El salari mínim a Espanya és menys de la meitat d'un sou mitjà

BarcelonaEspanya és al podi dels països europeus amb un salari mínim (SMI) més baix en relació al sou mitjà. De fet, els 826 euros de sou mínim actuals, multiplicats per 12 pagues -que és com ho compta l’Eurostat-, equivalen al 45% de la remuneració més comuna entre els assalariats, que voreja els 23.000 euros anuals. És a dir, representa menys de la meitat del salari mitjà, segons les dades que va fer públiques ahir l’Eurostat, que és l’oficina d’estadística comunitària.

Aquests nivells de remuneracions mínimes contradiuen les recomanacions de la Carta Social Europea, que aconsella que el mínim que percebin els treballadors sigui el 60% d’un salari mitjà. Ara mateix, a Europa, només Estònia i la República Txeca estan per sota d’Espanya en aquesta desigualtat, mentre que Eslovàquia, que l’any passat ocupava el tercer lloc per la cua del rànquing, ha superat Espanya en situar el seu salari mínim fins al 46% del mitjà.

Tot i això, segons les dades d’evolució de l’oficina comunitària, el salari mínim a Espanya ha augmentat un 18% des del 2008, i ha passat dels 700 euros mensuals als 826 aquest 2017. (Serien 707 euros si es compta en 14 pagues.) En xifres absolutes, és el vuitè més alt d’entre els 22 països de la Unió Europea que tenen salari mínim. Però baixa fins al catorzè lloc del rànquing quan el que es té en compte és l’augment percentual respecte als seus socis europeus durant aquests anys. Entre el 2008 i el 2017 només Grècia ha retallat el salari mínim: en aquest temps ha caigut un 14%, fins als 684 euros actuals.

El país amb un salari mínim més alt d’Europa és Luxemburg, que arriba als 1.999 euros, per davant dels 1.563 euros d’Irlanda i els 1.552 dels Països Baixos. A la cua, en xifres absolutes, hi ha Bulgària, que només paga 235 euros. Tot i així, aquest país ha doblat el salari mínim en els últims 9 anys i ara ja representa el 57% del salari mitjà del país, en línia amb les recomanacions europees.

La diferència entre el salari més alt i el més baix evidencia la bretxa salarial entre els països de l’est i l’oest d’Europa: la remuneració més bàsica a Bulgària és nou vegades més petita que a Luxemburg. Les dades de l’Eurostat no han comptabilitzat els resultats de Grècia i Croàcia, perquè no tenen dades actualitzades, i també en queden fora els sis països en els quals no hi ha una base mínima: Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia. La bretxa es redueix si la comparació es fa en termes de poder adquisitiu, és a dir, tenint en compte el cost de la vida a cada país. Aleshores l’informe de l’oficina comunitària subratlla que les diferències són “considerablement menors”. Tot i així, la capacitat de compra dels ciutadans búlgars és tres vegades més petita que la dels ciutadans de Luxemburg.

Europa, dividida en tres grups

Les dades actualitzades del salari mínim que va publicar ahir el mencionat organisme europeu també permeten agrupar els països en tres grans grups: els de l’est del continent, amb salaris mínims per sota dels 500 euros al mes; els del sud, que es mouen entre els 500 i els 1.000 euros -entre els quals Espanya-, i els del nord-oest, amb remuneracions mínimes que sobrepassen, de llarg, els 1.000 euros al mes.

A Espanya, els sindicats CCOO i UGT, així com alguns partits polítics, proposen avançar cap als 800 euros de salari mínim (14 pagues) en pocs anys i començant ara. “Així es recuperaria el 4% de poder adquisitiu que ha perdut l’SMI en els anys de crisi”, defensava el líder de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, aquesta tardor. Aquest horitzó també té l’aval de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que ha proposat que aquesta pujada del 10% es produeixi en tres anys.

A Espanya, només el 0,2% dels treballadors cobren el sou mínim, la xifra més baixa dins de l’OCDE. Els empleats més beneficiats per un augment serien els de serveis com la neteja, la restauració, el comerç i l’atenció domiciliària. A Catalunya, el debat per apujar la remuneració mínima legal se situa en el marc del diàleg social. La Generalitat vol reunir patronals i sindicats per abordar un pacte d’àmbit català. Tot i que fixar els límits del salari mínim és competència estatal, els agents socials i econòmics poden acordar pujades dins la negociació col·lectiva. L’OCDE també ha avalat diverses vegades un salari mínim descentralitzat, al·legant que “algunes zones d’Espanya s’ho podrien permetre”.