El Sabadell busca la sostenibilitat en solitari

BarcelonaL’últim dia del 1881, un total de 127 empresaris i professionals de Sabadell atorgaven l’escriptura de creació del banc que du el nom de la ciutat, amb un capital social aleshores de 10 milions de pessetes. Poc després, ara fa 140 anys, iniciava l'activitat. El Sabadell començava la seva història poc després de la fi de les guerres carlines, quan la majoria de bancs eren locals, i amb uns objectius molt clars: finançar la important indústria tèxtil local, les principals necessitats de la qual eren la importació de carbó de França i d’Astúries i la llana de l’Argentina i Austràlia.

Quasi segle i mig després, la majoria d’aquells bancs de finals del segle XIX han desaparegut. La concentració bancària ha sigut espectacular. A Espanya els bancs rellevants es poden comptar amb els dits d’una mà. Però el Sabadell es manté entre les cinc grans entitats de crèdit de l’Íbex-35 i, si fa només un any es posava en dubte la seva viabilitat en solitari i va estar a punt de ser engolit pel BBVA, ara continua el seu camí en solitari després de tancar un bon any a la borsa i d’haver recuperat la rendibilitat passat un any 2020 en què només va aconseguir dos milions d’euros de beneficis. L’any 2021, fins al mes de setembre, ja havia guanyat 370 milions d’euros.

A més de les caixes, molts bancs catalans han anat desapareixent l’últim segle i mig: el Banc de Barcelona, l'Hispano Colonial, Bankunion, Mas Sardá, Banca Catalana i molts altres. Ara només queden CaixaBank i el Sabadell, i alguna entitat de crèdit com Caixa d’Enginyers, que és una cooperativa. El Sabadell resisteix, malgrat l’intent de comprar-lo per part del BBVA. El 2021 ha sigut un any important per al banc que presideix Josep Oliu. A més d’arribar als 140 anys, ha aconseguit reconduir la filial britànica, el TSB. També ha canviat el seu conseller delegat. Jaume Guardiola es va jubilar i va ser substituït per César González-Bueno. Un nou conseller delegat que va deixar clara –poc després de prendre possessió– l’aposta perquè el Sabadell continués en solitari. L’executiu considera que la concentració al sector bancari espanyol “és molt elevada” i creu que “és bo” que sigui un banc independent.

No tot és fàcil, però. Aquest 2021 el Sabadell, a més de reordenar la seva cúpula, ha hagut d’ajustar la seva plantilla en més d’un miler d’empleats, en un procés generalitzat a la banca espanyola. 

Els reptes

El banc que presideix Josep Oliu encara els pròxims anys amb nous reptes, recollits en el nou pla estratègic 2021-2023. Les prioritats estratègiques que detalla el pla són aprofundir en els negocis essencials del banc en el seu mercat de referència, millorar significativament la rendibilitat dels negocis en altres països i reduir els costos per guanyar eficiència. El compromís és assolir un retorn sobre el capital tangible (ROTE) superior al 6% al final dels tres anys i mantenir una ràtio de capital de primer nivell superior al 12 %. Uns reptes que la cúpula de l’entitat considera ambiciosos però assolibles.

Aprimar la plantilla forma part d’aquests objectius de rebaixar els costos i augmentar la rendibilitat. En aquest sentit, els últims mesos el banc ha protagonitzat altres operacions per deixar llast. Per exemple, s’ha venut a Hines la seva seu a Barcelona, a la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Balmes, per quasi 90 milions d’euros. També ha venut a MoraBanc per 67 milions d’euros la majoria de la seva filial al Principat d’Andorra. Però l’entitat no preveia vendre la filial britànica TSB –de fet va rebutjar una oferta de 1.200 milions d’euros– ara que, segons va dir el president, Josep Oliu, s’han posat “els fonaments per a la seva sostenibilitat futura com a entitat independent, competitiva i rendible”.