Retallada pressupostària històrica a França: 4.000 mestres menys, estalvi en sanitat i més impostos als rics
El dèficit públic d'aquest any es dispararà fins al 6,1%
ParísFrança s'estreny el cinturó. El nou govern de dretes, que va ser nomenat fa tot just tres setmanes, ha posat sobre la taula un pla de retallades i augment d'impostos per fer front a una situació econòmica molt deteriorada heretada de l'anterior executiu, amb un dèficit públic pels núvols i un creixement econòmic feble. L'executiu capitanejat pel primer ministre, Michel Barnier, ha presentat uns pressupostos per al 2025 "exigents" per sanejar els comptes francesos que preveuen un estalvi de 60.000 milions d'euros en un any, una xifra extraordinàriament elevada.
Amb un dèficit públic que aquest any es dispararà fins al 6,1% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), una dada propera a la del 2021, després de la pandèmia, els pressupostos preveuen mesures d'estalvi que han de permetre reduir el dèficit fins al 5% l'any que ve. Per fer-ho, la clau és l'augment d'impostos als rics i a les grans empreses i la retallada de la despesa, especialment en educació i en sanitat. El pla preveu una reducció del nombre de funcionaris, sobretot del sector educatiu: es prescindirà de 4.000 mestres el 2025.
Pel que fa als impostos, l'augment només afectarà les llars amb nivells de renda molt elevats, el 0,3% dels contribuents. L'impost a les grans empreses només afectarà aquelles que tenen una xifra de negoci superior als 1.000 milions d'euros, unes 400. Una altra de les mesures d'estalvi serà ajornar la revalorització de les pensions: en comptes de fer-la l'1 de gener es farà al juliol. El govern també preveu apujar la taxa de l'electricitat i la dels bitllets d'avió. En sanitat, es retalla el reemborsament de les visites mèdiques per a les persones que no tinguin una mútua privada. És una mesura que afecta les persones amb rendes més baixes, que hauran de pagar més per anar al metge (a França la sanitat és de copagament).
Previsions massa optimistes
Per entendre l'abast de l'esforç financer que planteja França només cal fixar-se en el pla d'austeritat impulsat després de la crisi econòmica del 2008. El 2011 el govern de François Fillon preveia una reducció del dèficit de 65.000 euros durant cinc anys. L'executiu de Barnier planeja fer gairebé el mateix estalvi en només dotze mesos. Ara bé, l'Alt Consell de Finances Públiques (HCFP, similar a l'Airef espanyola) considera que l'estalvi dels 60.000 milions es basa en xifres massa optimistes i adverteix que, segons els seus càlculs, l'estalvi se situarà al voltant dels 42.000 milions d'euros.
Les mesures han estat àmpliament criticades per l'oposició, sobretot pels partits d'esquerra, però el govern defensa la necessitat d'uns pressupostos austers per sanejar els comptes. "Hem de proposar un camí de responsabilitat. No podem esperar més", es justificava aquest dijous el ministre de Pressupostos, Laurent Saint-Martin. Són uns comptes per al 2025 elaborats en un temps rècord i amb un elevat nivell d'incertesa pel que fa a la seva tramitació parlamentària.
La fragilitat del govern, que no té majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, ha complicat molt l'elaboració del pressupost. Barnier ha hagut d'aplicar mesures prou contundents per reduir el dèficit més d'un punt el pròxim any però alhora evitant mesures massa impopulars i radicals. Amb qualsevol retallada o alça d'impostos que no agradi a l'extrema dreta de Marine Le Pen, el nou govern podria caure immediatament per una moció de censura. França ja té projecte de pressupostos, però Barnier trepitja un terreny minat que pot explotar en qualsevol moment.
El precedent alemany
Les polítiques d'austeritat també han afectat recentment Alemanya, on el desembre passat el govern de coalició (socialdemòcrates, liberals i verds) va aprovar uns comptes amb una retallada de 17.000 milions d'euros, malgrat la mala situació econòmica del país, que porta dos anys vorejant la recessió. De fet, l'aplicació de més polítiques d'austeritat respon a les regles fiscals de la UE, que durant la pandèmia havien quedat suspeses i que es van renovar l'any passat per donar més flexibilitat als estats, però que mantenen els objectius de dèficit i deute públics a mitjà termini en el 3% i el 60% del PIB.