El rei Felip defensa davant dels empresaris el discurs del 3-O

BarcelonaEl rei Felip VI va aprofitar la seva visita a Barcelona dilluns per reunir-se amb una dotzena d’empresaris i directius catalans en un dinar que ha estat envoltat de molt secretisme. Un secretisme pactat entre els assistents, la majoria dels quals són obertament partidaris de la tercera via (és a dir, de l’aparició d’una solució intermèdia entre la independència i l’statu quo actual).

Segons les fonts consultades per l’ARA, la sensació és que el rei va voler comprovar la temperatura d’aquest empresariat. Saber com veien les coses davant d’un panorama que pocs saben desxifrar. La major part del temps, per tant, Felip va escoltar les opinions dels empresaris congregats. Però, inevitablement, durant el dinar es va parlar d’una de les grans qüestions dels últims mesos: el paper del monarca.

Felip VI va defensar el seu discurs del 3 d’octubre, un discurs que, abans de sentir-lo, molts empresaris i directius catalans no independentistes consideraven que havia d’ajudar a la conciliació després de dies de molta tensió. Havien passat només dos dies des dels atacs policials de l’1 d’octubre i, en aquella mateixa jornada, s’havia produït l’aturada de país, una vaga general amb un seguiment aclaparador. Aquell mateix dia, a les nou del vespre, Felip VI va pronunciar un discurs duríssim que va suposar una galleda d’aigua freda per a molts empresaris partidaris de la tercera via.

Durant el dinar, Felip VI va defensar aquelles paraules i el seu paper dels últims mesos. “El rei va justificar el paper que li toca com a garant de la Constitució: creu que el discurs del 3-O va ser el que li demanava el poble espanyol”, expliquen fonts coneixedores del contingut de l’àpat. El rei fins i tot va justificar que el seu discurs no contingués cap referència als ferits durant el referèndum: “Anava dirigit als espanyols que ell considera no rebels”, resumeixen aquestes fonts. I encara més: “La seva conclusió és que, si va haver-hi ferits, va ser perquè estaven desafiant un jutge”. Exposat cruament: que els delinqüents no mereixen cap atenció del cap d’estat.

Les intervencions

Al dinar hi va intervenir “gairebé tothom”, expliquen les persones que saben què hi va passar. Entre els assistents hi havia els presidents d’algunes de les principals institucions empresarials: Joaquim Gay de Montellà (Foment), Miquel Valls (Cambra de Comerç) i Juan José Brugera (Cercle d’Economia). I també una selecció d’empresaris, com Josep Oliu (Sabadell), Salvador Alemany (Abertis), Luca de Meo (Seat), Rafael Fontana (Cuatrecasas), Francisco Reynés (Gas Natural) i Josep Maria Serra (Catalana Occident). Moltes d’aquestes empreses han traslladat la seu social fora de Catalunya durant els últims mesos.

A part de la defensa del seu paper, les fonts expliquen que el rei sobretot va estar “escoltant” el debat entre els assistents, que va tenir dos grans eixos. El primer va ser què es pot fer per sortir de la situació actual. Davant la judicialització i l’existència de presos independentistes, algú va plantejar la necessitat que els tràmits judicials es facin com més ràpid millor per, després, indultar els possibles condemnats. És el mateix que va plantejar Miquel Iceta durant l’última campanya electoral, i posteriorment ho va haver de matisar davant el rebuig del mateix PSOE.

El segon eix de debat va ser la possible reforma de la Constitució. Alguns dels empresaris van dir que calia tocar-la, mentre que d’altres van creure que obrir aquest procediment seria un error i que, en canvi, seria millor reinterpretar-la.

Al dinar també “se li va transmetre que aquest és un problema seriós i llarg que no s’arreglarà ràpidament”, i que “com més aviat es comenci a dialogar millor”. Durant tot el col·loqui “ell escoltava”, insisteixen les fonts en referència al paper del monarca. “No sembla que hi hagués cap estratègia al darrere del dinar. El rei ni va aportar ni va deixar d’aportar... Si vols saber què pensen realment els empresaris potser és millor fer-ho d’un en un”, conclou un dels consultats.