Els mals auguris per les protestes de l’octubre queden en no res

BarcelonaArran de les protestes contra la sentència del Procés, les principals organitzacions econòmiques del país van criticar fortament els aldarulls que es van desencadenar aquella setmana i van vaticinar que tindrien un fort impacte, especialment per a sectors com el comerç i el turisme, que s’enfrontarien a pèrdues milionàries. La majoria d’aquestes entitats van advertir del mal que els enfrontaments entre manifestants i policia causarien a la imatge de Catalunya i, més concretament, de Barcelona. Un cop més, aquests crits d’alerta, que es repeteixen cíclicament coincidint amb els episodis de més tensió del Procés, s’han revelat infundats.

Dues setmanes després del punt àlgid de les protestes -el de la vaga general del 18 d’octubre-, diverses entitats empresarials barcelonines, entre les quals les associacions comercials Barcelona Oberta i Comertia, els gremis d’hotels i de restauració, i l’Associació d’Apartaments Turístics van fer un comunicat que expressava “l’alarma” per la “cronificació de protestes diàries”. En el text avisaven que les manifestacions tindrien “una important afectació econòmica sobre les empreses de la capital catalana”.

L’INE corregeix el BBVA

Cap associació de comerç no té dades encara de vendes a l’octubre. Tanmateix, dimecres l’Idescat va publicar xifresde vendes a les grans superfícies, que van créixer un 3% interanual a l’octubre. Això topa amb el càlcul de la patronal que les agrupa, Anged, que va assegurar que les vendes havien caigut.

No és l’única dada que desmenteix els catastrofistes: el BBVA va calcular que els incidents de l’octubre havien restat entre una i dues dècimes de creixement al PIB català, l’equivalent a uns 460 milions d’euros. Segons les seves dades, la despesa dels barcelonins va caure aquells dies un 10%, i la dels turistes un 20%.

El centre d’estudis del banc ha hagut de sentir aquesta setmana com l’INE el contradeia: Catalunya va tancar l’octubre amb una pujada d’un 9,7% de la despesa total dels turistes i d’un 8% de la despesa per persona, davant del 2,5% i del 2,8%, respectivament, a Espanya.

Com ja és habitual, el sector turístic és el que va reaccionar amb més contundència contra les protestes. En la setmana d’enfrontaments diaris en diverses ciutats catalanes, el Gremi d’Hotels de Barcelona i Apartur van clamar contra la imatge “molt negativa” de la capital que es donava a l’estranger. Exceltur, el lobi que agrupa empreses com Meliá, NH, Iberia i Hertz, va advertir que cauria l’arribada de turistes. “Encara que desaparegui d’aquí uns dies, bona part del mal ja està fet”, deia el vicepresident de l’entitat, José Luis Zoreda, que admetia que no tenia dades per sostenir-ho.

Però va ser el president de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat), el barceloní Joan Molas, qui va anar més lluny: va assegurar que s’havia produït una onada de cancel·lacions als establiments de la ciutat. “El problema no és només immediat, que ho és. Ens hi juguem el prestigi i la feina feta durant molts anys”, va declarar. El president dels hotelers espanyols també va dedicar unes paraules als manifestants: “Condemnem els aldarulls i les manifestacions violentes provocades per uns quants milers d’imbècils que estan provocant una situació dantesca”, va dir. Finalment, la situació, més que dantesca, va tenir un punt kafkià, perquè els avisos d’hecatombe del sector van topar amb la realitat de l’augment de la despesa. Ja al novembre, Molas va recular: “La marca Barcelona és tan potent que, de moment, ha aguantat molt millor del que podíem preveure”.

Dos sectors estratègics potencialment afectats pels talls de carreteres i la crema de contenidors són el dels congressos i el de l’automoció. Ahir el director general de la Fira, Constantí Serrallonga, va admetre que l’octubre va ser un mes “complicat” perquè “no hi havia el millor entorn”, però que “els salons programats van ser molt bons i sense aquesta situació potser haurien estat extraordinaris”. Segons Serrallonga, les protestes no van alterar “la planificació de l’any que ve”, però el cert és que a l’octubre va córrer la brama que Barcelona havia perdut alguns salons.

Seat, que va aturar la planta de Martorell el dia de la vaga, amb les pèrdues milionàries que comporta, es va mostrar més moderada que els gremis professionals. El seu president, Luca de Meo, va expressar que la situació política no era “la ideal” i que li preocupaven els talls de carreteres, però que no hi tenia “res a dir” fins que “aquests moviments no impactin en l’operativa del negoci”.

El cert és que setmanes després del tancament de 24 hores, Seat s’ha trobat amb un tancament de prop d’una setmana per raons totalment diferents: l’incendi de Faurecia.

La Cambra s’hi suma

Pel que fa a les patronals, Foment del Treball va demanar que s’evités que les protestes afectessin “el normal desenvolupament de l’economia” i va criticar durament la Generalitat. Pimec va qualificar de desproporcionada la sentència i va mostrar-se comprensiva amb les manifestacions, però va criticar durament “totes” les mostres de violència durant les protestes.

Fins i tot el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, de conegut perfil independentista, va anar en aquesta línia. El directiu va criticar la sentència i va afirmar que l’impacte econòmic dels disturbis seria baix, però el cert és que va arribar a demanar que els aldarulls s’apartessin del centre de Barcelona perquè les empreses de la zona ja havien “patit molt”.