El Sabadell es planta i trenca negociacions amb el BBVA

BarcelonaLa matinada del 26 al 27 de novembre del 2020 podrà recordar-se com el moment en què el Banc Sabadell va tornar a néixer. El banc català, que camina cap als 139 anys d'antiguitat, ha decidit aquesta matinada que trenca les negociacions amb el BBVA per fusionar-se. Fusió, però, era una paraula amable que amagava la desaparició del Banc Sabadell com a tal -la quarta empresa de Catalunya en facturació- i hauria tingut un dur impacte en termes de llocs de treball, tant a les oficines com als serveis centrals.

Tots dos bancs han anunciat a primera hora del matí que han finalitzat sense arribar a cap acord les converses que mantenien per a la seva fusió, segons han informat les dues entitats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. El Sabadell, en la seva comunicació al supervisor, precisa que el motiu del desacord ha sigut l'equació de bescanvi d'accions entre les dues entitats. Aquesta operació és la que a la pràctica fixa la importància de cada banc en l'empresa resultant. Fonts financeres apuntaven que el BBVA volia marcar la seva preponderància tant en el valor de les accions com a l'hora de distribuir els càrrecs de la futura cúpula. "Ells tenen Turquia i el cas Villarejo", han apuntat aquestes veus.

La fusió hauria generat el segon grup financer d'Espanya, amb més de 950.000 milions d'euros en actius i una mida propera a la que tindrà la unió de CaixaBank i Bankia. Les converses van arrencar el 16 de novembre.

Les dues entitats havien pactat que, en cas que arribessin a bon port les negociacions de la seva fusió, la presidència executiva del futur grup quedaria en mans de Carlos Torres, que ja ocupa aquest lloc al BBVA, i la vicepresidència no executiva seria per a Josep Oliu, el president del Sabadell. Segons els analistes, la fusió del BBVA i el Sabadell hauria generat un estalvi de costos d'uns 700 milions d'euros.

Però justament aquest estalvi de costos és el que hauria delmat la mida actual del Banc Sabadell: es preveia una retallada, entre les dues entitats, de més de 5.000 llocs de treball, bona part dels quals a Catalunya, on hi havia més duplicitats a causa de la forta presència del BBVA. L'entitat d'origen biscaí va engolir al llarg de la crisi sis de les antigues caixes d'estalvi catalanes.

Mala maror a les negociacions

Diferents fonts financeres havien advertit en els últims dies que les negociacions no estaven sent fluïdes. "No sembla que vagin contents a l'altar", s'havia pogut sentir. Fonts coneixedores de les negociacions apunten com a decisives les declaracions del conseller delegat del BBVA, Onur Genç, ara fa uns dies en un fòrum públic. L'executiu turc va dir que l'operació només es faria si el BBVA hi guanyava, i va arribar a dir que era una absorció que competia amb dues altres possibilitats. Aquelles paraules van generar un fort malestar en el banc català.

Però altres veus apunten que, com passa en totes les negociacions d'aquesta mena, hi havia hagut un disgust per la manera com el BBVA plantejava la futura cúpula: "Si fracassa serà per temes personals", apuntaven. La continuïtat d'Oliu com a vicepresident era l'únic gest del BBVA cap al banc català, però tenia una complicació afegida: la implicació del banc biscaí en el cas Villarejo obria la porta al fet que, en cas d'imputació de Carlos Torres -cosa que en el sector financer sempre s'ha vist com una possibilitat real-, Oliu pogués passar a president. Pel que fa a la resta de la cúpula del Sabadell, tenia poques opcions de seguir.

Per afegir pressió a la situació, la venda recent del seu banc als Estats Units deixava en els llimbs Javier Rodríguez, antic conseller delegat de la filial i mà dreta de Torres, però amb la voluntat també de tornar. En els últims dies, diferents directius del banc català havien expressat un desig en converses amb aquest diari: "Espero que això no tiri endavant".

Diferències en el preu i negativa al bescanvi d'accions

Hi havia un altre aspecte important que ha acabat decidint el banc català a dir no: el BBVA volia pagar l'operació en cash i no en intercanvi d'accions. I això era clau per al Banc Sabadell. Conscients de les pèrdues que han hagut de suportar els seus accionistes en els últims temps, els directius del Sabadell presents a la negociació (Josep Oliu, Jaume Guardiola, Tomás Varela i Joan Grumé) es negaven a aquesta possibilitat. Per als accionistes era un consol sortir de l'operació tenint títols d'un gran banc com el que hauria estat la suma del BBVA i el Sabadell.

Però malgrat aquests xocs a la negociació, molts donaven per fet que hi hauria un acord per la senzilla raó que el Banc Sabadell, per si sol, podria no suportar el càstig borsari dels últims temps, una situació que ara es podria agreujar. Conscient d'això, i segons ha pogut saber l'ARA, el BBVA ja treballava amb diferents mapes de la xarxa d'oficines del banc una vegada absorbit el banc català amb seu a Alacant.

El Sabadell es vendrà TSB i la filial mexicana

El Banc Sabadell, després d'anunciar que ha trencat les converses amb el BBVA, ha explicat que prioritzarà el mercat domèstic com a fórmula per incrementar l'eficiència en l'ús del capital i els recursos del grup, amb la qual cosa augmentarà la rendibilitat i la creació de valor per als accionistes.

Això vol dir, sobretot, dues coses: que continuarà amb les retallades de plantilla per estalviar costos i que es vendrà la seva problemàtica filial britànica, el TSB, que va adquirir l'any 2015. La filial mexicana del Sabadell podria seguir el mateix camí.

El gran dubte és ara si el banc català resistirà la pressió dels mercats. Cap les 10.30 h d'aquest divendres, el Sabadell havia perdut un 12% del valor i l'acció se situava en els 35 cèntims. Abans que s'anunciessin les negociacions amb el BBVA les accions valien 32 cèntims, però havien pujat fins per sobre dels 40 cèntims arran de les converses per a la fusió.