Implantar la renda bàsica universal catalana costaria 7.700 milions a l'any
Seria la segona partida més cara de la Generalitat, només superada per la despesa en salut
BarcelonaLa Generalitat de Catalunya ha encarregat, en el marc del Pacte Nacional per la Indústria, un estudi que posi llum a les implicacions d'una hipotètica renda bàsica universal a Catalunya. I ja té la resposta: un ingrés pagat per l'estat a cada membre de ple dret de la societat tindria un cost net de 7.700 milions d'euros l'any. I això suposa un 3,5% del PIB.
La xifra –extreta de diversos estudis anteriors– s'ha calculat a partir d'una proposta de renda bàsica de 664 euros mensuals nets per a tots els adults (7.986 euros a l'any) i 133 per als menors (1.594 euros a l'any). El resultat és que la proposta costaria a la Generalitat 52.899 milions anuals, que quedarien reduïts a 7.700 després d'eliminar prestacions, suprimir els mínims personals i familiars de l'IRPF i sumar-hi la quantitat d'IRPF que pagaria de més aquella part de la població que rebés un impacte nul o positiu amb la renda bàsica universal.
La qüestió és que aquesta despesa superaria de lluny els diners que la Generalitat inverteix en ensenyament (l'any 2017, l'últim pressupost aprovat de la Generalitat, van ser 4.771 milions d'euros) i quedaria molt a prop dels que dedica a salut (8.750 milions d'euros fa, també, dos anys).
Tot i això, segons l'estudi realitzat pels economistes Oriol Amat i Xavier Ferràs, els més de 7.000 milions que costaria la renda bàsica universal es podrien finançar amb un increment de l'IRPF, amb altres mesures fiscals com la lluita contra el frau i l'economia submergida o, per exemple, amb canvis a l'impost de societats.
L'informe recomana, així mateix, millorar la política de rendes i ampliar-la a més preceptors, ja que "la renda garantida de ciutadania (RGC) no arriba a una part important de la població en situació de pobresa".
La consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, ha defensat posar en valor el Pacte Nacional per la Indústria i ha celebrat que es facin estudis com aquest sobre la renda bàsica universal. "Serveixen per guiar els nostres criteris per dissenyar o aplicar polítiques públiques –ha dit–. És evident que som davant d'un procés de transformació dels models productius i això té un impacte social".