600 euros al mes: la diferència de renda entre viure a la comarca més rica i a la més pobra
La renda familiar va augmentar el 2019 a totes les comarques
BarcelonaLes comarques de la regió metropolitana de Barcelona són les que tenen una renda familiar més elevada de Catalunya, mentre que a l'altre extrem s'hi van situar comarques de les Terres de l'Ebre i de Ponent. De fet, entre la comarca amb més renda, el Barcelonès, i la de menys, el Montsià, hi ha una diferència de 7.200 euros anuals per persona, és a dir, 600 euros al mes. El 2019, l'últim any abans de la pandèmia, les famílies van gaudir d'un increment dels seus ingressos a tot Catalunya, segons dades del 2019 publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat.
Més concretament, la renda bruta disponible de les famílies catalanes va augmentar un 4,2% el 2019 respecte a l'any anterior, fins als 18.200 euros anuals per habitant de mitjana. Per comarques, el Barcelonès va tornar a ser la comarca amb la renda més alta, de 20.400 euros, un 12% per sobre de la mitjana del país. La van seguir el Baix Llobregat, el Garraf, el Vallès Occidental i el Maresme, comarques que formen part de la regió metropolitana de la capital i que són les úniques amb una renda superior a la catalana.
En canvi, les comarques del pla de Lleida i del sud de Catalunya són les que tenen famílies amb una renda més baixa. El Montsià, amb només 13.200 euros, encapçala el rànquing per la part inferior, un 27,5% per sota de la mitjana. La segueixen, amb 14.300 euros per persona i any, tant la Noguera com les Garrigues, i amb 14.500 euros el Baix Ebre.
Les comarques de la Vall d'Aran i el Gironès és on més va créixer, mentre que al Berguedà i a l'Alt Empordà, on menys.
Segons l'Idescat, la renda familiar bruta disponible són "els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi" en un any. D'acord amb les dades, el gruix de la renda de les famílies prové dels sous. De mitjana, el 58,8% dels ingressos que els queden disponibles als catalans són fruit de les rendes del treball, mentre que un 21,4% són el que s'anomena excedent brut d'explotació, que són ingressos familiars d'altres fonts, com ara lloguers d'immobles. Per acabar, un 19,8% de la renda correspon a transferències de l'administració pública, com ara subsidis o ajudes (per exemple, prestacions d'atur o pensions).
Sant Just Desvern, el municipi més benestant
L'Idescat també ha estudiat la renda dels 458 municipis catalans amb una població superior al miler d'habitats. D'aquest 458, però, únicament 109 es van situar per damunt de la mitjana catalana. Tanmateix, 438 pobles i ciutats van incrementar el seu nivell de renda familiar respecte al 2018.
Al capdamunt hi va haver, un any més, Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb una renda un 63% per sobre de la mitjana, de 29.700 euros per habitant. Matadepera, al Vallès Occidental, és la segona localitat, amb 28.100 euros, i per darrere se situen, amb 27.600 euros en els dos casos, Cabrils i Abrera (al Maresme i al Baix Llobregat, respectivament).
En canvi, Ulldecona (Montsià) i Aitona (Segrià), amb només 12.100 euros per habitant, són els dos municipis amb una renda disponible més baixa per a les famílies, un 52% per sota de la mitjana. Lloret de Mar (Selva) i Salt (Gironès), amb 12.300 i 12.400 euros, també es troben a la part baixa del rànquing.