Una resposta a l’altura de la crisi
Catedràtic D’economia a la a UpfUna crisi sense precedents exigeix mesures sense precedents, i ahir es van concretar. L’emissió d’eurobons solidaris o coronabons havia quedat descartada pels països més rigorosos en la gestió del seu deute públic: Àustria, Dinamarca, els Països Baixos i Suècia. Argumentaven, amb raó, que corresponia a una subvenció oculta als països de més risc sobirà, com Grècia o Itàlia. No obstant això, la crisi actual requereix una reestructuració completa i permanent de les economies.
A hores d’ara, alguns sectors tradicionals estan en situació crítica. Algunes empreses estan condemnades pels canvis tecnològics, tal com dicta una visió schumpeteriana de les crisis, en què només les empreses que s’adapten poden sobreviure. No obstant això, a més de les fallides ineludibles, si la demanda es reactiva algunes empreses podrien ser reestructurades i continuar en funcionament.
La salvació, molt keynesiana, ve de la inversió pública. És imperatiu protegir les famílies i les empreses. Des de la Xina fins als EUA, observem un increment espectacular de la despesa pública i del corresponent endeutament dels països. Europa era davant una cruïlla:¿són els països els que han d’emetre deute o és Europa qui ha d’emetre deute i, al seu torn, prestar als països més afectats? En el primer cas, molts països estarien a prop de la fallida; en el segon, alguns països no podrien repagar els seus préstecs a la Unió Europea.
La proposta de la Comissió d’ahir, en la línia de la de Merkel-Macron, amb un pla de recuperació de 750.000 milions d’euros, resol aquest dilema. Cap país estava assegurat a nivell europeu contra la pandèmia, però s’ataca el problema com si hagués existit un contracte d’assegurança implícit en la construcció de la Unió Europea. El pla combina préstecs i transferències, i aquestes segones són ajudes que no cal retornar. Això evita el cost que tindrien per a tot Europa unes economies italiana i espanyola sobreendeutades i a l’UCI, un import de préstecs excessiu o una emissió de coronabons sense límit.
Una oportunitat històrica
Afortunadament, el pla va més enllà del keynesianisme bàsic, de vegades caricaturitzat com un programa de subvencions als treballadors perquè cavin forats que altres ompliran. Es tracta de finançar la transició necessària cap a l’economia sostenible i cap a l’economia digital. Era una assignatura pendent i la proposta combina la necessitat de reactivar l’economia europea amb l’aposta pel futur. Com diu la presidenta Ursula von der Leyen, “el pla de recuperació converteix l’immens repte a què ens enfrontem en una oportunitat”. Si la decisió és ratificada, serà històrica.