Barcelona“Em surt a compte comprar un cotxe nou?” Aquesta és una pregunta recorrent. L’elevat cost d’un vehicle i, sobretot, el fet que encara que es compri a terminis calgui abonar una entrada de milers d’euros -és a dir, cal haver estalviat- fan que ens ho pensem molt abans de fer el pas definitiu. Davant d’aquesta situació, cada cop més freqüent sobretot en ciutats grans, han aparegut alternatives com ara el rènting.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
El rènting és un lloguer de llarga durada, normalment entre quatre i sis anys, tot i que es poden trobar algunes alternatives de tres anys o de més de sis. En qualsevol cas, aquest contracte permet a l’usuari tenir un vehicle permanentment sense ser-ne el propietari. A més, un contracte de rènting inclou en el preu totes les despeses de manteniment, reparacions, assegurança i impostos derivats de tenir un cotxe en propietat.
Tant el preu de comprar un vehicle com el de llogar-lo amb un servei de rènting depèn, per damunt de tot, de la marca i el model. En el cas del rènting, el preu acostuma a pagar-se en quotes mensuals, que varien entre els 200 i els 450 euros, en funció del tipus de cotxe. Cal tenir en compte, però, que moltes de les empreses de rènting tenen ofertes a les seves webs amb preus inferiors, però acostumen a ser amb models una mica més antics i, en alguns casos, amb limitacions, com ara una cobertura d’assegurança menor o de menys quilòmetres per any.
De fet, la limitació de quilometratge és el principal hàndicap a l’hora d’optar pel rènting. Les empreses del sector ofereixen contractes estàndard per a clients particulars amb un màxim de 20.000 quilòmetres per any, cosa que dificulta que els conductors que fan molts quilòmetres puguin accedir a aquest servei.
Pel que fa a tenir un cotxe en propietat, un utilitari petit d’una marca té un preu al voltant dels 12.000 euros, segons el fabricant, tot i que en alguns models i amb certes marques pot ser inferior. A mesura que la mida i la potència del cotxe augmenten, també ho fa el preu. Un cotxe de mida mitjana ronda els 19.000 euros i un utilitari gros -per exemple, un cotxe familiar -pot sobrepassar amb facilitat els 30.000 euros. Els totterrenys -els SUV i 4x4 - poden arribar, segons el model, als 40.000 euros, tot i que hi ha ofertes per uns pocs milers d’euros menys.
Entre sis i dotze anys
Amb aquestes xifres, el temps per amortitzar un cotxe és de diversos anys si es compara amb el rènting, més encara si s’afegeixen a l’equació els costos addicionals que el rènting cobreix i que, amb els vehicles de propietat, corren a càrrec de l’amo, com ara l’assegurança, les reparacions o les taxes. Però, quants anys calen, exactament?
En general, en el cas dels cotxes urbans, és a dir, petits i mitjans, surt a compte comprar i evitar el rènting si es té previst mantenir el cotxe durant sis anys o més, una xifra molt habitual tenint en compte que la vida mitjana d’un vehicle utilitari a Espanya és de gairebé dotze anys. En el cas d’automòbils més grossos, el temps augmenta fins als vuit anys, mentre que en el dels totterrenys és d’uns deu anys. Això és així perquè moltes empreses de rènting tenen ofertes molt competitives per a bastants models de vehicles 4x4, tot i que a preu de mercat acostumen a ser els models de vehicle més cars de tots.
Rènting i lísing, dos models diferents
Tot i que sovint s’utilitzen com a sinònims, el rènting i el lísing de vehicles són conceptes diferents. Per començar, perquè mentre que el rènting és una modalitat disponible tant per a particulars com per a professionals, el lísing queda reservat a empreses i autònoms.
La principal diferència és que el rènting funciona de manera gairebé igual que un lloguer. Així, l’empresa que proporciona el cotxe en manté la propietat i es fa càrrec del manteniment i l’assegurança. La persona que contracta el rènting té dret a fer servir el vehicle durant el temps que duri el contracte i després l’ha de retornar. L’usuari, doncs, només paga la gasolina. En el cas de les empreses i els autònoms, el rènting té l’avantatge afegit que permet comptabilitzar el combustible com una despesa i obtenir un retorn de l’IVA.
El lísing, en canvi, és un contracte de cessió del vehicle amb opció de compra. D’aquesta manera, l’empresa que proporciona el vehicle el cedeix al comprador durant un període de temps determinat per contracte. Un cop transcorregut aquest temps, l’usuari del vehicle decideix si quedar-se’l permanentment pagant-ne el valor residual o renegociar una extensió del contracte, ja sigui amb un cotxe nou o amb el mateix. En el cas del lísing, el propietari del vehicle no és l’empresa que el proporciona, sinó l’usuari, que en comptabilitza la compra com un deute.
El lísing és una modalitat de contracte molt usada per empreses que necessiten una flota de vehicles, com ara furgonetes de repartiment, vehicles d’assistència o cotxes per a directius. També és freqüent que hi optin empreses amb vehicles industrials, com toros mecànics. El fet de no incloure despeses com l’assegurança, el manteniment o les taxes fa que el preu del lísing acostumi a ser més baix que el del rènting.
