Les provisions pel covid fan caure un 67% el benefici de CaixaBank fins al juny

BarcelonaCaixaBank surt sense cicatrius del primer semestre més complicat per a l’economia en dècades. El mateix dia en què se sabia que el PIB espanyol ha caigut un 22% el segon trimestre de l’any, l’entitat financera amb més quota de mercat a Espanya anunciava un benefici de 205 milions d’euros fins al juny.

Tot i que la xifra suposa un important descens del 67% respecte als guanys del primer semestre de l’any passat, aquesta davallada es deu a les provisions que ha fet el banc (és a dir, als diners que ha reservat per fer front a possibles pèrdues en el futur). Durant aquests primers sis mesos de l’any el banc ha fet provisions per valor de 1.155 milions, la major part –dues terceres parts– entre l'abril i el juny. Tot i així, el banc ha obtingut beneficis mentre els seus dos grans rivals a Espanya, el Santander i el BBVA, registraven pèrdues.

“Hem tingut creixements molt forts que ens han permès guanyar molta quota de mercat”, ha reconegut Gonzalo Gortázar, el conseller delegat, durant la presentació de resultats. La morositat fins i tot ha baixat una mica fins a situar-se en el 3,5%. Procedents de les seves participades CaixaBank s'ha anotat un benefici de 94 milions.

Pel que fa a la rendibilitat del banc (el conegut com a ROE: beneficis sobre recursos propis) s’ha mantingut gairebé idèntica en el 4,7%. Això són tan sols dues dècimes menys que fa un any. El Santander, en canvi, va veure com el seu ROE queia un punt i mig percentual, fins al 6,3%. I el BBVA va caure del 10% al 4,4%.

El banquer pronostica que l'entitat mantindrà aquesta dinàmica i acabarà l’any amb beneficis, segurament per l'empenta del negoci que no és purament bancari. Avui mateix, de fet, CaixaBank s’ha venut un 29% de la seva participada Comercia Global Payments per 493 milions d’euros. Aquests diners faran créixer directament en la mateixa proporció el benefici del segon semestre.

Negoci bancari rècord

El negoci bancari pur, que agrupa els crèdits que ha donat l’entitat i els diners que ha captat dels clients, ha augmentat un 5%, fins a fregar els 644.000 milions d’euros, una xifra rècord que CaixaBank no havia registrat mai. Els crèdits, en concret, han crescut prop d’un 7%, gairebé el triple del que van créixer en el primer semestre de l’any passat. Dels crèdits signats, 13.700 milions van ser amb aval de l’Institut de Crèdit Oficial (aquest organisme públic blinda el 80% de les possibles pèrdues que hi pugui haver en el futur), mentre que 32.500 milions van ser sense cap garantia de l’ICO.

Per a Gortázar, no es pot dir que la banca sigui un dels sectors guanyadors d’aquesta crisi sinó que, a diferència del que va passar en l’anterior, “la banca està fent la seva feina i està ajudant els altres [sectors]”. Per al banquer, en la crisi del període 2008-2013 la societat creia que el sector financer “es mereixia” patir. Ara, opina, aquest punt de vista ha canviat. Gortázar, per cert, ha descartat ajustos de plantilla.

Dividends i impost de societats

En vista dels resultats presentats, el banquer ha defensat que el BCE es replantegi la prohibició de repartir dividends que ha imposat a la banca europea aquest any. “Volem pagar dividends en metàl·lic, dividends de veritat”, ha respost quan se li ha preguntat si es plantejaven retribuir l’accionista amb accions –cosa que sí que permet el BCE– en lloc de fer-ho amb diners. “Estem reservant diners i tenim confiança que abans de finals d’any el BCE canviï d’opinió”, ha afegit.

Gortázar ha recordat que la política recent de CaixaBank era la de repartir més del 50% dels beneficis en dividends per als accionistes, però que al març van decidir rebaixar aquesta proporció a la meitat (en concret, d’uns 15 cèntims per acció a 7 cèntims). Per al banquer, aquesta política és prou prudent perquè el BCE els deixi pagar-los.

Tot i els 205 milions de benefici que el banc ha registrat al primer semestre, només ha pagat 1 milió d’euros d’impost de societats, que és el tribut que grava els beneficis empresarials. Segons Gortázar, això es deu en part al fet que part del benefici (94 milions) prové dels dividends que ha cobrat de les seves participades, uns diners que ja han tributat en les empreses d’origen.