Rato defensa que les 'black' eren totalment legals i que Hisenda les avalava

L'expresident de Bankia ha declarat com a imputat en el cas de les targetes opaques

L'exvicepresident econòmic d'Aznar i expresident de Bankia Rodrigo Rato en el moment d'entrar a la seu de San Fernando de Henares de l'Audiència Nacional. EFE
Mariona Ferrer I Fornells
04/10/2016
3 min

MadridLes targetes 'black' eren totalment legals i l'Agència Tributària sabia perfectament de la seva existència. L'expresident de Bankia i vicepresident econòmic d'Aznar Rodrigo Rato ha defensat amb uns arguments similars que el seu col·lega, l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, l'existència d'aquests incentius. Rato, que s'enfronta a quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda continuada i 108.000 euros de multa –a més d'una indemnització de 2,6 milions d'euros–, ha declarat durant poc més de dues hores a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares (Madrid). Ha respost tant a les preguntes del fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, com a les del seu advocat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Com a president de Bankia del desembre del 2010 al maig del 2012, Rato ha assegurat que es va trobar ja implantat el sistema de les targetes opaques i que, per a ell, era un "incentiu perfectament legal", "transparent" i "àmpliament conegut fora i dins de la institució", equiparable a altres incentius que hi havia en el sector. "No vaig dubtar que no fossin part del meu salari", ha dit. Rato considera que va actuar de "bona fe" amb les targetes.

Durant l'interrogatori, ha descarregat tota responsabilitat sobre l'Agència Tributària, és a dir, Hisenda. Ha assegurat que, si les despeses eren deduïbles, havien de ser legals i ha assenyalat que Hisenda "tenia un criteri sobre aquestes despeses" i que havien estat "objecte d'inspecció tributària". "Jo no sóc auditor ni inspector tributari però crec que Hisenda té aquesta capacitat", ha al·legat, assegurant que existeixen "precedents" de casos similars.

Gir inesperat en la defensa

Rato, però, ha introduït un gir inesperat en la seva defensa. I ha assegurat que, si durant l'etapa de Caja Madrid les targetes eren part de les retribucions subjectes a diferents incentius que rebia el comitè de direcció, quan ell va arribar al capdavant de Bankia es van convertir un mitjà per "guanyar liquiditat" en el mateix sou. És a dir, "xecs" per cobrar el sou. El febrer del 2012, coincidint amb la nova llei del ministre De Guindos que obligava a retallar els sous dels banquers amb ajut públic, Bankia va canviar el sistema de targetes, segons Rato. L'acusat ha defensat que llavors van passar a ser targetes vinculades al compte del sou, però que en cap cas es va fer per driblar la llei de De Guindos.

Rato ha sorprès el fiscal, que s'ha vist obligar a canviar l'enfoc de l'interrogatori. Li ha preguntat per què l'exconseller delegat de Bankia, Francisco Verdú, no va fer servir mai aquesta targeta. Rato ha replicat que Verdú va "acceptar la targeta". "L'hauria rebutjat si ho hagués sabut", ha afegit.

Curiosament, però, aquestes noves targetes tenien un límit de 12.000 euros mensuals per gastar. Rato s'ha desvinculat d'haver marcat aquest sostre –que ha considerat "desproporcionat"– i ha assegurat que va fer servir molt poc aquesta targeta i mai per arribar a aquesta quantitat. Curiosament, aquest sistema de targetes es va cancel·lar en el moment de marxar ell de l'entitat.

L'altra manera de protegir-se ha estat descarregar tota la responsabilitat sobre la resta de membres de l'organigrama de Caja Madrid i de Bankia. Ha assegurat que com a president no sabia de molts dels moviments ni que els havia avalat. I que si s'estaven cometent il·legalitats l'haurien avisat.

Gairebé 100.000 euros en dos anys

Amb l'interrogatori a Rato s'ha reprès el judici per les targetes 'black' de Caja Madrid i Bankia. Blesa va inaugurar dimecres passat l'interrogatori dels 65 acusats per haver destinat a despeses personals més de 12 milions d'euros de l'entitat entre el 2003 i el 2012 (les despeses anteriors han prescrit). Segons el sumari, Rato va carregar fins a 99.084 euros a la seva targeta entre el 2010 i el 2012.

Sánchez Barcoj carrega contra Blesa

El següent de declarar ha estat l'ex director general de Caja Madrid i de Bankia, Ildefonso Sánchez Barcoj, que va gastar més amb la targeta opaca: fins a 570.000 euros. No en va, era qui administrava les targetes i els posava els límits. Davant del fiscal, ha assegurat que l'últim responsable de les targetes era Blesa. Segons diu, Blesa marcava un límit anual. "No podíem sobrepassar del límit operatiu que marcava el president", ha assenyalat.

stats