Revolta laboral a Mercedes, la 'Seat basca'

VitòriaMercedes-Benz és la principal empresa privada d'Euskadi i suposa el 5% del PIB basc. Contribueix amb més de 200 milions a l'any a les arques alabeses. Dona feina directa a 5.000 persones i a 30.000 més en llocs de treball indirectes, amb un parc de 600 empreses auxiliars. No és una empresa més, perquè, per mantenir aquest statu quo econòmic i de treball, la política i les institucions hi prenen partit i van més enllà del que ha de ser una negociació d’un conveni col·lectiu entre direcció i responsables dels treballadors.

Els darrers mesos han estat moguts. A mitjans de maig es van reprendre les negociacions del conveni que la direcció havia suspès després de 16 mesos i una trentena de reunions que no van donar fruit. Al juny, la direcció de Mercedes va anunciar que, si hi havia acord amb les seves condicions –que incloïen major flexibilitat laboral amb la posada en marxa de la sisena nit i una pujada de sous molt allunyada de l'IPC–, es comprometia a una inversió de 1.200 milions d'euros a la planta de Vitòria. La inversió s'executaria “a llarg termini” i permetria la producció de nous models de vehicles. Si no hi havia acord, seria “el principi de la fi”, en paraules del director.

Com ja va passar el 2017 amb l'anunci de la possibilitat d'abandonar la seu fiscal de Vitòria, les institucions van iniciar la pressió perquè la plantilla acceptés les condicions. El lehendakari Iñigo Urkullu va viatjar a Stuttgart, seu de la multinacional, per reunir-se amb el conseller delegat de Mercedes-Benz. Després d'escoltar els seus plans, el lehendakari es va declarar “molt esperançat” i li va traslladar el compromís de les institucions basques. Va aprofitar també per reclamar als treballadors que fossin flexibles “perquè ens hi juguem molt tots”. El seu viatge va coincidir amb la cinquena jornada d'aturades a la planta, que va ser seguida massivament.

Les mobilitzacions i les aturades van obligar la direcció a cedir en la seva pretensió de la sisena nit i a oferir augments salarials del 6% per al 2022 i del 2,25% per als anys següents fins al 2026. En aquest moment es va produir una ruptura entre els sindicats de l'empresa. D'una banda, UGT, CCOO i dues organitzacions d'empresa més estaven disposades a acceptar-ho; de l'altra, les centrals abertzales ELA i LAB, juntament amb ESK, insistien en situar l'increment salarial segons l'IPC. Els primers són majoritaris a Mercedes, encara que no al conjunt de la comunitat autònoma basca (61%-29%).

En un clima de gran pressió social, mediàtica, institucional i patronal, en què els treballadors de Mercedes, si votaven que no, serien pràcticament els responsables d'una crisi econòmica que afectaria Vitòria i Àlaba, el preacord es va sotmetre a consulta a la plantilla el passat dilluns 11 de juliol. El resultat va ser favorable a l'acord amb un 57% a favor davant del 43% en contra. Els més contraris eren els treballadors de les línies de muntatge, mentre que el sí va ser àmpliament sostingut a les oficines i quadres de comandament.

Les institucions basques ara respiren alleujades. Abans deien que el sí a l'acord significaria una garantia d'inversió, ara només gosen dir que la facilitarà, però “cal continuar treballant”.