Salaris i l'alta taxa d'atur, dues de les claus de la vaga del metall a Cadis
Sindicats i patronals continuen negociant una setmana després de l'inici de la vaga indefinida i d'importants mobilitzacions al carrer
Ja fa una setmana que els treballadors del metall de Cadis van començar una vaga indefinida que, a curt termini, tot apunta que continuarà. Després de dues reunions fallides de més de deu hores entre sindicats i patronals per tancar un acord, les parts han tornat a seure aquest dilluns a la tarda a Sevilla. "Tinc ganes d'arribar a un acord, però si aquesta reunió es desenvolupa segons els mateixos paràmetres que els de la setmana passada no és un bon camí", anticipava Juan Linares, secretari general d'indústria de CCOO a Cadis, en una conversa telefònica amb l'ARA.
La vaga és fruit de la negociació entre el comitè i l'empresa per la renovació del conveni col·lectiu. En concret, la principal demanda dels treballadors passa pel reconeixement de la revisió dels salaris a l'IPC real (que va ser del 5,4% el mes d'octubre): "Per no perdre poder adquisitiu", defensa Linares. La patronal, en canvi, defensa un increment fix del 2% durant tres anys. "Podem discutir l'increment fix, però caldrà marcar la diferència entre aquest increment i l'IPC real a partir de l'any que ve", insisteix el sindicalista de CCOO. Per la seva banda, la Federació d'Empreses del Metall de la Província de Cadis (Femca) defensava en un comunicat que "els treballadors veurien un augment del 4% ben aviat tenint en compte el poc tram que queda del 2021", i demanava revisar els salaris segons l'IPC "més endavant, quan s'hagi recuperat la capacitat econòmica i financera".
La vaga indefinida no només ha comportat una paralització del sector metal·lúrgic a la província andalusa, sinó també protestes i manifestacions al carrer de milers de treballadors (la indústria del metall a la província ocupa uns 30.000 gaditans) que aquest cap de setmana han acabat amb enfrontaments entre treballadors i policia, sobretot al barri de Bazán, a San Fernando, on se situa un dels piquets més actius. De fet, els sindicats ja avisaven de mobilitzacions "conflictives" després de constatar que les posicions dels uns i els altres es mantenien allunyades.
La negociació del conveni col·lectiu afecta més de 20.000 treballadors de centenars d'empreses de la província, entre les quals empreses motor com Navantia (drassanes), Acerinox (metal·lúrgia) i la refineria de Gibraltar-San Roque, un municipi gadità, a més de tallers mecànics i empreses auxiliars. De fet, feia temps que al sector industrial de la província s'hi respirava malestar, confessen els sindicats. A l'última disputa per la millora dels salaris s'hi afegeix l'alta taxa d'eventualitat i una càrrega laboral que porta els empleats a treballar de "sol a sol", denuncien.
A tot això s'hi afegeix la deslocalització. "No podem perdre aquestes empreses perquè són un motor econòmic per a la província, però tampoc podem permetre les condicions actuals", assegura Linares. De fet, l'última gran mobilització laboral del sector a la zona va ser a l'estiu, quan Airbus va anunciar que tancava finalment la planta de Puerto Real.
Atur estructural
A Cadis, el problema va més enllà de la negociació del conveni col·lectiu i les millores laborals del sector del metall. "Això ha sigut només el detonant d'una situació estructural que no s'arregla", anticipa Linares. Des dels anys 80, la província no ha parat de sumar població desocupada, fins al punt de convertir-se avui en el km 0 europeu en aturats. En aquests moments, la taxa d'atur de la província és del 23,16%, lluny del 14,57% de la mitjana a l'Estat, segons l'última Enquesta de Població Activa. "Per això la protesta també s'ha traslladat a la societat", apunta el sindicalista. De fet, aquest cap de setmana estudiants, pensionistes i sanitaris es van afegir a les protestes dels treballadors.
A més, enmig de l'estira-i-arronsa entre treballadors i empresaris s'hi afegeixen les administracions, a qui els treballadors exigeixen un "compromís". "Esperem que la reunió [d'aquest dilluns] ens doni certeses per poder anunciar un conveni que garanteixi l'augment salarial i la càrrega de treball", ha dit la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, que s'ha limitat a dir: "El govern espanyol està compromès amb reforçar la capacitat industrial de la província, però no tenim competència en la política laboral". De fet, és la Junta d'Andalusia, a través del Consell Andalús de Relacions Laborals, l'òrgan de mediació laboral entre empresaris i treballadors.
