El risc de pobresa augmenta entre els jubilats

SantanderVan ser el coixí per a moltes famílies durant els anys de crisi econòmica i a molts aturats de llarga durada la pensió dels seus pares o sogres encara els garanteix la subsistència. Però l’economia fa uns anys que s’enlaira i les persones més grans han hagut de repartir els seus ingressos mentre que el seu poder adquisitiu es mantenia estancat. L’any passat va ser el primer que els preus van créixer més del 0,25% mínim que creixien les pensions anualment i, per això, també va ser l’any en què el risc de pobresa només va augmentar entre els més grans de 65 anys. La taxa va caure en la resta de grups d’edat, però en la que conforma els pensionistes va augmentar gairebé dos punts: del 13% al 14,8%.

Què vol dir viure en risc de pobresa? Doncs segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que ahir va publicar aquestes dades del 2017, el llindar de pobresa es fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos de les persones. Per tant, cal tenir en compte que augmenta en la mateixa mesura que ho fa la mitjana dels ingressos. El 2017 per a les famílies d’una sola persona es va situar en 8.522 euros anuals (un 3,8% més que l’any anterior). En les famílies de dos adults i dos menors de 14 anys, el llindar es va situar en els 17.896 euros anuals. Prop d’un 14% de les persones més grans de 65 anys van ingressar menys de 8.552 euros l’any 2017. El 2014 el percentatge de gent més gran de 65 anys per sota del llindar de risc de pobresa era de l’11,4%.

Una de cada cinc persones, en risc

Malgrat això, aquesta franja de població de més edat encara és la que es manté en percentatges més baixos de risc de pobresa. Les mateixes dades de l’INE evidencien que encara són un de cada cinc espanyols els que viuen en aquestes condicions. Concretament, un 21,6% de les persones ingressen menys de 8.552 euros l’any, menys que el 22,3% de l’any anterior. Però els més vulnerables en aquesta estadística són els més joves. Un 28,1% dels menors de 16 anys estan en risc de pobresa, un percentatge que s’ha reduït respecte a l’any passat i respecte al 2014, quan superava el 30%. Del conjunt de la població, un 5,1% es trobaven el 2017 en una situació de carència material severa, és a dir, que no poden ni anar de vacances, ni menjar carn o peix com a mínim un cop cada dos dies, ni tenen telèfon mòbil, televisió, calefacció ni rentadora, i, en el cas que tinguin casa, es troben en un risc molt elevat de no poder pagar-la.

Per al conjunt de les llars, una de cada tres famílies (34,4%) encara no es poden permetre anar de vacances o fer front a una despesa imprevista de més de 700 euros. Aquesta xifra és lleugerament inferior a Catalunya, on el percentatge de famílies que no poden anar de vacances és del 30%, i el de les que no poden fer front a despeses imprevistes és del 33%. A més, gairebé un 7% de les famílies de Catalunya tenen moltes dificultats per arribar a final de mes (en el conjunt de l’Estat són un 9,3%).

La desigualtat entre territoris es fa encara més evident si ens fixem en el nivell d’ingressos mitjà i la taxa de risc de pobresa. A Catalunya el 15% de la població estava per sota del llindar del risc de pobresa el 2017, quan els ingressos mitjans anuals van ser de 12.712 euros per persona. Això la va situar per darrere del País Basc (14.397), Navarra (13.583) i Madrid (13.099). En taxa de risc de pobresa, Navarra té la més baixa (8%), seguida del País Basc (9%). La Comunitat de Madrid, en canvi, supera Catalunya amb un 16,9%. A l’altra banda de la balança hi ha comunitats com Extremadura (38%) o Andalusia (31%), que a més tenen uns ingressos mitjans inferiors als 10.000 euros anuals.

Aquestes dades arriben just quan els partits han tornat a encallar-se en les negociacions per mirar de revaloritzar les pensions amb els preus i garantir el poder adquisitiu dels jubilats, però també justament quan el govern del PSOE ha promès que atacarà les alarmants xifres de pobresa infantil.