BarcelonaLa recuperació de l’economia espanyola encara no ha arribat als sous dels treballadors, però l’optimisme perquè aquesta tendència canviï comença a reflectir-se en les estadístiques. El cost salarial va augmentar un 2,7% el tercer trimestre respecte al mateix període de l’any anterior, segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest repunt també es va notar en el cost per hora treballada, que va créixer un 2,6% entre el juliol i el setembre després d’haver-se reduït un 1,9% en el segon trimestre del 2018, coincidint amb la Setmana Santa. Es tracta de l’increment més gran en un tercer trimestre des del 2009.
De fet, el creixement entre els dos trimestres va ser del 8,1% pel pes més gran que tenen les pagues extres. Mentre que el cost salarial va augmentar un 6,2% del segon al tercer trimestre, la resta de costos ho van fer un 13,8%. Això es deu al fet que les hores treballades en el segon trimestre van superar les del tercer per l’efecte de les vacances d’estiu. Cal tenir en compte, a més, que l’increment de la taxa és més suau si s’aplica la correcció de l’efecte calendari. En aquest cas, l’índex de cost laboral va registrar un increment del 0,9%, el quart consecutiu després de l’última caiguda del 0,4% durant el tercer trimestre de l’any passat.
“Aquest indicador ha estat pla des de la sortida de la crisi i ara veiem una certa reactivació”, apunta l’economista Miquel Puig. No obstant, l’acadèmic recorda que aquest repunt del cost salarial coincideix també amb l’increment de la inflació. Durant el tercer trimestre de l’any, l’IPC espanyol es va mantenir al voltant del 2,3% i, per tant, encara que la dada fos lleugerament superior a l’increment del cost salarial, els treballadors no van percebre un augment rellevant del seu poder adquisitiu. “Són uns primers símptomes tímids que els salaris no estan caient tant, però comparat amb la inflació no és significatiu”, destaca Puig. A més, l’expert recorda que una de les principals preocupacions dels empresaris -i potser el fet pel qual no baixen més els salaris-és la dificultat per trobar professionals qualificats per als llocs de treball que volen cobrir.
Les dades de l’INE encara no recullen el comportament del cost salarial per comunitats autònomes. Durant el segon trimestre, aquest indicador tan sols va registrar una millora del 0,9%, malgrat que el PIB de l’economia catalana havia crescut a un ritme del 3,9%. Segons les dades de l’Idescat, aquest creixement es va alentir durant el tercer trimestre fins al 2,7% i, per tant, podria quedar més compassat amb l’increment dels sous dels treballadors.
Per sectors, les activitats financeres i les assegurances van ser les que van incrementar més el cost salarial durant el tercer trimestre del 2018, amb un 5,5% més, seguides de les activitats professionals, científiques i tècniques (5%), així com del comerç minorista i majorista (4,5%). Les úniques caigudes es van registrar a les indústries extractives, amb un descens d’un 11,1%, i en l’educació, amb un 0,9% menys. Tot i així, l’activitat que va registrar un índex de cost salarial més baix va ser el de la construcció.
La resta de costos del treball que no estan vinculats directament al sou, i que inclouen, entre d’altres, les cotitzacions a la Seguretat Social, van augmentar un 2,4% interanual. Tot i la pujada d’aquests tipus de costos, en el cas de les indústries extractives van caure un 24%, un descens que es deu principalment a la reducció dels costos d’acomiadament en aquest sector.
2,6%
El cost per hora treballada també va créixer entre el juliol i el setembre després de caure pràcticament un 2% durant el trimestre anterior
2,5%
Aquesta vegada la millora salarial va superar el creixement de l’economia espanyola i l’evolució de la inflació, que es va situar al voltant del 2,3%
