Putin avisa que només vendrà gas a la UE si es paga en rubles

Barcelona / Brussel·lesEl president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat que només acceptarà pagaments en rubles en les vendes de gas natural a països hostils, entre els quals hi ha tots els estats membres de la Unió Europea, així com els Estats Units i el Regne Unit, entre altres. "He decidit implementar com més aviat millor una sèrie de mesures per transferir els pagaments pel nostre gas natural dels anomenats països hostils en rubles", ha indicat Putin en una reunió amb membres del govern rus, segons ha informat l'agència Efe.

La mesura ha de servir per enfortir la moneda russa després de les fortes devaluacions patides a causa de les sancions imposades a Rússia per Occident i per obtenir reserves en moneda estrangera, parcialment bloquejades també per les sancions, aprofitant l'alta dependència d'Europa del gas rus, sobretot Alemanya. La mesura, doncs, busca crear "una demanda captiva" de rubles per part del sector energètic europeu que eviti que la divisa russa perdi valor, explica Xavier Freixas, catedràtic d'economia financera de la UPF. Tot i que Putin la vol aplicar, es tracta d'una decisió que difícilment es podrà aplicar de manera immediata, ja que molts dels contractes de compres de gas es negocien amb dòlars i euros.

L'anunci de Putin arriba a la vigília d'una cimera europea en què els líders dels estats membres abordaran justament com reforçar les mesures de càstig contra el Kremlin perquè no trobi vies per evitar-les. Cobrar el gas en rubles és precisament un intent per debilitar aquestes sancions de la Unió Europea i, per tant, l'assumpte es debatrà entre els Vint-i-set, que ho han rebut amb cautela. Una font diplomàtica assegurava que caldrà esperar les pròximes setmanes per veure com impacta la decisió, però ja anticipava que "un contracte és un contracte" i que, si els contractes entre les empreses europees i les distribuïdores de gas rus estan tancats amb euros o amb dòlars, canviar-ne les condicions podria ser considerat un incompliment de l'acord.

Amb la invasió russa d'Ucraïna, els països occidentals van aprovar diversos paquets de sancions per aïllar internacionalment l'economia russa. Entre aquestes mesures, hi havia l'expulsió de diversos bancs russos del sistema de transferències Swift i el bloqueig de les reserves de divises –principalment dòlars nord-americans i euros– que el banc central rus mantenia a l'estranger, la qual cosa impedeix que l'estat rus pugui accedir a més de 320.000 milions de dòlars ubicats fora de les seves fronteres. A més, un elevat nombre de multinacionals va suspendre o reduir la seva activitat a Rússia.

Tot això va portar problemes financers a diversos bancs russos amb filials a països de la UE i dubtes sobre la solvència del país, que de moment continua pagant el deute exterior. A conseqüència de tot això, Rússia està patint escassetat de productes i la devaluació del ruble, que va arribar a perdre aproximadament un 45% del seu valor des que va començar el conflicte. La conseqüència d'una moneda més feble és que les empreses russes han de pagar més per intercanviar la seva moneda per una altra si importen, la qual cosa augmenta el cost de qualsevol producte que estigui fabricat, totalment o parcialment, en un altre país. En aquest sentit, el preu del cistell de la compra per a les famílies russes s'ha disparat: en les dues primeres setmanes de guerra es va encarir un 4%, que és el que el govern de Putin esperava que augmentés en tot el 2022.

Això fa que Rússia "necessiti euros" i altres monedes estrangeres, comenta Freixas, per poder importar i evitar la inflació.

Europa necessita el gas

Les sancions han tingut un impacte dur en l'economia russa, que aquest any es contraurà entre un 8% i un 15%, segons les projeccions del banc central del país. Ara bé, ja les últimes setmanes el ruble ha recuperat part del terreny perdut als mercats internacionals de divises. Una de les raons és que, malgrat el bloqueig a l'accés de reserves a l'estranger, l'empresa energètica Gazprom, propietat de l'estat rus, ha continuat venent gas amb normalitat a la UE, ja que ha quedat fora de les sancions.

De fet, la dependència de l'energia russa que té la UE és molt gran. Segons l'ONG mediambiental Crea, des del 24 de febrer la UE ha adquirit més de 18.100 milions d'euros de productes energètics russos, dels quals uns 6.200 són petroli, 476 són carbó i 11.400 són gas. Per donar una mesura de la magnitud de les compres, tot el deute rus denominat en divises estrangeres suma uns 40.000 milions de dòlars (uns 37.000 milions d'euros). És a dir, en menys d'un mes de guerra, la UE ha subministrat a Rússia prou moneda estrangera per pagar la meitat del seu deute extern. "No és Alemanya comprant gas al Kremlin, són empreses", recorda Freixas. La qüestió, per tant, és com ho faran les empreses europees per obtenir rubles, ja que les sancions han bloquejat qualsevol ruble que es trobi a Europa o als Estats Units. Les empreses europees intentaran obtenir-los a través dels seus bancs, però aquests no hi poden accedir.

Una opció seria revertir la sanció i permetre als bancs europeus canviar rubles per euros a les empreses que necessitin importar energia, però això representaria una victòria per a Putin. Una segona opció seria que els bancs europeus fessin el canvi amb bancs de tercers països sense sancions –per exemple la Xina– o directament amb bancs russos. La primera opció és més costosa i la segona suposaria entregar euros a entitats financeres russes quan justament la UE està aplicant sancions per limitar al màxim l'accés de Rússia a les divises internacionals, encara que a efectes pràctics ja està passant si es té en compte el nivell de compres de gas actuals.