Barcelona"El seu contracte serà de duració indefinida i amb caràcter discontinu / temps parcial per a la feina a desenvolupar en cada temporada, i començarà l'1 de gener del 2020". Amb aquestes paraules Ryanair deixava clar als seus treballadors de l'aeroport de Girona que si hi manté la base serà amb la condició que acceptin unes condicions laborals inferiors a les que tenien fins ara. Així ho estableix en els nous contractes, als quals ha tingut accés l'ARA, que ha ofert a la plantilla a títol individual a canvi d'evitar el tancament de la base i, per tant, no perdre la feina.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Darrere tot plegat, però, els advocats laboralistes consultats per aquest diari hi veuen una sèrie d'irregularitats que xoquen frontalment amb la legislació laboral espanyola. El gran focus dels interrogants és la fórmula que ha fet servir l'aerolínia low cost per donar per tancat el conflicte laboral a Girona. L'aerolínia ha optat pel que es coneix com a negociació individual en massa, és a dir, substituir la negociació col·lectiva (on intervenen els sindicats) per acords individuals amb cadascun dels treballadors. "És una figura que podria ser legal, però aquí s'ha utilitzat malament i es creuen línies vermelles", explica Víctor Canalda, advocat laboralista i professor de dret laboral de la UOC.
El llindar legal es troba en l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, que estableix que per modificar de manera substancial les condicions laborals d'almenys un 10% d'una plantilla d'entre 100 i 300 –com és el cas de la base de Ryanair a Girona, amb 160 empleats–, l'empresa ha de posar en marxa un mecanisme de negociació col·lectiva. "Modificacions en el salari o la categoria professional que afecten tota la plantilla s'han de pactar a través de la representació sindical", insisteix Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. És el cas dels tripulants de cabina, que en els nous contractes passaran a ser considerats "agents" o "supervisors" d'atenció al client, tot i fer les mateixes funcions, i els seus sous es veuran retallats.
Els dos experts en dret laboral recorden que el Suprem ja s'ha pronunciat abans en aquest debat. En una sentència del 2016, la sala social va donar la raó al sindicat CCOO en una demanda contra l'entitat financera Liberbank per coartar la llibertat sindical i aplicar un pla de baixes incentivades a través de pactes individuals sense passar abans pels representants dels treballadors. "Aquests acords massius entorpeixen la negociació col·lectiva i no permeten que hi hagi concessions mútues", destaca Canalda.
D'altra banda, en les noves condicions no es fa cap referència explícita a l'antiguitat dels treballadors, un detall que ha fet saltar l'alarma dels sindicats. Parra explica que aquesta renúncia es farà evident en la primera nòmina cobrada sota aquestes condicions. "L'antiguitat és irrenunciable", sentencia el lletrat, tot i matisar que no coneix l'acord al detall.
Parra també recorda que l'article 12 de l'Estatut dels Treballadors deixa molt clar que per convertir un contracte de temps complet a un de parcial, aquest canvi ha ser tenir "sempre caràcter voluntari per al treballador" i no es pot imposar "de manera unilateral". Per als empleats de Ryanair, però, la companyia no oferia cap altra alternativa a acceptar treballar durant nou mesos i passar els altres tres a l'atur. En aquests mesos serà la Seguretat Social la que assumeixi les prestacions dels treballadors i, com recalca el contracte, no computaran de cara a les indemnitzacions.
A més, la normativa laboral explicita que l'empresa no podrà acomiadar l'empleat ni aplicar-li cap altre tipus de sanció pel fet de rebutjar aquesta conversió a temps parcial. En el cas de Ryanair, la direcció va comunicar a la plantilla que els que no signessin els nous contractes s'haurien d'acollir a l'ERO dut a terme per a les tres bases clausurades de Canàries.
"No és coacció, és democràcia"
Les crítiques dels sindicats han tornat a despertar la cara més polèmica del president de Ryanair. Michael O'Leary ha assegurat aquest dimarts a Brussel·les que la retallada de les condicions laborals a Girona "no és coacció, sinó democràcia". "Nosaltres no som un negoci que paga a la gent per seure a casa a no fer res", ha dit O'Leary, i ha assegurat que tant el tancament de bases a les Canàries com la marxa enrere a Girona responen al fet que aquest hivern Ryanair tindrà "menys avions del previst".
En el cas de les administracions, ni la Generalitat ni la Diputació de Girona han entrat a valorar l'acord en clau laboral. "Hem d'esperar a parlar amb la companyia i ser curosos fins que sapiguem en quines condicions s'ha tancat", ha insistit Pere Vila, delegat de la Generalitat a Girona i president de l'Associació per a la promoció i el desenvolupament de les comarques gironines (AGi), l'ens que signa els contractes de promoció turística amb Ryanair.
Les claus
Quines condicions laborals tindran els treballadors?
En els nous contractes que la companyia low cost ha ofert a la plantilla de Girona s'estableix que a partir d'ara passin de fixos a fixos discontinus, és a dir, treballaran durant nou mesos i els altres tres hauran d'estar a l'atur. A més, els tripulants de cabina canviaran de categoria professional i patiran una retallada del sou.
És legal?
Els advocats laboralistes consultats per l'ARA expressen els seus dubtes sobre el mecanisme que ha fet servir Ryanair per arribar a aquest acord. La legislació laboral diu clarament que per modificar de manera substancial les condicions laborals de bona part de la plantilla, l'empresa ha de fer-ho per la via de la negociació col·lectiva i no amb pactes individuals. A més, hauria d'haver-ho notificat amb 15 dies d'antelació i no en una setmana i obrir un període de consultes. Hi ha diverses sentències del Suprem que ho avalen i els sindicats avisen que estudiaran el cas per portar-lo als tribunals.