Rússia només representa un 0,8% del comerç exterior català
Les sancions pel conflicte amb Ucraïna tornen a posar en alerta els exportadors i el sector energètic
BarcelonaL'estiu del 2014 el veto rus als productes europeus per respondre a les sancions de la UE va convertir el president del país, Vladímir Putin, en enemic número 1 del sector català fruiter i ramader. Associacions de pagesos van manifestar-se contra el dany col·lateral d'aquestes mesures en la venda de les seves collites i exportacions de carn de porc, una situació que l'executiu comunitari va intentar suavitzar amb ajudes. Si fa vuit anys l'annexió de Crimea va acabar afectant el sector primari català, ara el comerç exterior torna a estar en alerta per l'aplicació de noves sancions a Rússia com a condemna del reconeixement rus de la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk.
"En general, d'aquest tipus de sancions sempre en sortim perdent", explica l'economista i catedràtic de la UPF Albert Carreras. En la seva opinió, els exportadors catalans que fan negocis amb Rússia en sortiran perjudicats, així com les zones turístiques que també acostumen a rebre visitants d'aquest país, molt sovint d'alt poder adquisitiu. Aquest és el cas de la Costa Daurada i la Costa Brava, on abans de la pandèmia també s'havia notat la presència russa en les inversions immobiliàries.
L'acadèmic considera que la mesura no ens beneficia "absolutament en res", ja que l'economia russa està força integrada en la catalana, encara que tingui un pes baix (del 0,8%) en les exportacions. Carreras defensa que l'amenaça de represàlies comercials està "totalment buida de contingut" i que pot provocar un efecte contraproduent, en reforçar un sentiment d'unitat nacionalista "molt més vibrant". "Si s'han d'estrènyer el cinturó, ho faran amb la bandera", afegeix.
L'altre sector que vigila de prop les conseqüències econòmiques d'aquestes sancions és el de l'energia. Encara que Espanya depèn bàsicament del gas algerià, l'economista recorda que els girs en el subministrament de gas siberià també podrien generar tensions. "Per exemple, si de cop França necessita més energia de les seves nuclears i no ens en pot vendre", posa per cas. Per a Xavier Ferrer, economista, politòleg i president de comissió d’economia internacional i de la UE del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el gas també és un "interrogant problemàtic". "Si en algun moment es bloqueja la venda de gas rus, els preus pujaran", assegura.
No obstant, aquest expert considera que l'impacte d'aquesta primera tongada de sancions no serà gaire notable. De fet, afirma que Rússia ja s'ha preparat per assumir-les i ho té "perfectament controlat". Si s'apliquen més càstigs econòmics, però, els efectes en les empreses tant russes com europees i dels Estats Units s'agreujaran. "Aquestes sancions són importants, però no a gran escala", matisa.
Pes molt baix sobre el total de les exportacions
Cal tenir en compte que, segons dades d'ACCIÓ, el percentatge que suposa Rússia sobre el total de les exportacions catalanes és molt baix. Concretament, el 2021 va ser el 0,8%, amb un volum de 659 milions d'euros. De fet, l'any passat les vendes a Rússia d'empreses del Principat van augmentar un 15%, després d'haver caigut gairebé un 14% el 2020, malgrat que encara no han recuperat els nivells previs a la pandèmia.
El 2021 hi havia 1.910 empreses catalanes que exportaven a Rússia, de les quals 643 ho van fer de manera regular durant els últims quatre anys. Catalunya segueix sense vendre ni fruita ni carn de porc en aquest mercat, ja que el veto de Putin als productes europeus continua vigent, però els principals sectors que sí que exporten són la roba de vestir (25% del total), la maquinària (12%) i els productes de perfumeria i cosmètica (8%).
Impacte "limitat"
França ha sigut un dels primers països a sortir a dir que l'impacte d'aquestes sancions a Rússia a la seva economia serà "limitat". Així ho ha assegurat el ministre d'Economia francès, Bruno Le Maire, que ha remarcat que no es tracta de cap "mercat estratègic". No obstant, el dirigent francès no ha descartat que la crisi d'Ucraïna provoqui un encariment de l'energia. En aquest sentit, ha destacat que aquest primer paquet de sancions farà mal, però que encara hi haurà mesures "infinitament més doloroses" en cas que Putin vagi més lluny en el conflicte. De fet, més enllà del fre al Nord Stream 2 no s'han aprovat sancions en l'àmbit energètic i la Unió Europea fa setmanes que treballa amb països com Qatar, l'Azerbaidjan o Austràlia per trobar alternatives a la dependència del gas rus.
El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), l'espanyol Luis de Guindos, ha fet servir la mateixa expressió per referir-se a l'exposició directa del sistema financer europeu a Ucraïna i Rússia. El dirigent de la institució considera que l'impacte serà "limitat" i que els riscos més importants són les derivades d'aquesta crisi en el preu de l'energia i la confiança dels mercats.