El Sabadell deixa anar llast amb la venda del seu banc a Andorra

BarcelonaEl Banc Sabadell ha deixat de tenir filial a Andorra. L'entitat catalana ha fet públic aquest dijous, després del tancament de la borsa, la venda del seu 51% d'accions al Banc Sabadell d'Andorra a MoraBanc, en una operació que s'ha tancat per 67 milions d'euros. D'aquesta manera, el banc que presideix Josep Oliu deixa anar llast i fa un pas més en la política dels últims mesos d'abandonar aquells negocis i mercats que no troba prioritaris.

La del Sabadell a Andorra ha estat sempre una història a contracorrent del que passava al conjunt del sector. L'entitat es va fundar l'any 2000, quan el Banc d'Espanya va decidir que no era bona idea que els bancs espanyols tinguessin filial en un país històricament utilitzat per a l'evasió fiscal. Caixa Catalunya es va vendre BPA l'any 2000 i La Caixa (predecessora de CaixaBank) va marxar-ne el 2005. Pel que fa al BBVA, s'hi va estar fins al 2006, quan va vendre les accions a la família Mora, la propietària de MoraBanc, en una operació similar a la que s'ha tancat aquest dijous.

Amb l'adeu del Sabadell, al país dels Pirineus hi queden quatre entitats: Crèdit Andorrà (família Pintat), Andbank (famílies Reig i Cerqueda), MoraBanc (família Mora) i Vall Banc (hereu de la intervinguda BPA, antigament dels Cierco i ara propietat del fons nord-americà JC Flowers).

La venda de TSB a l'horitzó

Després de la seva fallida venda al BBVA durant el novembre de l'any passat, el Banc Sabadell ha engegat una nova etapa amb César González-Bueno com a conseller delegat i primer executiu. Les vendes d'empreses considerades no prioritàries han continuat (Bansabadell Renting va ser l'últim cas, a l'abril) i l'acció ha pujat els últims mesos, fins al punt de ser el segon valor de l'Íbex-35 que més ha augmentat enguany, amb un repunt del 54%.

Però la gran venda que el Banc Sabadell vol portar a terme per mirar d'apuntalar la seva situació és la de la filial al Regne Unit, TSB. L'operació la va anunciar el 2015 per un preu d'uns 2.350 milions d'euros, però va acabar suposant un fiasco: primer per la caòtica integració informàtica i després per l'inesperat impacte que va suposar el Brexit.