La Reserva Federal anuncia que facilitarà el crèdit a empreses i famílies
El banc central dels EUA elimina els límits a la compra de deute públic
BarcelonaLa Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dilluns un nou paquet d'estímuls monetaris per fer front a l'impacte del Covid-19 sobre l'economia. Les mesures anunciades no tenen precedents en la història de la institució i inclouen la compra sense límit de títols de deute públic i la intervenció directa en mercats de deute privat, així com la creació de línies de crèdit per a empreses i famílies.
En dos comunicats, l'organisme presidit per Jerome Powell ha justificat les decisions per la "tremenda duresa" de la davallada de l'activitat econòmica que causarà el coronavirus i les mesures de confinament per mitigar-ne l'expansió.
La setmana passada, la Fed ja va rebaixar al 0% el tipus d'interès bàsic i va anunciar un paquet de 700.000 milions de dòlars (650.000 milions d'euros) en compres de deute corporatiu i governamental. Així mateix, uns dies abans havia posat en marxa un altre programa per al repo market, el mercat de deute públic en què les entitats financeres obtenen finançament a molt curt termini, a fi de garantir la liquiditat al sector financer. En total, entre els mesos de març i abril la Reserva Federal podria arribar a injectar un màxim d'1,5 bilions de dòlars només en aquest mercat, que funciona com a corretja de transmissió de crèdit entre els bancs nord-americans.
Les mesures anunciades aquest dilluns encara van més enllà. Per començar, la Fed ha anul·lat qualsevol límit a la quantitat que pot gastar en el conjunt de programes de compra massiva de bons públics (anomentats quantitative easing, en anglès). Això vol dir que destinarà tants diners com calgui a sostenir la solvència del govern dels EUA, encara que aquest s'endeuti fins a nivells insospitats fa pocs mesos per pal·liar una possible recessió.
Entre les mesures més innovadores hi ha l'obertura de línies de crèdit avalades per préstecs per a la compra de cotxes, de targetes de crèdit o per a crèdits estudiantils, sempre amb la garantia de l'SBA, l'agència pública de suport a les petites empreses. Amb aquesta mesura, la Fed vol utilitzar l'SBA com a intermediària per fer arribar el crèdit a les famílies i les pimes.
A més, la Reserva Federal ha creat dos nous instruments, en aquest cas per facilitar el crèdit a les grans empreses. El primer és un programa de compra de bons corporatius al mercat primari (és a dir, en el moment en què les empreses emeten el deute) i un segon per al mercat secundari, per evitar que els mercats de deute empresarial facin curt de liquiditat.
Tot i que cap altre ha arribat als extrems de la Fed, els bancs centrals estan posant en marxa paquets agressius d'estímuls monetaris per mitigar l'efecte del coronavius sobre l'economia. El BCE va ampliar amb 750.000 milions d'euros addicionals el seu programa de compra massiva de deute públic, ampliant-lo també al grec, deute vetat fins ara per la poca solvència del seu govern. Altres organismes com el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó, el Banc de Suïssa i el del Canadà també han aprovat estímuls de manera coordinada amb els seus equivalents nord-americà i europeu.
Mesures sense precedents
Aquesta mena de mesures van molt més enllà de les prerrogatives habituals dels bancs centrals d'arreu del món per dos motius. El primer és que suposen que la Fed doni crèdit gairebé directament a empreses i llars, una funció normalment reservada als bancs comercials privats. En segon lloc, perquè elimina qualsevol topall en la creació de diners i inunda, així, l'economia de dòlars de nova creació.
De moment, cap altre banc central del planeta ha arribat a aquests nivells d'innovació, tot i que en alguns països, com al Regne Unit, les autoritats monetàries i els governs s'estan plantejant prendre mesures considerades impensables fins fa ben poc, com l'anomenat helicopter drop (que el banc central creï diners i els entregui directament a les famílies) o algun tipus de renda bàsica per als ciutadans. Per la seva banda, el BCE estudia la possibilitat de permetre a empreses i ciutadans obrir-hi dipòsits, cosa que fins ara només poden fer les entitats bancàries i les administracions públiques.