PROCÉS SOBIRANISTA
Economia31/10/2017

El 155 reté Freixenet i tanca la fuita d’empreses

El sector de l’automoció no es ressent de la situació política i la venda de vehicles creix un 11% a l’octubre

Dani Cordero / Natàlia Vila
i Dani Cordero / Natàlia Vila

BarcelonaFreixenet, una de les companyies que més obertament s’ha posicionat en contra del procés sobiranista durant els últims anys, paradoxalment es va convertir ahir en l’empresa que simbolitza la fi de la fuita d’empreses de Catalunya iniciada després del referèndum sobre la independència de l’1-O. El seu consell d’administració es va reunir al migdia i va concloure que ja no hi ha motius per fer el moviment. Els seus arguments s’assemblen molt als que va oferir dilluns el ministre d’Economia, Luis de Guindos, que va defensar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució -la intervenció de la Generalitat- com una tornada a la normalitat i la fi de les incerteses que podien explicar que nombroses empreses marxessin de Catalunya: més de 1.800 en poc més de quatre setmanes.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

“Es constata el canvi que hi ha hagut en els últims dies en la situació política i jurídica a Catalunya en el sentit d’afirmació de l’ordre constitucional i estatutari democràtic”. Freixenet va argumentar així, sense esmentar el 155, el que ha canviat en les últimes quatre setmanes, des que CaixaBank i Banc Sabadell van anunciar la seva marxa i es van intensificar els moviments de canvis de seus socials al registre mercantil. Un dia després que es conegués la intenció de les dues entitats financeres, el president del grup vitivinícola, José Luis Bonet, també president de la Cambra de Comerç d’Espanya, va afirmar que proposaria al consell d’administració de la companyia -on es reparteixen el poder les famílies Ferrer, Bonet i Hevia- portar el domicili social lluny de la seva seu històrica de Sant Sadurní d’Anoia. Només la dilació de la reunió de l’òrgan de govern, celebrada ahir, va evitar que es prengués una decisió que sí que va prendre el seu competidor Codorníu, ara amb seu a Haro (Rioja).

Cargando
No hay anuncios

La companyia, mitjançant un comunicat, va defensar la seva catalanitat i espanyolitat i va definir la seva decisió com un suport a la recuperació de la “normalitat econòmica”, després de dos mesos greus en què, segons la cavista, es va posar en perill l’activitat econòmica. Freixenet s’ha trobat al mig de la voràgine política mentre part dels seus propietaris negocien amb l’alemanya Henkell la seva venda.

L’arribada del 155 ha sigut un bàlsam evident per als empresaris que van creure que l’1-O intensificaria la inestabilitat econòmica a Catalunya. Entre els dies 2 i 9 d’octubre (immediatament després del referèndum) 219 companyies van canviar la seva seu, segons les dades del Col·legi de Registradors: entre aquestes, els dos grans bancs catalans i sis de les set cotitzades catalanes presents a l’Íbex-35.

Cargando
No hay anuncios

Els dies posteriors (vegeu gràfic) la fuita empresarial ha continuat en paral·lel als esdeveniments polítics i a les declaracions i contradeclaracions dels governs català i espanyol. Uns dies després de la compareixença del president Carles Puigdemont al Parlament, el 10 d’octubre -dia en què va proclamar i alhora suspendre la independència de Catalunya-, la tensió empresarial va tornar a augmentar. Després que l’intercanvi de cartes entre els dos governs evidenciés la inexistència de diàleg, la fuita d’empreses va arribar a la xifra rècord de 268 companyies en un sol dia, el 19 d’octubre, més del doble que la jornada anterior.

Els nervis empresarials es van calmar durant la setmana de tramitació de l’article 155 al Senat, però es van tornar a disparar quan, en lloc de convocar eleccions, Puigdemont va deixar la independència en mans del Parlament després de veure que el govern de Rajoy mantenia l’aplicació del 155. Això va tornar a generar nervis entre els empresaris que es van traduir en fugides de seus, fins a 140 divendres passat.

Cargando
No hay anuncios

Ara l’actuació del govern espanyol i el cessament dels polítics catalans sembla agradar els empresaris, que -com Freixenet- confien que “l’escenari canviarà”. Dilluns, el nombre d’empreses que se’n van anar de Catalunya va caure a menys de la meitat, fins a les 62, i fonts del Col·legi de Registradors preveuen que la xifra serà cada vegada menor.

La venda de cotxes no se’n ressent

El consum sembla no ressentir-se de la tensió política, almenys en el sector de l’automòbil. La venda de vehicles va tancar el mes d’octubre amb una pujada de gairebé un 11% en comparació amb les dades de l’any passat. L’augment es deu, sobretot, al canal d’empreses i particulars. Les vendes de turismes i totterrenys van tancar l’octubre amb en més de 92.000 unitats, segons van explicar ahir fonts del sector a Europa Press. Un creixement que ells expliquen perquè aquest octubre ha tingut un dia laborable més que l’any passat. De fet, les matriculacions van augmentar un 0,5% a Catalunya la primera quinzena del mes d’octubre. Això demostra que, almenys de moment, la tensió política encara no s’ha notat en el mercat automobilístic, tradicional termòmetre econòmic.

Cargando
No hay anuncios

Cecot retreu a Guindos el decret per canviar seus

La patronal vallesana Cecot va retreure ahir al ministre d’Economia, Luis de Guindos, el decret llei exprés del govern espanyol que facilita el trasllat de la seu social de les empreses. Fins i tot considera que hi ha una pràctica legislativa “fraudulenta”. El president de la Cecot, Antoni Abad, ja ha enviat una carta al ministre en què expressa les seves queixes perquè considera que el decret va en contra dels accionistes de les empreses i, a més, afavoreix les grans companyies i perjudica les pimes, tot i que aquestes últimes són precisament el 90% del teixit empresarial. Abad reclama a Guindos que el rectifiqui perquè “és contrari a la tradicional prevenció del legislador”, una prevenció que obeeix, segons la patronal, a la voluntat d’evitar la manipulació dels jutjats en perjudici dels socis, accionistes i creditors.