El rescat de Xipre, més car del que es preveia: qui pagarà la diferència?
Davant de l'ascens de la factura, que es dispara fins als 23.000 milions, 6.000 més del que s'esperava, la 'troica' es planteja la possibilitat de tornar a aplicar una reestructuració del deute, tal com es va fer a Grècia
BarcelonaEl cost del rescat de Xipre s'ha disparat només pocs dies després que el país arribés a un acord amb la 'troica'. Inicialment s'havia dit que el rescat seria de 17.000 milions (aproximadament, l'equivalent al 100% del PIB xipriota) dels quals la 'troica' pagaria 10.000 milions i Xipre n'aportaria la resta (que obtindria a través del tancament de bancs en fallida, l'aplicació de pèrdues als grans dipòsits i diverses pujades d'impostos, entre d'altres).
Però la Comissió Europea creu que el cost del rescat ja puja a 23.000 milions d'euros, 6.000 milions (o un 35%) més dels previstos inicialment, segons es desprèn d'un esborrany provisional avançat pel 'Financial Times'. Els motius d'aquesta pujada no estan clars. Un d'ells pot ser que el càlcul inicial era massa optimista.
El més probable és que la 'troica' no augmenti la seva aportació de 10.000 milions i que sigui Xipre qui hagi d'incrementar la seva aportació des dels 7.000 milions previstos inicialment fins als 13.000 milions. La 'troica' mai ha volgut pagar més de 10.000 milions per rescatar a Xipre perquè considera que una xifra més elevada incrementaria en excés el deute públic xipriota. És per això que, en paral·lel al rescat, la 'troica' exigeix a Xipre que capti la resta de diners a base de retallades de tot tipus: menys despesa, més impostos, tancament del segon principal banc del país i quitança als grans dipòsits
Això obligaria a incrementar les mesures d'ajust i, segons es desprèn de l'esborrany de la CE, fins i tot hi ha la possibilitat que s'apliqui una reestructuració del deute (allargant els terminis de pagament, per exemple). Això ja es va fer en el segon rescat de Grècia i, per tant, no seria el primer cop que passa a l'eurozona. En realitat, però, trencaria la promesa de Brussel·les que el cas de Grècia era excepcional i irrepetible.