Sergio Alcaraz: "El ritme de l'electromobilitat a Catalunya i a Espanya no és l'adequat"

BarcelonaDesprés de poc més de mig any al capdavant del Clúster de la Indústria de l'Automoció a Catalunya (CIAC), Sergio Alcaraz s'asseu amb l'ARA a parlar del sector de l'automoció, pendent a Catalunya de la segona convocatòria del PERTE del cotxe elèctric, de la reindustrialització de Nissan, del centre de formació de Martorell i d'una infraestructura i un parc mòbil elèctrics incipients. Aquest dimecres el Ciac celebra la sisena edició del Míting d'Auto, en el marc del desè aniversari del clúster.

Fa vuit mesos que presideix el Clúster i té molts elements sobre la taula.

— El CIAC el que fa és dinamitzar el sector i ajudar les empreses perquè tinguin eines per afrontar tots aquests reptes. Ajuda en aquesta transició tan important, ja que les empreses estan fent un esforç molt gran per anar cap a la mobilitat sostenible.

Com avança Catalunya en aquesta transformació?

— L'electromobilitat encara està creixent i el ritme a Catalunya i a Espanya no és l'adequat. Estem al voltant del 10% o l'11% del parc, mentre que la mitjana europea està en el 25%. Si volem assolir els objectius establerts, el ritme ha de ser diferent. Això és un fet.

Què s'ha fet malament?

— La cadena de valor ha canviat, ja no pot dinamitzar l'oferta i la demanda al mateix nivell que abans. En el cas de l'oferta, les empreses han fet i estan fent els seus deures, perquè tecnològicament han posat la tecnologia a disposició dels productes que tenen al mercat en l'àmbit del cotxe, les motocicletes i el vehicle urbà.

Aleshores és cosa de la demanda?

— No és que sigui l'usuari que no vulgui comprar. Són els factors que afecten la demanda: per exemple, a l'hora de posar punts de recàrrega, si les qüestions administratives i les limitacions són molt i molt grans i es triga molt a tenir autoritzacions, això limita el nombre d'instal·lacions, i si no hi ha punts de recàrrega, la decisió del propietari com a mínim es retardarà.

És per un tema burocràtic?

— Hi ha diversos temes, perquè per als punts de recàrrega no només es necessita permís: cal que els processos administratius s'agilitzin, però també cal que hi hagi molts més punts de recàrrega públics. Avui la majoria són privats. Molts cotxes dormen al carrer, i també necessiten carregar-se.

Aleshores és un tema d'incentius.

— És un tema de centrar esforços, perquè tenim la inflació que tenim, i tenim interessos elevats, que limiten l'accés al crèdit per comprar un cotxe. Tot això requereix que en un període de transició se centrin els esforços en mitigar les circumstàncies i que s'acceleri el procés, tant des d'un punt de vista administratiu com de suport i ajuda.

Deduccions fiscals, per exemple?

— Deduccions fiscals, ajudes directes a la compra... Tenim ajudes, però per exemple repercuteixen en la teva declaració d'Hisenda i triguen un temps bastant significatiu a recuperar-se. Per tant, accions com la desgravació fiscal d'un 15% anunciada pel govern espanyol són accions temporals que serveixen per accelerar el període de transició. Tot període de transició té uns costos: si els reduïm, s'afavoreix passar al següent estat de manera més ràpida.

Aquesta setmana hem conegut novetats del PERTE del cotxe elèctric, que arriba amb nous terminis: són suficients?

— És veritat que el temps serà curt: són 15 dies per poder presentar projectes. És molt just, però és el que el ministeri ha dit, i haurem d'acceptar-ho. El més important és que les condicions finals que estiguin definides i publicades al PERTE donin prou flexibilitat i permetin assolir tot el pressupost que s'està posant sobre la taula.

¿Això pot comprometre grans projectes, com va passar en la primera convocatòria?

— En la primera onada el que vam veure va ser moltes limitacions restrictives quant a expansió de l'àmbit d'aplicació, quant a temps també en alguns projectes, i no hi havia, com en aquesta, una part per a projectes individuals. En aquesta segona convocatòria han canviat aquestes qüestions i es dona més flexibilitat a presentar projectes que ja estaven en els plans de les empreses per fer aquesta transformació.

¿Es presentaran grans projectes tractors des de Catalunya?

— Estem ajudant perquè aquests projectes es vehiculin en consorcis o com a part dels projectes tractors que es presentaran. Són projectes que s'estan definint i les empreses ja els faran públics, nosaltres ajudem perquè sigui possible.

¿És imprescindible per a Catalunya tenir una fàbrica de bateries?

— Tenir una fàbrica de bateries o tenir elements que siguin necessaris per poder desenvolupar tot el network de components a Catalunya... Doncs bé, la fàbrica és València, no és aquí, però pot subministrar bateries. No és blanc o negre: no és "Si tenim la planta de bateries tinc èxit i si no tenim la planta de bateries no tenim èxit". Això no és veritat. Ara, evidentment és un element important.