Salvar CatalunyaCaixa va costar més diners públics que Bankia

BarcelonaEl món financer europeu porta mesos tremolant pel previsible rescat que haurà de fer Itàlia del Monte dei Paschi di Siena, una operació que segons els càlculs existents costarà prop de 6.600 milions de diner públics. La xifra queda molt lluny de les que es van requerir a Espanya en el moment més profund de la crisi per salvar el seu sistema financer i per sota també de les xifres que Bankia i CatalunyaCaixa van rebre:en aquell moment, la fusió d’entitats amb seu a Madrid va necessitar 22.500 milions, i la catalana prop de 12.500 milions.

Però els temps han canviat i les successives fiscalitzacions del rescat públic han acabat situant CatalunyaCaixa al capdavant de la despesa pública efectuada per l’Estat. Així ho mostra l’informe que el Tribunal de Comptes va fer públic ahir amb dades de 31 de desembre de 2015. Segons indica, el cost total del rescats al sector financer (és a dir, els diners públics perduts) va ser de 60.718 milions.

Al capdavant de la factura apareix CatalunyaCaixa, amb 12.676 milions de cost, seguida de Bankia (12.346 milions)i de CAM (11.064 milions). També Novacaixagalicia i Banc de València (9.159 milions i 6.142 milions, respectivament) apareixen al rànquing.

Forats que van a més

¿Com pot ser que, segons els càlculs del Tribunal de Comptes, Bankia hagi sortit més barata que CatalunyaCaixa? L’explicació cal trobar-la en el fet que BFA-Bankia encara és propietat de l’Estat i per tant encara en pot recuperar una part. Però CatalunyaCaixa ja va ser venuda per l’Estat en una subhasta del 2014 on en el BBVA va pagar 1.187 milions. Però Bankia segueix en mans de l’Estat i té un valor d’uns 10.000 milions a preu de mercat, fet que rebaixa considerablement la factura.

Fonts financeres van explicar a l’ARA que, de fet, els successius recomptes del rescat que es facin en els propers anys allunyaran Bankia de la condició de banc que va requerir més ajudes públiques. L’entitat que presideix ara José Ignacio Goirigolzarri s’hauria de vendre abans del 2019 i les perspectives del mercat són que el seu valor actual a borsa (d’1,007 euros) pugi més del que val ara. Però a més, els seus rivals en aquesta llista negra veuen empitjorar la seva posició a mesura que passen els mesos.

Això es deu al fet que les entitats que van comprar CatalunyaCaixa o la CAM (BBVA i Sabadell, respectivament) ho van fer mitjançant garanties que les blindaven davant futures pèrdues de carteres immobiliàries o de qüestions judicials relacionades amb clàusules terra, preferents, etcètera. En el cas de la CAM, per exemple, el ministre d’Economia, Luis de Guindos va assegurar al Congrés que acabaria tenint un cost públic de 15.000 milions, xifra que el Sabadell rebaixa a prop d’11.000 milions.

Vendes anàrquiques

L’informe del Tribunal de Comptes també conclou que l’Estat va actuar de manera arbitrària en la majoria de les vendes d’entitats i va incórrer en diverses deficiències entre 2009 i 2015. El document afirma que l’Estat no tenia un procediment que establís “unes normes bàsiques per aplicar en la venda de cada entitat de crèdit”, cosa que va provocar arbitrarietat a l’hora de decidir quins ajuts es donaven als compradors.

El Tribunal de Comptes també responsabilitza el FROB d’haver contractat una línia de crèdit de 3.000 milions que no va utilitzar i que li va acabar suposant un sobrecost de 33 milions.

LES CLAUS

¿Per què es calcula que el rescat de CatalunyaCaixa va ser superior al de Bankia?

Perquè el Frob (l’òrgan de l’Estat que gestiona les entitats nacionalitzades) encara no ha venut Bankia, amb la qual cosa encara té un valor que permetrà recuperar part del rescat. Això fa que dels 22.500 milions inicials es calculi una pèrdua de més de 12.000 milions. CatalunyaCaixa, per contra, ja va ser venuda, i el seu preu no pot sinó créixer.

¿Per què pot créixer el cost del rescat de CatalunyaCaixa?

Perquè no només cal tenir en compte els diners injectats per evitar el rescat, sinó les garanties i cobertures que va concedir el Frob a les entitats compradores. Així, cada vegada que un client de CatalunyaCaixa guanya un cas de preferents o d’una clàusula terra, el BBVA pot reclamar aquests diners al FROB.

¿Quina és el cost de la CAM?

L’entitat valenciana adquirida pel Sabadell ha costat fins el 2015 més d’11.000 milions, però De Guindos va afirmar que acabaria costant-ne 15.000 per les compensacions que seguirà rebent el Sabadell.

¿Quina és la xifra de diners compromesos per l’Estat per salvar els bancs?

Si s’inclou en la xifra les garanties i les despeses associades, els recursos compromesos són de 122.000 milions d’euros. D’aquests, segons el Tribunal de Comptes, la meitat (60.700) ja s’han perdut i no es recuperaran.

¿Per què es rescaten les entitats?

És un debat encara no solucionat. La fallida d’una entitat pot provocar el temut efecte dòmino que pot empényer altres entitats a l’abisme. Això es dóna tant per la desconfiança dels clients, que poden portar a terme una retirada massiva de fons, com per les relacions entre bancs, que fan que si un cau, això afecti la solvència d’altres. Per aquesta raó, a Europa s’han evitat les fallides de bancs. Als Estats Units, després de rescatar algunes entitats, es va deixar caure Lehman Brothers.