Restoy defensa la rebaixa del 74% del preu de Bankia

MadridEls testimonis que van declarant al judici oral sovint s’han de llegir, encara que prestin testimoni des de Basilea, com ha sigut el cas de Fernando Restoy, com a intents de restar credibilitat a altres veus davant del tribunal. Ahir, l’exvicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i exsubgovernador del Banc d’Espanya, imputat en la causa per càrrecs més tard arxivats, va declarar –en resposta directa a l’excap de normativa comptable del Banc d’Espanya, Jorge Pérez–, que “'per se' el descompte [del 74%] no prova absolutament res” sobre el deteriorament dels comptes de Bankia abans de la seva sortida a borsa.

Restoy, que dirigeix des de la seva renúncia al càrrec de subgovernador el 2016 l’Institut d’Estabilitat Financera del Banc de Pagaments Internacionals de Basilea, va declarar per videoconferència, des d’una taula amb el rètol de les sigles en anglès BIS Basel, que “la divergència tan gran entre el valor comptable i de mercat no va ser cap sorpresa” i que “els inversors valoren coses més enllà dels estats comptables”.

Va intentar Restoy –també en contra del testimoni de Pérez– treure ferro al descompte del preu entre el valor teòric comptable (preu de 15,28 euros per acció anotat en els llibres de la matriu BFA) i el preu que va acceptar Bankia en el seu fulletó, abans de sortir al mercat (una banda de quatre a cinc euros), ja que “no estava desalineat amb els descomptes en la resta d’entitats financeres que van sortir a la UE i Espanya”.

No obstant això, no va donar Restoy ni un sol exemple d’aquestes sortides a borsa d’entitats financeres europees el 2011, excepte el de l’espanyola Banca Cívica, que patia en realitat els mateixos problemes que Bankia. Perquè sortides al mercat primari –venda directa d’accions noves d’una entitat– per sota del valor en els llibres no han existit. Una altra cosa és la cotització al mercat secundari d’accions ja existents, que acull les transaccions entre inversors. Tant Restoy com, més tard, l’expresident de la CNMV, Julio Segura, han insistit que va ser el mercat el que va fixar lliurement el descompte del 74%.

Tanmateix, abans de sortir al mercat, va ser l’equip gestor de Bankia el que va acceptar la banda de preus oferta pels bancs col·locadors: aquella banda és la que figura a l’oferta pública de subscripció després de la verificació per la CNMV el 2011. És a dir: abans que el mercat fixés el preu de 3,75 euros, els administradors van acceptar vendre a la tercera part del valor que figurava als seus llibres (15,28 euros per acció), cosa que el testimoni Pérez va anomenar “vendre el que semblava or a preu de coure”.

Ahir, a la pregunta de per què no es fa constar al fulletó una alerta sobre aquesta banda de preus, Restoy va contestar que la diferència entre el que deien els estats comptables i aquella banda era “una cosa òbvia”.

Les conclusions de la sentència del Tribunal Suprem del 2016 –“incorrecció, inexactitud o errors comptables”– sobre el fulletó de sortida a borsa verificat per Restoy i Segura van merèixer el següent comentari de l’exvicepresident de la CNMV: “Tots els riscos –incloent-hi la nacionalització– estaven inclosos en el fulletó informatiu, riscos que desgraciadament van acabar aterrant”.

En la sessió d’avui prestarà declaració Isidre Fainé, que en qualitat de president de La Caixa va intentar entre el 2011 i el 2012 una fusió fallida amb Bankia.