El boom de les renovables accelera la fi del carbó en benefici dels usuaris

BarcelonaEl 14 de desembre del 2019, un dissabte, Espanya va viure una fita històrica: per primer cop, durant tot el dia, no hi va haver ni un quilowatt generat amb carbó. És un fet aïllat que va passar perquè el consum era baix (en ple cap de setmana) i va bufar molt de vent, cosa que va permetre una gran producció eòlica. Però en el fons marca una tendència: el carbó està condemnat a desaparèixer com a font de producció d’electricitat, i això passarà més d’hora que tard.

Les dades provisionals de tancament d’any de Red Eléctrica de España -REE, la companyia que gestiona el sistema elèctric- ho demostren. De tota la generació elèctrica a Espanya el 2019, només un 5% es va produir amb carbó. L’any anterior, el 2018, va ser un 14,3%. Una reducció de gairebé deu punts en només un any. Aquesta dada demostra que el 2019 s’ha accelerat el procés de deixar de banda el carbó com a font de generació elèctrica. Un fenomen que coincideix en el temps amb una gran eclosió de la inversió en nova producció d’origen renovable.

“El que és clar és que el percentatge de generació elèctrica que ara aporta el carbó a la producció elèctrica és fàcilment substituïble”, assegura Miquel Cabré, empresari, enginyer i un dels pioners de les energies renovables a Catalunya.

És evident, doncs, que les centrals tèrmiques de carbó tenen els dies comptats a Espanya. El que no és clar és fins quan funcionaran. “La fi de l’electricitat feta amb carbó no arribarà aquesta dècada”, assegura Mariano Marzo, catedràtic de la Universitat de Barcelona i un dels principals experts en petroli i energies fòssils. Les causes són clares, segons explica. D’entrada, el carbó, malgrat que és un combustible relativament barat, causa molts problemes ambientals i, amb la situació d’emergència climàtica que vivim, està molt mal vist socialment. Però, a més, també hi ha una causa econòmica. Les instal·lacions renovables s’han abaratit molt els últims deu anys. Una placa fotovoltaica ara costa una desena part del que costava fa una dècada. Això fa que els inversors s’hagin llançat a fer electricitat amb tecnologies renovables. Això hauria de beneficiar també el consumidor, perquè com més pes tinguin les renovables en el mix de generació, més barata serà l’energia produïda. Aquí no pot passar, però a Alemanya s’ha arribat a preus negatius de l’electricitat en dies de molt de vent.

El boom és clar: el 2018 la inversió en renovables a Espanya es va multiplicar per sis, fins als 6.800 milions, l’increment més gran a Europa, segons Bloomberg NEF, i el 2019, malgrat que no hi ha xifres tancades, l’augment es va mantenir.

El fenomen no és només espanyol. La generació amb carbó a la Unió Europea va caure un 19% la primera meitat del 2019, segons les xifres publicades pel grup Sandbag d’experts climàtics. La generació amb carbó es va reduir 50 terawatts hora, mentre que va augmentar 30 terawatts hora la producció eòlica i solar i 30 terawatts més la generació amb gas natural.

Però no tots els països porten el mateix ritme. Escòcia, per exemple, va desterrar la generació amb carbó el 2016, mentre que en altres llocs, com Polònia, encara té un gran pes en el mix. Espanya ha accelerat el 2019 la fi del carbó i se situa entre els estats europeus amb una caiguda més destacable, superior al 64%. “La inversió s’està traslladant del carbó a les renovables, la realitat és molt tossuda i les renovables s’imposen”, sentencia Miquel Cabré.

Tancaments i compromís

A Espanya, Iberdrola ja va anunciar fa dos anys l’inici dels tràmits per tancar les seves dues últimes centrals tèrmiques a Lada (Astúries) i Velilla (Palència). Naturgy, després de clausurar la d’Anllares, va confirmar el 2019 la clausura de les plantes de Meirama (la Corunya), Narcea (Astúries) i la Robla (Lleó). I Endesa ja tenia previst tancar aquest any les centrals de Compostilla (Lleó) i Andorra (Terol), però també ha decidit avançar la clausura d’aquí al 2022 de les seves dues últimes centrals, les de Litoral (Almeria) i As Pontes (la Corunya). Endesa, en paral·lel, pretén començar a tancar dos dels grups del Murterar, a Mallorca, i els dos restants continuaran fins que funcioni a ple rendiment el segon cable elèctric que connectarà l’illa amb la península Ibèrica.

Després de l’allau de tancaments, en principi la Península es quedarà només amb tres centrals de carbó de la quinzena que hi havia fa un any. EDP pretén mantenir operatives les centrals d’Aboño i Soto de la Ribera, a Astúries, i Viesgo continuarà produint a la planta de Los Barrios, a Cadis.

Les empreses elèctriques de la Unió Europea agrupades a la patronal Eurelectric -llevat de les de Polònia i Grècia- van anunciar que no es construirien noves plantes de carbó a la UE a partir del 2020. “El sector de l’energia ha decidit dirigir la transició energètica”, va dir el president d’Eurelectric i conseller delegat d’EDP, António Mexia.

“La tendència cap al punt final és inexorable"

Mariano Marzo, catedràtic de la UB

1. Quan veurem el final del carbó per fer electricitat?

No se sap mai, però està destinat a ser un combustible residual. Les grans elèctriques ja han anunciat el tancament de les seves centrals de carbó. La tendència al punt final és inexorable. I les noves inversions en generació que s’anuncien són en energies renovables.

2. Quines són les causes de la fi del carbó?

El carbó és el combustible fòssil més barat, però té problemes ambientals i genera rebuig social. Això s’ha combinat amb l’impressionant abaratiment dels costos de les renovables.

3. ¿La tendència és només a Espanya o és mundial?

La tendència és mundial, tot i que a Espanya s’ha accelerat. Per exemple, als Estats Units per primer cop les renovables ja han superat el carbó. A Europa hi haurà estats que tardaran més, com Polònia i altres països de l’Est, perquè tenen carbó i hi ha reticències a dependre energèticament del gas rus.