Oscar Pierre: “El que cobren els ‘riders’ és més que correcte”

BarcelonaHan passat cinc anys de la primera vegada que Oscar Pierre, cofundador i conseller delegat de Glovo, va aparèixer a les pàgines de l’ARA. Aleshores tenia tot just 22 anys i acabava de llançar al mercat una plataforma d’encàrrecs ràpids amb un equip de sis persones. En plena pandèmia, ens rep de nou amb texans i samarreta grisa en unes oficines ara desertes on treballen un miler d’empleats dels més de 1.800 de l’empresa. Sense comptar-hi, esclar, els milers de riders que han seguit entregant comandes tot i el virus i que fa uns mesos el Suprem va considerar falsos autònoms.

Els últims anys ha tingut un perfil més baix en les aparicions públiques. Per què és tan car de veure?

La veritat és que no n’era conscient. Fa tres anys estàvem a Espanya i poc més. Des d’aleshores hi ha hagut una multiplicació del negoci arreu. Suposo que hem intentat compartir la veu entre uns quants.

¿Com ha sigut l’any de la pandèmia per a vostè i la seva empresa?

Crec que som del top 5 de les empreses o indústries afortunades amb tota aquesta pandèmia. Per sort vam entrar-hi amb una ronda tancada a finals de l’any passat. Vam tenir alguns dies de terror i un ERTO, però van durar molt poc. Tothom s’ha reincorporat i de fet ara estem fitxant més que mai. Som 1.900.

¿D’aquí cinc anys Glovo encara serà una empresa catalana?

És el meu somni i espero que sí. Tenim un avantatge fonamental que jo penso que encara tindrem d’aquí cinc anys: potser no entreguem els productes més econòmics del món, però sí que som els més ràpids.

Volien assolir beneficis entre el 2019 i el 2021. Això passarà?

La resposta ràpida és que l’any vinent seguirem invertint. Encara tindrem pèrdues, però estem en un punt on no estàvem fa un any i mig. Si ara volguéssim que l’empresa fos rendible ho podem aconseguir el mes que ve. El nostre negoci va tot d’eficiència logística i l’hem aconseguida a la majoria de ciutats amb tecnologia. Podríem ser rendibles limitant bastant el creixement. Estem com l’Amazon de fa 15 anys, que va estar molt temps sense guanyar diners. Hem de seguir invertint perquè Glovo en cinc anys pot ser 20 vegades més gran que avui. Seguirem posposant una mica aquest punt de rendibilitat.

Fins quan?

A nivell de creixement, encara no. Aquest any, per exemple, hem duplicat el volum de comandes versus l’anterior i crec que el 2021 les podem tornar a duplicar.

I les pèrdues?

Les pèrdues no les duplicarem. [Riu]. Ja ho compartirem, però no han crescut substancialment.

¿La sortida a borsa encara està entre els vostres plans?

L’accionariat de Glovo són inversors de capital risc que necessiten retorns i liquiditat. La manera més clara i òbvia és una sortida a borsa. Per a l’any que ve òbviament no estem preparats, perquè ja hauríem d’haver començat, però en el futur pròxim és la nostra ambició.

Una de les definicions de precarietat laboral diu que és aquella feina no convencional, insegura, mal pagada o sense protecció que no pot sostenir una llar. Glovo és precari?

No ho crec, i em sembla que hem sigut objecte d’una campanya molt bèstia. Quan pensem en precarietat la pregunta és: ¿estan cobrant una xifra que és justa i per sobre del mercat? Creiem que els números són més que correctes. Per exemple, a Madrid i Barcelona cobren 9 euros i mig per cada hora connectada.

Després de la sentència del Suprem, ¿fins quan esperaran per regularitzar els repartidors?

Estem esperant. Això era un cas d’un rider de fa bastants anys. No fa gaires anys no teníem ni un departament legal. Ara estem molt preparats per entendre la llei i intentar ajustar-nos-hi al peu de la lletra. En realitat tenim moltes ganes que passi i s’acabi aquesta campanya mediàtica, també és important que hi hagi estabilitat. Quan hi hagi una nova regulació l’adoptarem i ja ho veurem.

¿Glovo seria viable econòmicament si contractéssin tots els riders?

Amb un model 100% laboral ens costaria molt més i hi hauria moltes hores que no podríem servir tota la demanda d’una ciutat. Això vol dir menys restaurants i menys glovers ingressant. És més per un tema de model logístic que de costos.

Però seria possible.

Sí, però penalitzaria bastant que poguéssim arribar al 100%. Insisteixo que no és pels costos perquè, per exemple, el que es proposa a Itàlia [les aplis pagarien per incrementar la protecció social dels riders ] a Glovo li suposarà un cost extra important, però es mantindrà la flexibilitat i estem encantats d’assumir-ho.

¿Voldria un model híbrid amb la part de la flota que ingressi només a través de l’apli en plantilla?

Ara mateix no. Els que dediquen més hores a la plataforma són precisament els que estan més en contra de la laboralització.

L’any passat va morir un repartidor de 22 anys, Koiran Pujala. Era un dels molts migrants que encara relloguen comptes a l’aplicació a canvi d’una comissió. Com controleu ara aquestes situacions?

Ara estem seguint quins comptes utilitzen més d’un dispositiu mòbil i el trimestre passat vam llançar en versió beta una eina de reconeixement facial. Cada cop que comença un torn, el repartidor ha d’ensenyar la cara, i durant tota la jornada se li demana de manera aleatòria. Però sí, no està reduït a zero.

Amb el temporal Gloria i la pandèmia es va qüestionar que els riders s’exposin a condicions adverses i l’apli ho permeti. Què en pensa?

Amb el Gloria va ser un error. Aquell dia s’hauria d’haver tancat l’aplicació. Amb la pandèmia crec que és un judici molt més difícil. El Govern ens va declarar un dels serveis essencials i ens vam veure també amb una importància bestial per als comerços. Vam fer tot el que vam poder per protegir els repartidors i crec que super de pressa.

Vostè hauria sortit a repartir?

Potser no vaig sortir la primera setmana, però sí la tercera. Era molt especial. Als carrers buits només hi havia repartidors de Glovo.