Rendes vitalícies, la trampa que molts jubilats van firmar en una tauleta

BarcelonaUns ingressos complementaris per a la teva jubilació. Aquesta és la promesa que hi ha darrere les rendes vitalícies, un producte d'estalvi que després d'una relativa època daurada s'ha convertit en un maldecap per a molts clients. Desenes de clients han presentat reclamacions al·legant que no van estar informats degudament.

Les rendes vitalícies són assegurances de vida que ofereixen una contraprestació calculada d'acord amb una prima inicial aportada pel client. Per exemple, si s'aporten uns 100.000 euros, el client pot rebre en forma de paga l'equivalent al 6% anual, és a dir, 500 euros al mes. Ara bé, està catalogat com un producte complex perquè és una inversió, majoritàriament en renda fixa, que comporta riscos.

El càstig de la inflació

El producte va créixer amb força abans de la pandèmia: l'any 2018 acumulava un valor d'estalvi sota gestió de 2.282 milions d'euros, segons dades de la patronal del sector de les assegurances, Unespa. Però passada la pandèmia i arribada la guerra d'Ucraïna, les rendibilitats han caigut per la pujada de tipus d'interès, i molts clients s'han trobat amb menys diners dels que van invertir.

"És un producte que té molta pujança i les asseguradores estan competint. La gent arriba a la jubilació amb pocs estalvis i és una manera de complementar les pensions. Tens la tranquil·litat de la renda assegurada i la possibilitat de rescatar el capital invertit", explica a l'ARA el soci director del despatx d'advocats Navas & Cusí, Juan Ignacio Navas.

El cert és que tot i tractar-se d'una inversió menys fluctuant, la inversió en renda fixa –és a dir, bons, obligacions i altres títols– no està exempta de riscos, no del tot fàcils d'intuir: si quan els tipus d'interès pugen, la renda fixa ofereix remuneracions més elevades, per què ara ha augmentat la conflictivitat al voltant d'aquest producte?

La vaca lletera

"Imaginem-nos que la renda fixa és una vaca que produeix llet. La compres per 100 euros i saps que al cap de 10 anys vendràs la seva carn pel mateix valor: 100 euros. Alhora, cada any, aquesta vaca produeix 5 litres de llet, que vens a un euro cada un. Al cap de 10 anys, hauràs guanyat 50 euros. És com un interès del 5%", explica el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun.

Ara bé, si amb la pujada de tipus els bons passen a remunerar millor, assegura Brun, és com si al cap d'un temps surt una vaca diferent, que també val 100 euros i que la podràs vendre per 100 al cap de 10 anys, però amb l'única diferència que produeix 6 litres de llet l'any, i que vens a un euro cada un. "Ara pel mateix preu pots obtenir una vaca que fa més llet. Si ara vols vendre la teva vaca anterior, ja no et pagaran 100 euros, perquè per aquest valor compraran la vaca nova", afegeix Brun.

Això explica que molta gent que té rendes vitalícies, es trobi amb menys diners al fons. Si ara volen retirar-los, en un moment en què el mercat ofereix inversions de renda fixa amb interessos superiors, hauran de vendre més barat. Aquí és quan es produeixen les pèrdues. "Al cap de 10 anys, només podré vendre la vaca per 90 euros, ja que aquests 10 euros de menys són per compensar el litre de menys anual (i que es ven a euro) respecte a la vaca nova", conclou Brun.

"El problema de tot això és que no t'ho expliquen bé. Si vols retirar els diners abans de la teva pròpia defunció, aquestes participacions s'han de valorar a preu de mercat, i poden haver baixat. Molta gent s'ha trobat que de cop hi tenien milers d'euros menys", explica a l'ARA l'advocat Òscar Serrano, del Col·lectiu Ronda.

Firmar en una tauleta

De fet, aquest és el principal problema que hi ha darrere les demandes que té sobre la taula el Col·lectiu Ronda. Una de les persones afectades és el pare del Jaume, de 83 anys, que tenia estalviats desenes de milers d'euros al seu banc i un bon dia la seva gestora li va proposar que aquests diners tinguessin algun tipus de rendiment. "A ell li va semblar bé tenir algun producte de renda fixa, que no tingui grans fluctuacions i d'on pugui treure els diners quan vulgui", explica el Jaume.

Al cap d'un temps, el pare del Jaume va preguntar pels diners, amb la voluntat de fer una petita retirada, i es va adonar que el producte que li havien promès no era el que era, i no tan sols això, al fons hi havia milers d'euros menys dels invertits inicialment. Li va passar el mateix a la seva tia.

Revisats els documents, van presentar una reclamació al banc al·legant que es va fer firmar un producte complex a una persona gran sense estudis i la resposta del banc va ser que el pare del Jaume havia donat el consentiment a través d'una tauleta el mateix dia de la contractació. "El banc diu que fins i tot li van oferir d'anar a casa amb la documentació amb un termini de dos dies per decidir, quan el que va passar és que la gestora li va dir que renunciés a aquest termini", explica el Jaume. A més, l'entitat bancària li va fer firmar el test de conveniència quan feia mig any que se li havia col·locat el producte.

Una cinquantena de casos

"No és només un cas, el comercial et fa firmar en una tauleta i no et dona la documentació perquè te la puguis mirar. Si vols consultar el contracte, has d'anar a la banca en línia i descarregar-te el document. És un joc de trilers que està afectant moltes persones, sobretot gent gran, un sector especialment vulnerable i conservador que mai arriscaria els estalvis de la seva vida", explica Serrano.

Aquest bufet té ara sobre la taula una cinquantena de casos que protesten pel mateix: no ser avisats degudament de la possibilitat de pèrdua patrimonial. "Es ven com un dipòsit amb una rendibilitat, però no ho és: és un producte d'inversió que no saps on col·loca els diners. Si guanyes 100 euros al mes, però després en perds 20.000 t'adones que no té sentit".