Revolta contra el tracte dels bancs a la gent gran
Una campanya proposa no fer servir les targetes durant tot aquest dissabte per exigir més atenció presencial
BarcelonaEn els últims dotze anys, a Catalunya han desaparegut més de 5.000 oficines bancàries. El 2019 hi havia 4.287 municipis a Espanya sense accés a aquest servei. Des del començament de la crisi del 2008, el sector ha acomiadat més de 100.000 treballadors a l'Estat. El tancament progressiu de bona part de la xarxa comercial de les entitats s'ha convertit en un problema tant per a les poblacions que s'han quedat òrfenes de caixers automàtics com per a la gent gran a qui la digitalització ha agafat a contrapeu. Però aquesta tendència també està generant una crítica contundent per reclamar a la banca que es faci càrrec de la seva responsabilitat en la inclusió financera d'aquests col·lectius.
Dia sense targeta
"Soc gran, no idiota". És el missatge que ha començat a córrer en forma de cadena massiva a WhatsApp per demanar als consumidors que aquest dissabte, 5 de febrer, no paguin res amb targeta per evidenciar el seu enuig amb el tracte dels bancs a la gent gran. Aquesta campanya, semblant a accions com les apagades d'electricitat per protestar contra la pujada de la llum, vol "donar una lliçó" a les entitats financeres perquè garanteixin l'atenció presencial a les seves oficines.
Signatures contra el tancament d'oficines
Carlos San Juan és el jubilat valencià de 78 anys que ha posat en marxa una petició a Change.org que ja suma més de 560.000 signatures. La seva lluita és fer entendre al sector que tancar més oficines (o reduir-ne l'horari en què es poden fer consultes en persona) implica obligar la gent gran a fer servir tecnologies que sovint no saben utilitzar: "Moltes persones grans estan soles i no tenen ningú que els ajudi, i moltes altres, com jo, volem continuar sent com més independents millor també a la nostra edat".
Més impostos als bancs que treguin caixers
Aquesta desprotecció de les persones d'edat avançada també ha comportat que alguns ajuntaments, com el del Vendrell, prenguin mesures per desincentivar el tancament d'oficines. Així, ha aprovat una moció per imposar una taxa de 10.000 euros a les entitats financeres que descuidin aquest col·lectiu. L'alcalde de València, Joan Ribó, també ha anunciat aquesta setmana que estudiava incrementar l'impost dels caixers als bancs que no fomentin l'atenció presencial. A Barcelona, el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, proposava al sector que instal·li els punts de retirada d'efectiu en edificis públics com ara els centres cívics o els casals de gent gran.
Investigació del Síndic de Greuges
L'impacte social del tancament d'oficines ha arribat fins al Síndic de Greuges, que el mes passat va anunciar una investigació sobre aquest desmantellament de la banca. En aquest cas, ha demanat més informació sobre aquest problema al Banc d'Espanya i les quatre principals entitats bancàries que treballen al Principat. En les seves preguntes, els interroga sobre quantes sucursals han suprimit en els últims dos anys, quines de les oficines físiques s'han substituït per oficines mòbils i quin és el mitjà de pagament més comú dels clients.
Alternatives als caixers
Aquesta escapçada d'oficines ha acabat generant solucions més inventives com la de permetre que els estancs supleixin funcions molt bàsiques d'un banc. En alguns d'aquests establiments, a més de poder-hi comprar tabac, també s'hi pot pagar el rebut de la llum o fer-hi ingressos. Caixa d'Enginyers també ha arribat a un acord amb els supermercats Bonpreu-Esclat pel qual els seus clients poden retirar fins a 150 euros en efectiu quan fan una compra amb targeta de més de 15 euros.
