L'atur repunta a Catalunya respecte al mes de juny i se situa en 358.830 aturats

BarcelonaEl nombre de persones a l'atur a Catalunya ha repuntat un 0,44% al juliol respecte del mes anterior i s'ha situat en 358.830 persones, una xifra que representa 1.558 persones més sense feina, segons dades del ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Ara bé, el nombre d'aturats respecte al juliol de l'any passat ha disminuït un 2,79%, una reducció de 10.294 persones.

Les dades de l'atur publicades aquest divendres i les afiliacions a la Seguretat Social indiquen que s'ha arribat a un rècord en el nombre d'ocupats, però la reducció de l'atur s'està alentint. No obstant, els 358.930 aturats a Catalunya signifiquen la dada més baixa en aquest mes des del juliol del 2008, quan aleshores la xifra de desocupats va ser de 321.964 persones.

Del total d'aturats registrats al mes de juliol a Catalunya, 150.618 són homes i 208.212, dones. Per sectors d'activitat, el sector serveis és el que suma més desocupats, amb 255.228 persones (+2.193 respecte el juny), seguit del de la indústria, amb 40.737 (-175) i la construcció, amb 29.862 persones (+318). Pel que fa en el de l'agricultura, hi ha 7.148 persones inscrites a les llistes de l'atur, 102 més que el mes passat. Per últim, 25.855 persones no tenien una feina anterior, 880 menys que el mes anterior.

Al juliol, es van signar a Catalunya 353.126 contractes, un 15,65% més que el mes de juny, dels quals 39.339 van ser indefinits i 313.787, temporals.

L'única província en la qual s'ha registrat un augment de l'atur ha estat Barcelona, amb un augment moderat del 0,87%, amb 2.328 aturats més, de manera que el total d'aturats se situa en 270.092.

A la resta de províncies, ha disminuït: a Girona s'ha produït el descens de l'atur més alt respecte al mes anterior, amb 328 aturats menys (-1,06%) i el nombre total d'aturats se situa en 30.703. A Lleida, hi ha hagut 194 aturats menys (-1,11%) i el total d'aturats s'ha situat en 17.260 i, a Tarragona, tenen 248 aturats menys (-0,60%) fins als 40.775.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, la xifra d'aturats no va aconseguir baixar dels tres milions de persones (3.011.433), però va caure respecte el juny, concretament de 4.253 treballadors, un 0,1% menys. En relació al juliol de l'any passat, van ser 123.588 persones menys inscrites a la llista de l'atur, xifra que representa un descens del 3,94%.

Respecte a la resta de comunitats autònomes, Catalunya és el territori on s'ha reduït menys l'atur en termes interanuals si ho comparem amb comunitats com Galícia (7,64%), el País Basc (6,59%) o Múrcia (5,43%).

Més ocupació

Malgrat l'alentiment de la reducció de l'atur, l'ocupació creix. Pel que fa a la l'afiliació a la Seguretat Social, el territori català és on ha crescut més la xifra, que ha arribat fins a 3.520.636 persones. L'afiliació a la Seguretat Social ha augmentat un 0,35% respecte al juny, amb 12.193 afiliats més i si es compara amb el mes de juliol de l'any passat, ha crescut en un 2,31%, amb 79.344 més.

Al conjunt de l'Estat, el nombre de persones aturades ha baixat en 4.253 persones al juliol respecte de fa un mes (un 0,14% menys), el seu menor descens respecte al 2002. El nombre de persones sense feina se situa, així, en 3.011.433, la xifra més baixa des del novembre del 2008. La variació interanual a tot Espanya s'ha situat en un 3,94% menys, cosa que significa que el nombre persones a l'atur s'ha reduït en 123.588 persones respecte al juliol de l'any passat.

Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes en què més ha pujat l'afiliació en termes intermensuals, per darrere de Galícia (+12.290) i seguida de les illes Balears (+11.371) i Castella i Lleó (+9.593). En el conjunt d'Espanya, l'afiliació s'ha situat en les 19.533.211 persones amb un augment de 15.514 respecte al juny (+0,08%), mentre que ha crescut en 490.401 persones si es compara amb el juliol del 2018 (+2,58%).

Alerta del Govern i els sindicats

El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha atribuït l'augment de l'atur registrat a Catalunya el juliol a la "incertesa" política i econòmica que considera que hi ha a Espanya i Europa. "Les incerteses que planen a Europa i al Brexit afecten a una economia tan oberta com la catalana, però també és obvi que li afecta la incertesa que plana al govern d'Espanya", ha explicat.

Ginesta creu que el 0,4% d'augment d'atur registrat a Catalunya és un "senyal d'alerta" al voltant del comportament del mercat de treball que evidencia la "vulnerabilitat" de l'economia catalana. Segons el secretari general de Treball, el creixement d'aquest atur intermensual "és una dada que no ens satisfà i que és dolenta".A més, alertant de l'alta contractació temporal que hi ha mercat laboral català, ha informat que aquest juliol s'han signat 353.126 contractes, dels quals només un 11,1% eren indefinits. D'altra banda, Ginesta ha apuntat que l'atur registrat aquest juliol té "nom de dona" perquè, tot i que hi ha 380 homes menys aturats en relació al mes passat, l'atur femení ha crescut en 1.938 persones.

Els sindicats UGT i CCOO han lamentat l'augment del nombre de desocupats a Catalunya durant el mes de juliol, fet que suposa el primer increment de l'atur a la comunitat durant aquest mes des del 2009. Tots dos sindicats han destacat en comunicats l'augment de la contractació al mes de juliol, però han criticat que el 89% dels nous contractes signats van ser temporals, cosa que per a CCOO suposa un "abús" d'aquest model de contractació.

De la seva banda, la UGT ha recordat que "ens trobem en plena temporada estival", una època en la qual s'incrementa la demanda de personal temporal en els negocis, la qual cosa podria explicar l'alt percentatge de contractació temporal registrada al mes de juliol.

Tant la UGT com CCOO han criticat també que, encara que s'han signat 4.493 contractes indefinits més entre el juny i el juliol, en termes interanuals s'han signat 218 contractes indefinits menys, mentre que durant el mateix període s'han signat 25.377 contractes temporals més.

Per aquest motiu, tots dos sindicats han tornat a manifestar les seves principals reivindicacions, entre les quals es troben la derogació de la reforma laboral, inversions en polítiques actives d'ocupació i la transició cap a un model productiu de contractació indefinida, a favor un treball "de qualitat"