Sagnia a la guardiola de les pensions

MadridEl buidatge de la guardiola de les pensions, que en els últims quatre anys ha perdut la meitat dels diners que tenia, no només posa en perill la sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social perquè la deixa sense reserva d’emergència en cas que no quadrin els comptes, sinó que també té un impacte majúscul en els ingressos ordinaris del sistema, perquè els interessos que es cobren per aquesta guardiola (que actua com un fons d’inversió i compra, per exemple i especialment, deute espanyol) han caigut de manera dràstica, i cada cop més intensa.

Només de gener a març els interessos que s’ingressen a les arques de la Seguretat Social han caigut un 30%, en comparació amb els mateixos tres mesos de l’any anterior. Això suposa duplicar el ritme de caiguda respecte a l’any passat, quan els ingressos baixaven un 15% en relació amb l’exercici anterior. I tot plegat representa una rebaixa dels ingressos patrimonials del 50% respecte als que tenia la Seguretat Social pel mateix concepte quan va arribar el govern del Partit Popular al poder.

Els motius que hi ha darrere d’aquesta sagnia d’ingressos són diversos, i els tipus baixos marcats pel Banc Central Europeu afecten la rendibilitat. Però la principal explicació es troba en la retirada massiva de fons d’aquesta guardiola que ha fet el govern espanyol en els últims anys, cada cop que havia de desembutxacar les pagues de Nadal i d’estiu als jubilats. A finals de l’any passat quedaven al fons 32.500 milions d’euros, la meitat de l’herència rebuda.

En els últims mesos, però, la rebaixa de la rendibilitat d’aquests fons s’ha intensificat. El govern espanyol ja preveia que això es produís, i en els pressupostos generals de l’Estat preveia una reducció d’ingressos patrimonials a la Seguretat Social del 24%. La realitat, però, està fent que les previsions es quedin curtes. Els ingressos han caigut un 30%, i això té conseqüències nefastes en la sostenibilitat del sistema, que no només veurà com li desapareixen les reserves, al ritme actual, en poc més d’un any, sinó que a més perdrà els més de 2.000 milions d’ingressos que van suposar l’any passat aquests rendiments.

Fins al març els ingressos patrimonials ingressats per la Seguretat Social pujaven a 393 milions, molt lluny dels 561 milions del mateix període de l’any passat, i encara més dels 858 milions dels tres primers mesos del 2012, quan Rajoy acabava d’aterrar a la Moncloa. A final d’any, els ingressos previstos són de 1.633 milions d’euros, tot i que amb l’actual ritme de descens, quedarien per sota d’aquesta quantitat, cosa que faria que s’agreugessin encara més els problemes de sostenibilitat del sistema que paga les pensions i les prestacions d’atur als espanyols.

Dèficit desbocat

De fet, la Seguretat Social està sent un dels principals maldecaps de l’executiu de Rajoy. L’atur, la feina precària (que genera cotitzacions escasses) i l’envelliment de la població ha creat un forat al sistema que va causar l’any passat una desviació de set dècimes en l’objectiu de dèficit, fins a l’1,3% del PIB. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va decidir, per aquest motiu, donar un marge addicional de dues dècimes a la Seguretat Social en el dèficit d’aquest any, fins a l’1,1%. Tot i així, els experts, inclòs el supervisor fiscal, l’Airef, continuen alertant que aquest nou objectiu tampoc es complirà.

Entre els motius, a més de la caiguda dels ingressos patrimonials, hi ha la rebaixa de les cotitzacions impulsades per l’executiu espanyol amb l’excusa d’incentivar la contractació. Això, sumat a la rebaixa generalitzada de sous en les noves contractacions, ha provocat que amb augments anuals de l’afiliació a la Seguretat Social per sobre del 3%, els ingressos per cotitzacions no hagin crescut al mateix ritme. Tot i així, aquest any s’aprecia una acceleració dels ingressos per cotitzacions perquè, mentre que als tres primers mesos de l’any passat creixien només un 0,79%, aquest any ho estan fent per sobre del 2% en termes interanuals.

La baixa inflació, segons va alertar l’Airef, també té un impacte negatiu en la sostenibilitat de la Seguertat Social, perquè els salaris de la gent que està treballant creixen poc o no creixen i, per tant, tampoc ho fan les seves cotitzacions. Per tot plegat, es fa palès que el pròxim govern espanyol que surti de les urnes el 26 de juny haurà de prendre decisions que garanteixin la sostenibilitat del sistema. I sembla que hi ha acord entre els diferents aspirants a la Moncloa que caldrà incorporar diners dels pressupostos generals de l’Estat (els impostos) a la Seguretat Social per continuar pagant les pensions.