El nou gasoducte marítim trigarà entre quatre i vuit anys a estar construit
La ministra Teresa Ribera evita concretar-ne el cost, però assegura que la major part del finançament serà europeu
Barcelona / ParísComencen a conèixer-se detalls –encara pocs– sobre el nou corredor d'energia verda que substituirà l'ambiciós projecte del gasoducte Midcat i que unirà Barcelona i Marsella per mar. La vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, ha admès aquest divendres que la nova infraestructura tardarà més anys a ser construïda i estar en funcionament que el projecte del Midcat, ja definitivament enterrat. "El nostre càlcul és que tardarem al voltant de quatre o cinc anys, i [el nou corredor] encara s’haurà de completar amb la interconnexió que ha de fer França entre el punt d’entrada a Marsella i el gran esquelet de canonades d’hidrogen del centre d’Europa", ha dit en declaracions als periodistes després d'entrevistar-se a París amb la seva homòloga francesa, Agnès Pannier-Runacher, i el ministre d'Economia, Bruno Le Maire.
En una entrevista anterior a Catalunya Ràdio, Ribera havia parlat d'un termini encara més llarg. "És difícil dir ara exactament una data. Poden ser 5, 6, 7 anys", ha dit Ribera, que ha admès també que l'inici de les obres no serà immediat. S'ha de concretar el projecte, tramitar els permisos necessaris i avaluar l'impacte ambiental, entre altres qüestions. "El que hem fet en un primer moment és tancar un acord polític que ens permet activar el disseny concret", ha subratllat.
França, en canvi, és més pessimista i calcula que el disseny i la construcció del BarMar necessitarà almenys vuit anys. Fonts del govern francès estimen que el nou corredor difícilment estarà operatiu abans del 2030. De fet, el president Macron sempre ha defensat que aquest tipus d'infraestructures tarden molts anys a construir-se i que no poden servir per solucionar els problemes actuals d'aprovisionament de gas derivats de la guerra a Ucraïna. Mentre Espanya sostenia que el Midcat podria estar enllestit en qüestió de mesos, Macron sempre havia negat que això fos possible. "Ens calen solucions a mitjà i llarg termini", ha defensat sempre el president francès.
Sense pressupost
En la mateixa línia, Ribera ha destacat que aquesta infraestructura està "orientada al futur", ja que permetrà transportar hidrogen verd cap a Europa. No obstant això, tampoc ha concretat quin serà el cost final de la inversió per enllestir aquest nou gasoducte marítim. "Les quantitats i la participació dels països en funció de l'interès vindran en poc temps, però cal estudiar-ho amb detall", ha justificat la ministra. En qualsevol cas, Madrid i París aspiren a rebre finançament europeu per construir el BarMar.
El president espanyol, Pedro Sánchez, va acordar ahir a Brussel·les impulsar aquest corredor amb els seus homòlegs de França i Portugal, Emmanuel Macron i António Costa, en substitució del Midcat –que no comptava amb el suport de França–, però encara s'han de detallar els aspectes tècnics del projecte. Segons Ribera, ni tan sols està "plenament identificat" el traçat marítim del BarMar. La idea que Sánchez va presentar a Macron està basada en els esbossos del projecte que Enagás (el gestor de gas espanyol) havia fet per si finalment s'optava per un corredor alternatiu que unís Barcelona i Livorno (Itàlia) sense passar per França. La titular de Transició Energètica ha assegurat aquest divendres que "té més sentit" que la connexió sigui amb França.
Sobre el paper que tindrà la Generalitat en aquesta iniciativa, que amb tota probabilitat començarà a Barcelona, Ribera ha recordat a Catalunya Ràdio que les competències en la gestió d'infraestructures energètiques són de l'Estat, però ha assegurat que "òbviament", la participació i la interlocució amb el Govern català seran "importants". "Ahir vaig parlar amb Pere Aragonès per explicar-li els termes de l'acord i com treballaríem tècnicament per presentar el projecte a mitjans de desembre", ha dit la vicepresidenta quarta de l'executiu espanyol.
El port de Barcelona, "sortida natural" del gasoducte
Ribera considera que el port de Barcelona seria la "sortida natural" d'aquest gasoducte marítim per a energies verdes, perquè la infraestructura ja compta amb capacitat per emmagatzemar gas i "està preparada" per assumir un projecte d'aquestes dimensions. També queda pendent de conèixer com es finançarà aquesta construcció que, segons la ministra, tindrà el suport econòmic de Brussel·les. "Pel caràcter europeu i l'interès comú, cal que el finançament europeu sufragui la major part del projecte", ha defensat.
En ple debat sobre com reduir la factura de la llum i la dependència europea del gas rus, Ribera creu que aquest corredor d'energia verda farà que Espanya "guanyi pes en el mapa energètic". "Espanya ha estat fonamental en la gestió d'aquesta crisi. No només aportem les solucions des del punt de vista teòric, sinó també en les decisions operatives", ha afirmat.
Aragonès veu l'oportunitat de convertir Catalunya en un "hub energètic"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat en declaracions als mitjans des de Brussel·les que el nou gasoducte és una "oportunitat" perquè Catalunya es converteixi en "un hub energètic d’hidrogen verd a Europa". També, tot i que se’n va assabentar poques hores abans que el president espanyol, Pedro Sánchez, ho anunciés, Aragonès ha assegurat que el Govern participarà en el disseny dels detalls del projecte, sobretot pel que fa a les decisions que afecten el medi ambient i a la planificació urbanística del litoral. En tot cas, ha volgut deixar clar que la Generalitat col·laborarà amb el que pugui amb Espanya i França. "Poden comptar amb tota la nostra complicitat i suport", ha remarcat el president de la Generalitat després de reunir-se amb el comissari europeu de Mercat Interior, el francès Thierry Breton.
Aragonès també ha defensat que la construcció de la connexió energètica hauria de rebre fons europeus al ser "una infraestructura estratègica" per a Europa. Portugal, Espanya i França, però, encara no han donat detalls del cost ni del finançament. D’altra banda, el president de la Generalitat, que ha escenificat la normalització de les relacions institucionals entre Catalunya i la Unió Europea, ha reivindicat a Brussel·les el paper que pot tenir Barcelona "en tota la cadena de valor de disseny i fabricació" de la indústria europea del xip. "Catalunya està preparada per acollir una fàbrica de xips", ha dit Aragonès.