Saifedean Ammous: “Amb el bitcoin no hauríem patit una crisi financera com aquesta”

BarcelonaSaifedean Ammous creu que l’històric problema del diner només té una cura: el bitcoin. Aquest professor de la Universitat Americana del Líban és l’autor del llibre El patrón bitcoin. La alternativa descentralizada a los bancos centrales. Dimecres va ser a Barcelona convidat per l’Institut d’Estudis Financers, on va fer una conferència per convèncer d’aquest mateix missatge els financers catalans.

La primera edició del llibre és del març. Com es pot escriure sobre un tema tan volàtil com el bitcoin?

Hi ha molta volatilitat en termes de preu, però hi ha molts aspectes del bitcoin que són sorprenentment constants. És un fenomen digne d’estudi. Si hi penses, impressiona: fa deu anys que cada deu minuts es crea un nou bloc i la xarxa el valida.

Parla sobre el precedent de l’or. Però un és un valor físic i més o menys estable, mentre que l’altre no.

L’aspecte físic només és una part d’aquesta seguretat i també és un gran inconvenient per a l’or. Que un valor sigui físic vol dir que és car transportar-lo i fer-lo servir per a transaccions. A més, significa que està centralitzat i és molt fàcil de controlar políticament. Per això el rol monetari de l’or s’ha reduït.

Si el problema és el cost de les transferències, per què no el preocupa també que augmentin les comissions per intercanviar bitcoin?

Pronostico que les comissions de les transaccions en bitcoin augmentaran enormement. A les futures generacions els semblarà impensable que poguessis canviar bitcoins de Barcelona a la Xina per menys de cinc cèntims. Però mentre siguin inferiors al cost de transportar una tona d’or en la mateixa distància, el bitcoin continuarà sent una ganga.

Una moneda controlada pel govern implica que es pot expandir quan hi ha una crisi de liquiditat, però el bitcoin no ho pot fer, això.

Això no és un problema. L’única necessitat d’emetre diners en una crisi de liquiditat apareix quan hi ha hagut una expansió inicial de la moneda durant el boom del cicle. Si no tinguessis la possibilitat de crear una bombolla insostenible no hauries generat la crisi en un primer moment. És com preguntar-se com curar la ressaca quan no beus alcohol. Per a mi l’expansió monetària és el problema, sumada a la manipulació dels tipus d’interès.

¿Creu que el bitcoin hauria evitat una crisi com l’última?

Si el bitcoin hagués evolucionat fins al punt que fos un estàndard monetari utilitzat arreu del món, no hauríem patit una crisi financera com aquesta. Hi va haver molt poques crisis financeres durant l’era de l’estàndard de l’or. De fet, les úniques que es van produir es van donar quan es va abandonar l’or, perquè el govern intentava forçar un altre tipus de diners a l’economia.

En pot posar un exemple?

Durant la guerra civil nord-americana, el govern va imprimir els greenback [una moneda paper prèvia al dòlar] i això va provocar una greu crisi. A la dècada del 1890 van intentar forçar la població a acceptar la plata com a divisa perquè hi havia molta producció i també hi va haver un crash. En canvi, amb l’or van tenir 20 anys de creixement interromput sense crisis.

La banca també vol adoptar la tecnologia blockchain en què es basa el bitcoin. Si això fa créixer el diner digital i s’agilitzen les transaccions, per què el necessitaríem?

No crec que això sigui una competició per al bitcoin, ni un problema. Per a mi, fa temps que ha quedat clar que no hi ha cap altre ús per a la tecnologia blockchain que no sigui fabricar bitcoins. Bancs, institucions financeres i governs diuen que la faran servir per generar canvis, però res d’això ha estat efectiu fins ara.

I per què se’n parla tant?

No compro la idea que el blockchain és una tecnologia per a ús genèric que ho pot canviar tot. No és una cosa que puguis incorporar màgicament al sector immobiliari i de cop es torni més eficient. És una campanya de màrqueting per aconseguir diners i semblar innovador.

Bancs i bitcoins poden conviure?

El sistema bancari és un model que continuarà sota qualsevol estàndard monetari. Teníem bancs amb l’or, en tenim amb el paper-moneda i, si mai ens basem en el bitcoin, també en tindrem. Encara voldràs posar els teus diners en un dipòsit o demanar crèdit i necessitaràs intermediaris financers per fer aquesta feina.

Aquest any les criptomonedes han estat molt presents a l’opinió pública, però encara no se’n fa un ús generalitzat. Quin és el fre?

No crec que el bitcoin sigui una start-up que necessita aconseguir una quota de mercat en un període de temps determinat per tenir èxit. Si això passa serà perquè té sentit en la realitat econòmica. L’or no es va convertir en un actiu monetari perquè durant un any concret tothom en parlés, sinó perquè es va imposar a si mateix. No necessita convence’t; si funciona, el faràs servir.

L’especulació no ajuda el discurs.

No cal evitar l’especulació. Així és com creix el bitcoin i és inevitable. Si el fes servir el 80% del món no fluctuaria tant i la gent no hi invertiria pel simple fet d’especular. En aquest món ideal no seria un actiu volàtil, però fins aleshores és així per naturalesa, perquè és una aposta.

El seu preu es va disparar a finals del 2017 i ara ha tornat als 6.000 dòlars. Què en podem esperar?

No en tinc ni idea. No intento predir el preu i deixo clar a tothom que no hi inverteixi si s’estressarà seguint l’evolució dels preus. Mai posis els teus estalvis en bitcoins ni cap suma de diners que et sabria greu perdre. Posa-hi petites quantitats de diners per les quals no t’hagis de preocupar a llarg termini.