Com s’ho fa un poble que s’ha quedat sense caixers automàtics?

NavataLa Maria Carme té 87 anys i no té targeta de crèdit ni aplicació de banca online. Fins fa tres mesos, sempre que ho necessitava anava a treure diners amb la seva llibreta al caixer que hi havia al centre de Navata, el poble de l’Alt Empordà on viu. Però el Banc Santander va decidir tancar-lo i, des de llavors, tots els veïns s’han de desplaçar fins a Figueres o Besalú cada cop que volen efectiu. “Però jo no camino gaire bé i no em veig amb cor d’agafar l’autobús fins a Figueres”, explica la veïna. Ara és el seu fill qui li ha d’anar a treure diners, però aquesta dependència li va provocar un ensurt fa un parell de setmanes. “El meu fill va ser contacte estret d’un positiu i no va poder venir durant més de deu dies. I patia per si em quedava sense diners i no podia comprar menjar”. Tota una sèrie de perjudicis que han complicat la vida diària dels veïns dels 480 municipis catalans (més del 50% del total) que, com Navata, no tenen cap caixer automàtic.

Un informe de la Fundació Ramón Areces recull que a Catalunya s’han clausurat 5.256 sucursals bancàries en els últims 12 anys, el 64% de les que hi havia aleshores. Un descens generalitzat que s’ha fet palès en poblacions com la de l’Alt Empordà: “No s’entén que, entre els anys 80 i 90, quan no érem ni 800 habitants, hi havia quatre sucursals bancàries. I ara que som prop de 1.400 veïns no en queda cap”, protesta l’alcalde, Jaume Homs, que critica que el Santander tanqués fa tres mesos l’únic caixer automàtic que quedava al poble. “Per als bancs ja no som persones, som només números”, lamenta. Per això va decidir buscar solucions pel seu compte i organitzar una consulta perquè els veïns triïn quina alternativa prefereixen per poder treure diners sense sortir del municipi.

Perdre un matí per treure diners

Tot i que a la majoria d’establiments es pot pagar amb targeta, hi ha persones que no en tenen o que prefereixen pagar en efectiu, perquè és com ho han fet tota la vida. Però si no tens caixer automàtic a la teva població, t’has de desplaçar per força i no a tot arreu hi ha bones connexions en transport públic. Per anar de Navata a Figueres en autobús, per exemple, només hi ha nou serveis diaris els dies feiners, quatre dels quals abans del migdia. I això fa que sigui necessari pràcticament tot un matí cada cop que algú ha d’anar a treure diners, que és la situació que viu en Xavier Navarro, que es dedica a cuidar la seva mare, que té dependència.

“Abans podíem treure diners al poble, però ara haig d’anar fins a Figueres i destinar un dels dos matins que tinc lliures. A nosaltres ens ha perjudicat molt el tancament”, reconeix. A més, darrerament, hi ha molta cua a les oficines de la capital alt-empordanesa i prefereix anar a Besalú “per no perdre tot el matí”.

En Xavier Navarro encara no sap què votarà a la consulta que ha organitzat l’Ajuntament entre l’1 i el 15 de juny i que proposa cinc alternatives per poder tornar a obtenir efectiu sense sortir del poble. D’una banda, es podria instal·lar un caixer de CaixaBank en un edifici públic, que costaria 1.089 euros al mes, sense comptar les despeses d’instal·lació i condicionament. La segona opció és un caixer privat de Cardtronic, a la via pública, que costa 665 euros mensuals i 2,95 euros per extracció si l’entitat bancària no té conveni amb l’empresa.

D’altra banda, per als clients del Santander, hi ha la possibilitat de signar un conveni amb Correus, de manera que es puguin retirar o ingressar entre 10 i 2.500 euros a l’oficina que hi ha a la població, sense cap cost.

L’Ajuntament també proposa contractar un servei de taxi per als veïns que no es puguin desplaçar, i que pujaria a uns 2.000 euros l’any. Finalment, formar la gent gran sobre la utilització de targetes i la banca online, que costaria uns 500 euros.

Igualtat de tracte

La consulta no és vinculant, però l’equip de govern la tindrà en compte per prendre una decisió. “I si veiem que no surt cap opció clarament guanyadora, potser haurem de buscar una altra alternativa”, admet l’alcalde, que, en funció de la proposta escollida, haurà de fer modificacions al pressupost per assumir-ne el cost.

Aquest és un altre punt també criticat per alguns veïns com en Xavier i en Pacu, que es pregunten: “Si els bancs tenen tants beneficis, per què l’Ajuntament ha de pagar per un servei que haurien de donar ells? No ens mereixem els mateixos serveis que sí que donen a les grans ciutats de forma gratuïta?”.