Els empleats rasos són els únics que perden poder adquisitiu
Se’ls redueix un 0,3% en una dècada, mentre que creix el de directius i càrrecs intermedis
BarcelonaTan sols els empleats rasos han perdut poder adquisitiu en l’última dècada. Concretament n’han perdut un 0,3%, un cop es descompta la inflació. En canvi, els directius i els comandaments intermedis sí que l’han incrementat, en un 1,18% i un 2,46%, respectivament.
Així ho recull l’informe 'Evolució salarial 2007-2018', presentat ahir per l’escola de negocis Eada i la consultora Icsa Grupo i basat en enquestes a més de 80.000 assalariats espanyols. “És preocupant que el creixement que ha registrat l’economia durant els últims quatre anys [ha crescut tres anys seguits per sobre del 3%] no s’hagi materialitzat en una millora de la retribució dels treballadors”, va lamentar Ernest Poveda, president d’Icsa. “I encara és més preocupant que hi hagi tres milions de persones a l’atur”, va afegir Jordi Costa, professor d’Eada.
Per capgirar aquesta tendència, els dos responsables de l’informe es van mostrar partidaris que una part de la retribució salarial dels treballadors de rang més baix sigui “variable”, tal com tenen els directius o els càrrecs intermedis. Ara bé, aquest és un aspecte que no veuen amb bons ulls els sindicats.
Poveda va assegurar que la cultura empresarial d’aquests últims 12 anys ha sigut de “molta prudència”, amb la idea de fer sostenibles les organitzacions després de la crisi iniciada el 2008. “Avui, però, tenim una economia molt més tocada”, va alertar.
Nova política retributiva
L’evolució dels sous del 2018 respecte a l’any anterior tampoc va ser favorable per als empleats rasos i, un altre cop, va afavorir les altres dues categories analitzades. Concretament, els assalariats van guanyar un sou brut mitjà de 22.819 euros, pràcticament el mateix que el 2017 perquè l’increment va ser només del 0,11%. En canvi, els del càrrecs intermedis van arribar als 41.507 euros (+2,48%) i el dels directius als 81.059 (+2,65%).
Tant Poveda com Costa van insistir que si no es repensa l’actual model de polítiques retributives l’any que ve es tornarà a repetir la mateixa tendència. “Serà com el dia de la marmota”, va dir el portaveu d’Icsa. També es van mostrar convençuts que la recent pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros bruts a l’any tindrà “una incidència mínima” en els sous dels empleats, si es té en compte que només se’n beneficiarà un 4%. El que s’haurà de veure -van afegir- és com aquest increment afectarà en les negociacions col·lectives, perquè si el SMI s’ha incrementat un 22% pot ser que els sindicats exigeixin augments més alts que el de l’IPC.
Pel que fa a les comunitats autònomes, Madrid, Catalunya i Navarra són, per aquest ordre, les que paguen millor als seus directius i càrrecs intermedis. En canvi, en el rànquing d’assalariats Catalunya ocupa la tercera posició, per darrere de Navarra i Madrid. Castella-la Manxa, La Rioja i Extremadura tanquen la classificació.
Els sectors que més han repuntat són la banca i les assegurances, i milloren la indústria i la construcció. Paradoxalment, però, el principal motor econòmic del país, el comerç i el turisme, és el que té pitjors condicions salarials. “Sorprèn que se segueixi retribuint tan malament els seus treballadors. Aquests salaris ens porten a tenir serveis de menys qualitat i que perden valor afegit”, va dir Poveda.