Reus, Mataró i Lleida, els municipis catalans amb més risc de robatoris al comerç

BarcelonaQuan el comerç començava a veure llum al final del túnel, sembla que s’hi ha trobat una mica de boira. L’Associació Passeig de Gràcia, representant de l’activitat econòmica d’aquest eix de Barcelona, explicava aquesta setmana que tan bon punt ha revifat una mica el moviment turístic, s’han obert hotels i ha incrementat la gent que compra, s’ha detectat també un repunt de la delinqüència. Tot i així, estadísticament parlant, els comerços barcelonins haurien de poder respirar una mica més tranquils que els d’uns altres sis municipis catalans. UNESPA, associació que aglutina la majoria d’asseguradores que operen a Espanya, afirma que els municipis catalans amb més risc que es robi als comerços són Reus, Mataró i Lleida. I que encara n’hi ha tres més abans de Barcelona.

La Unió de Botiguers del municipi tarragoní es queda de pedra, al sentir-ho. La inseguretat no és un problema ni per als ciutadans ni per a les botigues, ni tenen sensació de patir més robatoris que en qualsevol altre ciutat. En tot cas, apunten, l’explicació pot raure en que hi hagi molta més densitat de comerços. 

Els únics matisos que concedeix UNESPA són que les dades són del 2020, “un any molt particular” en què els delictes s’aparten dels patrons temporals que s’observen altres anys. Per exemple, durant els mesos de confinament amb prou feines es registraven robatoris. Després, que les dades procedeixen de la informació que arriba a les asseguradores; per tant, deixa fora tots aquells comerços que no estan assegurats. Però és precisament per intentar superar biaixos que aquesta entitat parla de probabilitat de robatori, i no de nombres absoluts. 

“El volum ofereix poques novetats, perquè no fa més que confirmar el que ja es podia sospitar abans de processar les dades: hi ha més robatoris on hi ha més comerços”, explica l’associació. “La probabilitat, no obstant, tendeix a igualar les coses: fa que territoris essencialment molt diferents puguin comparar-se entre si”, argumenta. El que fan, d'acord amb això, és creuar el nombre de robatoris comunicats a les asseguradores amb el nombre de comerços amb pòlissa dins del municipi. I això ho comparen amb la taxa de probabilitat del conjunt d’Espanya.

És així com conclouen que a Reus, que es el municipi català que més amunt apareix al rànquing, hi ha un 67% més de probabilitat que hi hagi un robatori en un comerç que a la resta d’Espanya. A Mataró, prop d’un 63% més, i a Lleida, un 57%. Són els únics municipis catalans que apareixen entre les deu primeres localitats espanyoles. Però encara n’hi ha cinc més per sobre de la mitjana: Santa Coloma de Gramenet (+51%), Manresa (+33%), Terrassa (+15%), Barcelona (+9%) i Badalona (+1%). En la comparativa per províncies, només Girona marca un risc inferior.

Els robatoris més cars, a Terrassa

L’entitat es fixa també en el cost d’aquests robatoris; és a dir, en la indemnització que han hagut de pagar les asseguradores. En aquest cas, el municipi català on l’impacte va ser de mitjana més alt és Terrassa, amb una mica més de 1.900 euros. Després hi ha Badalona, amb uns 1.750 euros, i a continuació Rubí, amb 1.500. En aquest llistat repeteixen altres noms, com Barcelona (1.483 euros), Manresa (1.455) o Mataró (1.371). Completen els deu primers llocs Tarragona (1.247), Cornellà de Llobregat (1.237), Sant Boi de Llobregat (1.130) i Lleida (1.115). 

En qualsevol cas, tots excepte Terrassa queden fora del top 10 estatal. I, en termes de gravetat del robatori, que UNESPA calcula bastant-se en el capital màxim que tenia assegurat el comerç i el cost final del sinistre, no n’hi ha tampoc cap tant a dalt en el rànquing. Això sí, hi ha setze localitats catalanes amb robatoris més greus que la mitjana espanyola, i entre aquests hi tornen a aparèixer Sant Boi, Santa Coloma, Badalona, Tarragona, Cornellà, l'Hospitalet, Lleida, Mataró, Terrassa, Reus, Manresa i Barcelona. 

“De tots els riscos assegurables a què estan exposats, el robatori és un dels més temuts: no és el que genera més contratemps, però sí que té una freqüència prou alta per generar inquietud”, contextualitza l’associació. El plantejament no encaixa del tot amb el que percep l’escola universitària ESCODI. “Quan hem fet estudis amb comerciants no t'ho posen mai com una de les seves preocupacions”, expressa Albert Vinyals, expert del centre. L’única explicació que se li acudeix és que sigui un punt tan assumidament intrínsec que n’hi hagi d’altres de més urgents.