Sagnia d’EROs tot i la teòrica “prohibició” del govern espanyol
Sánchez presumeix d’haver-los abolit, però els despatxos d’advocats en registren “milers i milers”
BarcelonaDurant els dos mesos de confinament obligat pel coronavirus ens hem acostumat als anuncis de tota mena dels governs per combatre la pandèmia. Uns anuncis que acostumen a reservar sorpreses quan apareixen al Butlletí Oficial de l’Estat i se’n pot llegir la lletra petita.
La situació és especialment grotesca quan el text del BOE és prou ambigu com perquè dos ministeris en facin lectures completament oposades. La setmana passada vam veure com el de Sanitat assegurava que les rebaixes estaven prohibides mentre Consum deia exactament el contrari.
Però aquestes descoordinacions van un pas més enllà quan el que s’anuncia públicament és radicalment diferent de la realitat. O directament una mentida. Aquest mateix dimecres el president espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat des de la tribuna del Congrés dels Diputats que el govern “va establir la prohibició d’acomiadar per raons del covid”, una afirmació que dista molt de la realitat. Avui dia els expedients de regulació d’ocupació (ERO) continuen funcionant a ple rendiment. De fet, n’hi està havent molts més, precisament per la crisi econòmica que ha provocat el coronavirus.
L’origen
Però retrocedim. Tot va començar el 27 de març, quan la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar que cap empresa espanyola podria despatxar treballadors com a conseqüència de la crisi que llavors començava. “Ningú pot aprofitar el covid-19 per acomiadar” i “no es pot acomiadar perquè hem posat els mecanismes legals perquè [les empreses] puguin acollir-se als expedients de regulació temporals”, va dir la ministra aquell dia.
L’endemà, quan es va publicar el decret al BOE, molts advocats laboralistes ja van aixecar la veu per advertir que el text no prohibia acomiadar, sinó que convertia en improcedents tots els acomiadaments. És a dir, que en comptes de 20 dies d’indemnització, haurien de pagar 33 dies. La factura puja, però els acomiadaments no estaven en absolut prohibits. I el fet que el cost sigui més elevat no significa que això freni les reduccions de personal. "Només pot ser un fre per a persones amb molta antiguitat, però són casos comptats", expliquen des dels despatxos d'advocats.
El que deia el BOE s’ha acabat complint exactament com preveien els laboralistes, segons confirmen diversos despatxos a aquest diari. “S’han acomiadat milers i milers de persones a causa del covid-19”, assegura Nacho Parra, del Col·lectiu Ronda. Algunes empreses, sosté l’advocat, al·leguen directament que és a causa del coronavirus i paguen l’acomiadament improcedent. D’altres, en canvi, al·leguen causes inexistents, com, per exemple, que el treballador ha mostrat baix rendiment. El resultat és el mateix: 33 dies d’indemnització.
Els registres demostren que Espanya està vivint una escalada de l’atur sense precedents, i això és dir molt en un país acostumat a liderar els rànquings de desocupació a Europa i el món. Entre març i abril el nombre de persones sense feina ha augmentat més d’un 18%, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. Són creixements amb molts pocs precedents. Al març, per exemple, l’atur no havia crescut mai tant a Catalunya, mentre que a l'abril va augmentar per primer cop en deu anys.
I això sense tenir en compte els centenars de milers de persones que estan sotmesos a un acomiadament temporal (conegut com a ERTO), en els quals l'Estat cobreix el 70% del sou que tenien els treballadors, que eren la gran esperança del govern perquè les empreses optessin per no retallar plantilles. A Catalunya ja hi ha 718.000 afectats per ERTO, una xifra que supera en un 50% la del nombre d'aturats (468.000 al tancament d'abril).
“Una sagnia d’acomiadaments”
Tant Yolanda Díaz en el seu dia com Pedro Sánchez avui sostenen que acomiadar pel covid-19 estaria prohibit, però la realitat és que “hi ha hagut una sagnia d’acomiadaments”, segons Parra. Des de l’última reforma laboral (del 2012), quan les empreses tenen una caiguda d’ingressos poden fer acomiadaments procedents i pagar 20 dies d’indemnització (és el que es coneix com a causes econòmiques). El decret del govern impedeix al·legar aquestes causes. Per això les empreses que volen reduir la plantilla han de pagar 33 dies.
“Hi ha molta gent amb contractes indefinits a qui li han aplicat un acomiadament disciplinari per baix rendiment, quan en realitat el que ha passat és que el volum de feina ha caigut”, detalla Nacho Parra.
El fet que un acomiadament sigui improcedent indica que no s’ha fet de manera procedent. Dit matusserament, que no s’ha fet de manera legal. I per això hi ha una penalització per a l’empresa que acomiada de manera improcedent: la indemnització que paga és més elevada.