Luis del Rivero, la víctima de Villarejo

MadridDurant els anys de la bombolla immobiliària va ser un dels empresaris més importants i més rics d'Espanya –va arribar a aparèixer a la llista de multimilionaris de Forbes– com a president de la constructora Sacyr Vallehermoso. Anys després, Luis del Rivero s’ha convertit en l’home que ha fet seure davant d’un jutge tres dels directius més rellevants de l’Íbex-35: primer va ser l’expresident del BBVA Francisco González, i ara el president de Repsol, Antoni Brufau, i l’expresident de CaixaBank Isidre Fainé. 

La història de Luis del Rivero està envoltada d’ombres, de lluites de poder, guerres empresarials, joc brut, espionatge i corrupció. L’expresident de Sacyr ha protagonitzat algunes de les històries més tèrboles del món empresarial. Esquitxat per la trama Gürtel, víctima de l’espionatge de l’excomissari Villarejo, protagonista d'assalts fracassats a grans companyies, de comptes a Suïssa i d'empreses pantalla a Belize, del Rivero podria ser el protagonista d’un thriller de Netflix.

El 2004 l’aleshores president de Sacyr planeja obtenir el control del BBVA. La premsa madrilenya assenyala que darrere de la maniobra de Luis del Rivero per fer fora Francisco González del banc bilbaí hi ha el govern socialista de Luis Rodríguez Zapatero. González havia arribat a la presidència del BBVA de la mà del govern popular de José María Aznar i Zapatero volia col·locar-hi Rivero. 

Espionatge del BBVA i Villarejo

Els moviments del president de Sacyr fan sonar totes les alarmes de Francisco González. És aleshores quan el BBVA hauria contractat els serveis de Cenyt, l’empresa de Villarejo, per espiar Del Rivero i tots els altres membres de l’anomenat Grup Hostil, que inclou el cap de l’Oficina Econòmica de la Moncloa, Miguel Sebastián, i dirigents o exdirigents del PP com Rodrigo Rato, aleshores director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI).

El cas surt a la llum quan l’Audiència Nacional investiga les activitats presumptament il·legals de Villarejo. A principis del 2019, pocs dies després que Efegé abandoni la presidència del banc, el jutge comença a investigar el BBVA pel suposat espionatge a Del Rivero i desenes de persones més. Mesos després imputa Francisco González pels delictes de suborn i revelació de secrets. El jutge creu que el president del BBVA estava al corrent de l’encàrrec del banc a l’excomissari. Villarejo es dedicava, suposadament, a punxar els telèfons del president de Sacyr i a seguir-li tots els moviments.

Rivero va declarar com a testimoni l’abril d’aquest any a l’Audiència Nacional pel cas Villarejo i va assegurar que finalment va desistir d’entrar al consell del BBVA per por, després de l’incendi de la Torre Windsor, que l’expresident de Sacyr va relacionar amb Francisco González. “Vaig desistir d’entrar al BBVA quan vaig veure cremar la Torre Windsor”, va declarar. A l’edifici hi havia les oficines de la Deloitte, consultora que tenia els documents de venda de FG Valores, propietat de González, a Merrill Lynch. La Fiscalia Anticorrupció havia obert una investigació per presumptes irregularitats de l’operació, però l’incendi va cremar tota la documentació. 

La investigació judicial contra Villarejo en el cas Tàndem també situa Luis del Rivero en altres dossiers. L’empresari intentaria el 2011 un altre assalt, també fracassat, a Repsol. Segons les investigacions de l’AN, la petroliera, amb l’ajuda de CaixaBank, es va proposar frenar l’operació i per fer-ho va recórrer a Villarejo. El jutge ha imputat Brufau i Fainé pel suposat espionatge a Del Rivero. En la seva declaració, els dos executius catalans van negar haver contractat l’expolicia.

Trama Gürtel

Tot i que l’intent d’entrar al BBVA estava patrocinat pel govern socialista, Del Rivero també ha tingut aproximacions al PP. El seu nom ha sortit en la investigació de la trama Gürtel per haver rebut, suposadament, pagaments a un compte secret a suïssa per part d’un empresari imputat. 

L’empresari murcià, president de Sacyr entre el 2004 i el 2011, va comparèixer el 2018 a la comissió parlamentària del Congrés que investigava el finançament il·legal del PP. Molts diputats encara recorden les seves respostes amb sortides de to i comentaris masclistes. En la seva compareixença va assegurar que no hi havia corrupció entre empresaris i polítics, a excepció de Catalunya en l’etapa de Jordi Pujol: “Demanaven el 3%, encara que a mi no m’ho demanaven, però ens vam presentar algunes vegades i no vam guanyar cap adjudicació. Quan no hi havia CiU a la Generalitat sí que treballem, fins i tot durant el tripartit, o sigui que alguna cosa estranya passava”.