La banca renegocia el deute d’Eroski i s’exposa a perdre fins a 1.900 milions
Les entitats ja donen per perduts 850 milions del passiu del grup basc, que ascendeix a 3.093 milions
BarcelonaLa banca i Eroski estan en plenes negociacions per tancar un refinançament del deute del grup basc que inclourà una forta quitança per assegurar la supervivència d’Eroski. Tot i que encara no hi ha acord, entitats financeres implicades en la negociació donen per fet que no recuperaran una quantitat pròxima a 850 dels gairebé 3.093 milions que deu el grup de distribució.
Segons ha pogut saber l’ARA, després de mesos en una delicada situació financera, les negociacions s’estan intensificant perquè Eroski, integrant de Corporación Mondragón, ha de fer front a venciments de crèdit a mitjans de juliol. Fins a 26 bancs són creditors d’Eroski, però n’hi ha vuit -els que hi tenen més a perdre- que són els que lideren les converses per renegociar el deute: BBVA, Santander, CaixaBank, Banc Sabadell, Banco Popular, Bankia, Caja Laboral i Kutxabank. Els més afectats per la situació financera del grup de distribució són el BBVA i el Santander, tots dos amb poc més de 500 milions d’euros a recuperar. CaixaBank està en els 420 milions i el Sabadell per sobre dels 270.
Tot i que encara no hi ha cap acord, l’escenari base amb què treballen els bancs és que Eroski -assessorada en el procés per Morgan Stanley- retornarà sense problemes uns 1.200 milions. Simultàniament, els bancs donen per perduda una quantitat d’uns 850 milions.
Fonts del grup basc, que donava feina a 38.000 treballadors el 2012 (últimes dades disponibles), van declarar ahir a aquest diari que és “precipitat parlar de xifres i de quitança” i que encara s’està negociant. A més, van recordar que Eroski ha amortitzat els últims cinc anys 1.200 milions de deute.
Pendents del mercat
Als 850 milions que la banca dóna per perduts se n’hi podrien afegir 860 més si Eroski no aconsegueix fer efectives les desinversions en què treballa: d’una banda, s’està venent patrimoni immobiliari (per obtenir una quantitat pròxima als 510 milions), i, de l’altra, s’està desprenent de negocis que considera que no formen part de la seva activitat principal, com ara perfumeries, benzineres o botigues d’esport (350 milions més).
La intenció dels bancs passa per no renunciar a aquest pedaç, però tot dependrà de la sortida que trobi Eroski a aquests actius. “Hi estan treballant”, diuen fonts coneixedores de la negociació, que admeten “tensions” per les desinversions que exigeix la banca enfront de les que vol assumir el grup distribuïdor, que considera que el mercat encara no en paga un preu just. Finalment, hi ha una part de deute contingent de 190 milions que els bancs també podrien acabar condonant.
En funció de com avancin les negociacions els pròxims dies, aquestes xifres es poden alterar, però la banca sap que amb l’expansió a què Eroski s’ha llançat els últims anys perdrà una quantitat que pot oscil·lar entre els 850 i els 1.900 milions d’euros, o, dit d’una altra manera, haurà d’assumir pèrdues d’entre el 25% i el 60% del total del deute depenent dels actius que vengui Eroski.
Aquestes xifres donen la idea del problema que afronta Eroski. Una font coneixedora de les negociacions deia aquesta setmana que “una renegociació de deute no respon necessàriament al fet que una empresa estigui en situació crítica”. Una segona part implicada especificava que “la situació actual d’Eroski no és més crítica que fa tres mesos”. Altres fonts sí que diuen obertament que en la negociació està en joc “la supervivència” d’Eroski.
Els resultats d’Eroski de l’any 2013 expliquen bé la seva situació financera. Durant l’últim exercici va tenir una facturació de 6.700 milions amb un ebitda (benefici abans d’impostos i interessos) de 269 milions d’euros i un benefici operatiu de 41 milions. Però el grup va provisionar 263 milions i va acabar tenint un resultat negatiu de 168 milions. Durant el mateix any, el grup basc només va poder tornar 71 milions de deute. Amb el seu passiu i a aquest ritme, Eroski trigaria 43 anys a complir amb les seves obligacions amb els bancs. “Volem que tinguin un nivell de deute creïble”, exposen des d’un dels bancs que seuen a la taula de negociacions.
Una empresa viable
Malgrat la seva delicada situació financera, al sector hi ha confiança absoluta que Eroski és “viable”. El seu ebitda és de 250 milions, el sector de la distribució és un gran generador de fluxos de caixa i el grup té uns fons propis de 1.219 milions d’euros.
Els problemes de solvència d’Eroski arrenquen amb la seva agressiva expansió. “Semblava que anessin a menjar-se el món”, recorden ara fonts financeres. Va ser un paradigma d’aquesta política -i del temps de l’eufòria econòmica- la compra del grup català Caprabo l’any 2007, just abans que comencés la crisi. Eroski, que la va comprar en diferents fases, en va pagar una quantitat pròxima als 1.630 milions d’euros en diferents etapes, una xifra desorbitada tenint en compte que l’ebitda del grup de distribució català fregava aleshores els 90 milions d’euros. Aquest tipus d’adquisicions s’acostumen a fer pagant set o vuit vegades l’ebitda; Eroski va valorar Caprabo en 18 vegades el seu ebitda.
La crisi d’Eroski és la segona a què fa front Mondragón els últims temps, després que Fagor entrés en concurs de creditors.