El repartiment espanyol dels ajuts europeus castiga el camp català
Catalunya pot perdre fins a 20 M€ anuals de la PAC i es converteix en l’autonomia més perjudicada
BarcelonaLa revisió de la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea es va fer en un moment de restricció pressupostària, cosa que globalment ha suposat menys ajudes. A més, tenia com a objectius introduir més transparència i competència al mercat i complir amb els compromisos de l’Organització Mundial del Comerç. Però un cop fet el repartiment per Brussel·les, els estats tenen cert marge a l’hora d’aplicar-lo. A Espanya s’ha fet amb quatre reials decrets. Un estudi en profunditat fet pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), organisme que reuneix patronals i sindicats, analitza l’impacte que la nova PAC té per a Catalunya. I la conclusió no és positiva.
El treball treu conclusions clares: Catalunya perdrà fins a 20 milions anuals d’ajudes en relació al 2013, l’últim any amb dades de l’antiga PAC. A més, la caiguda d’aquestes ajudes és proporcionalment més gran a Catalunya que al conjunt de l’Estat. I dins del sector agrari català, la distribució no és uniforme, amb unes comarques que en surten beneficiades i altres que hi perden per la diferent tipologia de cultius.
Impacte econòmic
De 260 milions el 2013 a un màxim de 245 el 2019
És difícil calcular quin serà l’impacte econòmic directe per al període 2015-2019, ja que tot just s’han començat a cobrar les primeres ajudes. La complexitat de la mateixa PAC, amb diversos tipus de subvencions i ajudes directes i indirectes, fa difícil projectar les dades. Però el càlcul fet per l’estudi del CTESC indica que les ajudes podrien arribar a entre 244 i poc més de 245 milions anuals entre el 2015 i el 2019. Segons el tècnic del CTESC Pere Castell, coautor de l’estudi, les projeccions apunten a una pèrdua d’entre 15 i 20 milions d’euros anuals. “Es tracta d’una estimació, però aquesta pèrdua ja s’està començant a notar aquest any una vegada s’han començat a cobrar les ajudes”, assegura Castell.
En el càlcul s’hi inclouen els drets de pagament bàsic, el pagament verd (que impulsa la diversificació de cultius) i el conjunt d’ajudes associades que formen part de la nova línia de pagaments de la PAC.
Discriminació
Es prima l’agricultura a Espanya però Catalunya és més ramadera
El CTESC calcula que les ajudes associades a Catalunya representen entre el 9,4% i el 9,2% del total d’ajudes directes estimades, mentre que la mitjana de les comunitats seria d’entre el 12,08% i l’11,95%, cosa que es tradueix en una pèrdua d’entre 6,6 i 7,1 milions anuals per a Catalunya, més perjudicada que la resta. Joan Caball, coordinador general d’Unió de Pagesos, ho atribueix al fet que Espanya prima l’agricultura, quan a Catalunya té un pes molt important la ramaderia, que segons el CTESC suposa més del 60% de la producció final agrària.
Diferències territorials
El sud, menys beneficiat que el nord pel tipus de producció
Aquest sistema també provoca diferències dins del camp català. En general, el nord -on té més pes la ramaderia- en surt més beneficiat que el sud (excepte els cultius d’arròs), tal com es pot veure en el mapa adjunt. A les comarques del nord, amb més pes de les pastures i de la ramaderia intensiva, les ajudes superaran en molts casos el 100% del percebut l’any 2013, mentre que al sud (i a l’Empordà) se situaran per sota del 100% i fins i tot del 90%.
Productes més afectats
La vinya i l’oli d’oliva hi surten perdent i hi guanya el cereal
Productes clau de la dieta mediterrània amb forta incidència a les comarques de Tarragona i Lleida, com l’oli o la vinya, hi surten perdent. Els cultius subvencionats per sobre de la mitjana són l’arròs, els cítrics, els cultius herbacis i els farratges. Per contra, la fruita dolça, els productes hortícoles, la vinya i la fruita seca queden amb ajuts per hectàrea inferiors a la mitjana.
Recomanacions
Preparant la revisió intermèdia de l’any 2017
El CTESC vol que l’estudi sigui la base per negociar la revisió intermèdia de l’any 2017. Per això fa 41 recomanacions concretes per superar la falta d’equitat del repartiment a l’Estat. Entre aquestes recomanacions hi ha incorporar les superfícies excloses dels redefinits pagesos actius en l’assignació dels drets de pagament bàsic, cosa que afecta la vinya, la fruita dolça i l’horta, i una nova ajuda associada a l’olivera.