Les institucions europees deixen desprotegits un miler d'intèrprets 'freelance'

Brussel·lesLa Unió Europea té 24 llengües oficials i les seves institucions (sobretot el Parlament) poden haver de treballar amb qualsevol d'aquestes llengües en qualsevol moment. Per això, el col·lectiu d'intèrprets i traductors de les institucions és una peça important de l'engranatge. Tot i això, la gran majoria no són funcionaris europeus. Per exemple, l'Eurocambra (segons xifres de la mateixa institució) compta amb uns 270 intèrprets fixos i contracta serveis de fins a 1.500 freelance (per compte propi) al llarg de l'any. La pandèmia de coronavirus ha reduït el ritme de treball comunitari i, de retruc, també el d'aquest col·lectiu. Els que n'han patit més les conseqüències són els freelance, en una situació de partida ja més vulnerable, perquè se'ls han anul·lat els serveis contractats i no compten amb cap protecció econòmica.

Segons ha pogut saber l'ARA i han confirmat fonts de l'Eurocambra, a partir del mes de març les institucions europees van començar a notificar als intèrprets freelance que cancel·laven els serveis que ja tenien contractats a partir de finals de maig. Les feines ja pactades des del març fins a aquesta data es van pagar encara que no es portessin a terme, però a partir d'aleshores, s'anul·laven la gran majoria dels encàrrecs previstos perquè a causa de la pandèmia l'agenda europea s'ha alterat (per exemple, l'Eurocambra només fa activitat legislativa essencial i ja no viatja a Estrasburg).

Però els intèrprets denuncien que la seva situació és especialment problemàtica. Com que treballen per a les institucions europees i, per tant, sota el seu règim legal, laboral i fiscal, paguen la taxa comunitària (que paguen funcionaris, càrrecs i eurodiputats) però no cotitzen a cap hisenda nacional per la feina feta per aquestes institucions, ja que en queda exempta. Això els complica poder acollir-se a moltes de les prestacions nacionals, sobretot si depenien principalment de la feina de les institucions. Per exemple, com explica Silvia Puit Vögelin, de la delegació de negociació d'aquest col·lectiu, a Bèlgica (i també a Espanya), com que no es pot provar una caiguda de la facturació mínima com a autònom, perquè són ingressos que no es declaraven a les hisendes nacionals, no poden acollir-se a les ajudes.

La resposta de les institucions

Ho admet el mateix vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, en una carta el dia 22 d'abril al comissari encarregat de pressupost europeu, Johannes Hann, a la qual ha tingut accés l'ARA en què li explica la "difícil situació dels intèrprets freelance", que queden "abandonats sense cap prestació social", i li demana que ho tingui en consideració per buscar una solució de cara al pròxim pressupost europeu.

"No demanem que ens paguin el que ens haurien pagat un any sense coronavirus, volem que els contractes pactats es respectin i una prestació mínima similar a les mesures nacionals", explica Puit, que en el seu cas fa 15 anys que treballa gairebé únicament per a les institucions europees i no té perspectives de tenir ingressos ni al juny ni al juliol. Un altre intèrpret que prefereix mantenir l'anonimat calcula que entre les cancel·lacions i altres serveis que preveia que se li demanessin haurà deixat d'ingressar uns 4.000 euros fins a l'agost, però en el seu cas no treballa únicament per a les institucions. Després de tres reunions, el26 de maig, tant l'Eurocambra com la Comissió Europea van proposar pagar-los 1.327 euros, l'equivalent a unes tres jornades (en funció de l'experiència de casdascú) amb el compromís de treballar-les fins a finals d'any, però sense més concrecions.

El col·lectiu no està conforme amb aquesta oferta perquè considera que no compleix el conveni ni els garanteix un mínim per sobreviure. Els intèrprets freelance calculen que són més d'un 80% els que treballen "principalment" per a les institucions europees i que, per tant, en depenen econòmicament. En canvi, segons fonts de l'Eurocambra, aquest és el cas d'una minoria, ja que només un 3% d'aquest prop de 1.500 intèrprets treballen més de vuit dies al mes per la institució i un 63% hi treballen menys de tres dies al mes. Des de l'Eurocambra justifiquen la dificultat de trobar un encaix legal per resoldre la situació perquè no es pot pagar per un servei no prestat, però sí que asseguren estar disposats a "estudiar mesures" més endavant per facilitar la seva situació, com ara contractar-los per fer formacions o altres tipus de serveis si no hi ha tanta activitat tradicional. Els intèrprets expliquen, en canvi, que alguns funcionaris ja han creat una caixa de solidaritat per ajudar els seus companys a tenir un mínim d'ingressos garantit.