Queixalada al creixement: la revisió del PIB redueix a la meitat el creixement del segon trimestre

L'economia va créixer el segon trimestre d'aquest any, però no tant com s'havia dit. En concret, el producte interior brut (PIB) –l'indicador que mesura una economia– ho va fer un 1,1% en comparació amb el primer trimestre, és a dir, gairebé dos punts percentuals menys (1,7%) respecte a l'avenç publicat a finals de juliol. Així es desprèn de les dades publicades i actualitzades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'organisme també ha revisat les dades del primer trimestre d'aquest 2021, i són lleugerament més pessimistes que les anticipades. El PIB espanyol va caure un 0,6% i no un 0,4% com s'havia estimat.

Al juliol l'INE va anticipar que el PIB espanyol va créixer un 2,8% el segon trimestre en comparació amb els primers tres mesos del 2021 i que es deixaven així enrere les xifres negatives. Tanmateix, les dades actualitzades no són tan positives i ni tan sols s'aproximen a les estimacions d'ens supervisors com el Banc d'Espanya, que per al segon trimestre ha apuntat que l'economia espanyola va créixer un 2,8% en termes intertrimestrals i manté una estimació de creixement del PIB del 2,7% al tercer trimestre d'aquest any.

En comparació amb un any abans, és a dir, amb el segon trimestre del 2020, quan l'economia va experimentar una forta caiguda per culpa de la pandèmia i dels confinaments més estrictes, la remuntada del PIB el segon trimestre d'aquest 2021 ha sigut d'un 17,5%, és a dir, 2,3 punts percentuals menys que l'avançada a finals de juliol (19,8%) per l'INE. Cal tenir en compte, amb tot, que aquestes variacions es deuen al fet que el segon trimestre del 2020 va ser el de màxim confinament i es produeix el que els experts anomenen efecte base: la caiguda de l'activitat registrada aleshores –un enfonsament sense precedents– propicia un fort creixement interanual registrat un any després, quan l'economia ja s'està recuperant.

Disminueix el consum

Si es posa la lupa en els diferents indicadors, s’observa que l’INE ha rebaixat gairebé totes les seves estimacions però en especial la del consum –que ara per ara és el principal motor de l'economia– i la inversió productiva. D’una banda, la demanda nacional, és a dir, la despesa de les famílies en béns i serveis, va ser el segon trimestre 17,3 punts superior en termes interanuals, quan en un principi es va calcular que era de més de 20 punts. La revisió de l'INE també rebaixa les xifres anticipades en relació amb el mercat laboral. Malgrat la represa de l'activitat econòmica, en termes d'hores treballades la variació intertrimestral del segon trimestre és del 4%, quan en un principi se situava al 4,4%, en comparació amb els primers tres mesos d'aquest 2021.

En canvi, l'aportació exterior revisada creix lleugerament i té un impacte positiu sobre el PIB, com va anticipar la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que va assegurar que l'ocupació i l'activitat econòmica diària es recuperarien abans d'acabar l'any, un pronòstic que caldrà veure si es traslladarà finalment al 2022. En concret, les exportacions van créixer un 38,9% (i no un 34,1% com es va dir al mes de juliol) i les importacions un 38,4% (l'avenç de l'INE del juliol les situava en un 36,8%).

Com s'explica, aquesta desviació de l’INE? Des del ministeri d’Economia destaquen que les xifres de creixement intertrimestral “posen de manifest la dificultat de fer previsions en un context d’elevada volatilitat, fruit de l’impacte de la pandèmia”. Un argument que, de fet, ja han utilitzat organismes com l'Airef o el Banc d'Espanya, que fins i tot han canviat la seva metodologia a l'hora d'analitzar el creixement econòmic des que va començar la pandèmia.

Moderació

La revisió a la baixa de l'INE, però, no es tradueix tant en un estancament de l'economia sinó més aviat en una moderació, que pot afectar a la baixa les últimes previsions econòmiques de l'última setmana. Cal tenir en compte que les dades del segon trimestre continuen apuntant a un canvi de tendència a l'alça (el rebot del PIB ha sigut del 17,5%) que la majoria d'institucions econòmiques esperen que es mantingui el que queda d'any, en especial gràcies a la reactivació de la temporada turística, que continua tenint un pes important per a l'economia espanyola. De fet, l'evolució del mercat laboral apuntaria en aquesta direcció després d'una reducció de l'atur i un augment de l'afiliació a la Seguretat Social, en especial del sector serveis, malgrat que encara hi ha una bossa de treballadors que continuen afectats per un ERTO.