El retorn del Sabadell vist pels empresaris madrilenys: "Ningú es posa les mans al cap"

MadridL'èpica victòria del Barça, la presa de possessió de Donald Trump i els possibles aranzels, el Fòrum de Davos o la caiguda al Congrés dels Diputats de l'impost a les energètiques i del decret amb mesures com les bonificacions al transport públic o la revaloració de les pensions. El retorn de la seu social del Banc Sabadell a Catalunya set anys després de la seva sortida no ha estat aquest dimecres la notícia estrella del dia entre l’empresariat a Madrid.

"El quilo de notícia estava caríssim", ironitza una veu que, com tota la resta de persones consultades per aquest article, ha demanat no revelar la identitat, en una mostra més del que el món empresarial fa temps que sosté (i sembla que el govern de Salvador Illa també): com menys soroll públic es faci sobre el retorn de les seus socials, més fàcil serà que tornin.

Més enllà del fet que l'agenda d'aquestes últimes 24 hores hagi estat farcida d'actes i titulars difícils de contraprogramar –i amb el gruix dels alts directius de l'Íbex-35 a Suïssa–, a Madrid, entre l'empresariat, "ningú s'ha posat les mans al cap" quan ha conegut la notícia, apunta una font del món dels negocis. "Era una qüestió pendent i s'esperava que tard o d'hora passés", asseguren des d'una cotitzada, mentre que una altra veu apunta que s'ha llegit la decisió amb "naturalitat i com una cosa civilitzada". Les fonts consultades coincideixen que és un "símptoma més de normalitat política" a Catalunya.

Ni tan sols al món financer ha suposat un terratrèmol. "S'ha comentat breument", coincideixen dues veus del sector bancari, que assumeixen que a les portes de la presentació dels resultats anuals –Bankinter, per exemple, els presenta aquest dijous– és difícil pensar en res més. El BBVA, per raons òbvies, sí que s'ha pronunciat. "La resta som observadors", apunta una font financera. Aquesta veu situa les empreses que van decidir marxar de Catalunya ara fa set anys, com és el cas de CaixaBank, com les úniques companyies a les quals la decisió del Sabadell portarà maldecaps. "Saben que els periodistes els començareu a preguntar", afegeix la mateixa veu, que dona per fet que "un cop una empresa ha mogut fitxa, és més fàcil per a la resta".

L'opa, clau

A diferència, però, del que es va comentar l'any 2017, aquest cop la decisió no es vincula a raons estrictament polítiques, o no només. "Sense l'opa [del BBVA] pel mig, una decisió d'aquest tipus l'hauria liderada CaixaBank", apunten des d'una cotitzada. "L'opa ha estat clau", diuen des d'una altra companyia, mentre que una de les fonts empresarials consultades no dubta a parlar de "cop d'efecte" de Josep Oliu, president del Sabadell.

"Ens hauria preocupat més una decisió que afectés l'estratègia del Sabadell pel que fa a la captació de clients o si, per exemple, diguessin que fan una aposta brutal per Barcelona i s'obliden d'Alacant. Però home, que tornin la seu a Catalunya...", reflexionen des d'una de les grans entitats bancàries.

Una font empresarial ho exemplifica encara millor: "No tinc cap dubte que part del consell d'administració del Sabadell s'ha reunit telemàticament, això ja et deixa una bona metàfora". Una altra veu apuntava al factor geogràfic per explicar la certa fredor que ha aixecat la decisió: "A Catalunya és una grandíssima notícia. A Madrid també, però potser un grau menys", resumeix una altra veu.

Sopar d'estrelles catalanes

On el moviment del Sabadell tampoc ha ocupat gaires converses ha estat al Còctel Gastronòmic de Catalunya, que aquest dimecres a la nit reunia Salvador Illa, el ministre Jordi Hereu, els màxims exponents de la cuina catalana i agents econòmics i socials del sector turístic català a la Real Fábrica de Tapices de Madrid, en el marc de la fira Fitur. Mentre Illa reivindicava el "millor moment" de la gastronomia catalana, els assistents estaven pendents de tastar les receptes de grans figures com els germans Torres o Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols, o les postres del pastisser Oriol Balaguer i el maridatge de la millor sommelier catalana de l'any, Marta Cortizas, d'El Celler de Can Roca. Si el retorn de la seu no ha estat l'estrella del debat, sí que ho ha estat el menú, per descomptat.