Ribera prorrogarà les mesures fiscals per abaratir el rebut de la llum si els preus de l'electricitat es mantenen alts

MADRIDL'espiral alcista dels preus de la llum ha deixat de banda, per ara, l'etiqueta de "transitori" o, com a mínim, a curt termini. En plena crisi d'Ucraïna, ningú s'atreveix a posar data al final de l'escalada dels preus energètics, que el Banc d'Espanya situava a la primavera d'aquest 2022. Per això, el govern espanyol ja no mira de reüll la possibilitat d'una pròrroga de les mesures fiscals per abaratir la factura de la llum, que decauen al març i a l'abril. "En la mesura en què [els preus] segueixin en uns barems com els actuals, el govern mantindrà les mesures fiscals", ha reconegut de nou la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, a la sortida d'una trobada amb la comissària d'Energia de la Unió Europea, Kadri Simson, aquest dilluns a Madrid.

Ribera ha aprofitat la presència de Simson per exigir, de nou, entomar més mesures en l'àmbit comunitari per fer front als preus de la llum. A finals de l'any passat, Espanya ja va liderar l'opció d'una compra conjunta de gas per part d'Europa, així com la possibilitat de reformar el mercat elèctric. En aquell moment, la resposta de Brussel·les va ser contundent: descartava mesures immediates pel que fa a la regulació del mercat elèctric, per bé que a mitjà termini acollia la proposta d'una reserva estratègica de gas, i deixava en mans dels estats membres desplegar mesures fiscals com les adoptades a Espanya. Aquest dilluns, però, el to de la comissària d'Energia ha estat una mica més suau. Simson ha mostrat la seva disposició a "explorar" solucions amb Espanya per abordar l'espiral alcista dels preus de la llum.

"Tenim la ment oberta", ha reiterat Simson en un esmorzar informatiu abans de la trobada amb Ribera. Després, la representant europea ha dit que "en els següents mesos serà necessari identificar com millorar el sistema de fixació de preus del mercat majorista energètic" i ha reconegut que el gas té un "fort impacte" sobre el preu de l'electricitat. Sigui com sigui, la comissària ha deixat clar que les decisions, en cas que es preguin, arribaran a l'abril, mes en què s'espera que l'Agència de Cooperació dels Reguladors de l'Energia presenti un informe amb noves propostes per afrontar els preus actuals. Cal recordar que Simson sempre s'ha mostrat molt escèptica respecte a un canvi radical del mercat que regula els preus de la llum a Europa. "És important que les mesures no introdueixin distorsions", ha dit.

Pendents de Rússia

Aquest dilluns, tant la ministra de Transició Ecològica com la comissària d'Energia han volgut deixar clar que Europa té garantides les reserves de gas per a tot l'hivern, fins i tot si Rússia amenaça amb restringir el subministrament. Només en cas que la situació a Ucraïna s'enquisti, és a dir, a mitjà termini, l'emmagatzematge podria arribar a "mínims històrics", ha dit Simson, que ha recordat que Brussel·les ja treballa en diferents escenaris en cas que les exportacions de Rússia a Europa rebin una estocada. Un d'aquests és el de l'exportació de gas natural liquat procedent dels Estats Units, però també de Noruega.

Amb tot, Brussel·les continua explorant com deixar de dependre del gas a través de la transició energètica i l'impuls de les renovables, però ho fa dividida. Mentre que alguns països com Espanya o Dinamarca rebutgen que tecnologies com la nuclear i el gas formin part del procés, la Comissió Europea insisteix que són necessàries com a "pont". "Posa en risc el compromís a l'hora de respondre al canvi climàtic", ha asseverat el president Pedro Sánchez aquest dilluns. Internament a Espanya, però, la resposta tampoc és clara i demà dimarts es veurà, de nou, al Congrés. La cambra baixa espanyola votarà la llei d'Unides Podem per impulsar una elèctrica pública, una mesura que el PSOE no comparteix.