Reinventar-se després de la banca: d'una perruqueria canina a una casa rural

Barcelona"La filla ha entrat a La Caixa. Té feina per a tota la vida". Aquesta és una bona nova que es deia en temps pretèrits a la banca. Poques coses queden d'aquella època prèvia a la crisi, ni tan sols el nom de l'entitat, ara el banc més important d'Espanya. Que els ho diguin a la Jordina, l'Íngrid, l'Enric, el Jaume i el Jordi, que van entrar en un sector en auge amb l'objectiu de fer-hi carrera. Ara tots en són fora, empesos per alguns dels ERO massius i amb condicions de sortida envejables provocats pel procés de concentració bancària.

De vendre assegurances a una perruqueria canina

La Jordina Verdaguer, de 44 anys, és extreballadora d'una caixa d'estalvis. Va entrar al sector just acabar els estudis, on va fer de tot: des de secretaria de gestió comercial fins a vendre assegurances. Després de viure la integració a CatalunyaCaixa i algun trasllat, va aprofitar un programa de baixes incentivades. "Després d'any i mig a les oficines, vaig veure que cada dia tenia taquicàrdies a l'hora d'entrar, vaig veure que la política comercial era inaguantable i vaig decidir marxar –recorda–. Un dia el director em va dir que no sortiria de l’oficina si no feia tres assegurances; vaig trucar al meu pare, desesperada, perquè em fes una assegurança", lamenta.

El canvi va ser brusc: va decidir donar sortida professional a la seva "passió desbordant" pels animals tot i guanyar menys. "Per a mi era més important la salut mental, que quasi la perdo", assegura. Va aprofitar l'atur per estudiar un curs de perruqueria canina, un ofici que fa nou anys que practica, mantenint intacta la convicció que va motivar aquell canvi: "No cobro el que cobrava i hi ha mesos molt durs, però vaig contenta a treballar. No tornaria a la banca ni que em paguessin 3.000 euros al mes".

Gestionar una casa rural després d'una trajectòria a la banca

La història d'Íngrid Margalef, de 47 anys, és similar: "Va ser de les primeres feines que vaig tenir, semblava un sector molt estable i amb possibilitats de créixer", explica a l'ARA. Poc abans de l'arribada de la crisi, va veure la decepció amb els seus propis ulls: "Et collaven tant que feies operacions que en termes de risc no eren gaire correctes", explica. Això inclou hipoteques que sobrepassaven el valor de la casa perquè hi hagués un sobrant per posar en un pla de pensions o targetes de crèdit amb interessos molt elevats. "Moltes de les targetes van derivar en impagaments", explica.

D'aquella etapa recorda els divendres a última hora: "A final de setmana hi havia sempre trucades per saber els fons d’inversió i les hipoteques venudes". L'Íngrid va deixar el sector el 2008 per anar a fer d'auxiliar administrativa i cobrant la meitat. Anys més tard va guanyar una plaça com a funcionària, fins que amb el temps va obrir un negoci de turisme rural. Ja farà tres anys que gestiona una casa de lloguer íntegre per a grups de més de 10 persones.

"Vaig veure que no podia més i vaig marxar amb un ERO que no estava gens malament"

Enric Bastardas va estar 14 anys en banca i va passar per diverses oficines de la Catalunya Central, algunes de les quals va arribar a dirigir, d'entitats com Caixa Manresa, Banc Sabadell i Bankinter. També va viure diverses fusions. "Vaig entrar en banca pensant que era una feina d'ajuda a la gent, però vaig començar a veure que hi ha molta competència i l'objectiu és fer diners", diu. Les hores extres, la pressió i un estrès galopant, entre vendes d'assegurances, televisors i "productes que no sabia si eren del tot correctes", van desencisar l'Enric fins al punt d'inflexió: "Ens van reunir un dia a totes les oficines d'Espanya i un directiu va dir: «Si no veneu el que heu de vendre, a fora hi fa molt de fred»".

Poc després, sortia amb una indemnització sota el braç, amb unes condicions millors de les que s'esperava, per centrar-se en la criança del seu segon fill. Una casualitat va endinsar-lo en el món de la comunicació i la formació, i deu anys després imparteix tallers i conferències de soft skills per a particulars i empreses.

Aprofitar els coneixements en banca per regentar una empresa de bugaderia industrial

Jaume Cañisà recorda uns inicis de vaques grasses i molta feina: "Et sonava el telèfon quatre vegades a la setmana, amb propostes econòmiques quasi indecents". Ell va decidir fer pocs salts professionals. "Vaig fer gran una oficina que vam arrencar el 2005, però que es va decidir tancar el 2010 fruit de la fusió amb Bankia", rememora.

El Jaume va acollir-se a un expedient de regulació d'ocupació per dedicar-se al seu fill de quatre mesos: "No estava disposat a anar a Guadalajara, Almeria o Ourense, on havia vist marxar els meus companys". També recorda algun episodi tens: "Una vegada vaig rebre una trucada del cap de zona a les 9.00 recriminant-me que encara no havia venut res... Jo no vaig vendre una preferent a ningú. No creia en el producte".

Va sortir del sector el 2013, havent "gaudit molt de la banca", i després d'un temps a casa va cometre, diu, el pitjor dels errors: va entrar de nou al sector, aleshores a través d'una ETT. Des que ho va deixar fa de gerent en una empresa de bugaderia.

"Vaig dedicar la mateixa liquidació de l'ERO a crear un operador d'aparcaments"

Acabada la carrera universitària, Jordi Morrus va entrar al Banco Santander. En els seus inicis, havia arribat a sortir a captar clients, particulars i comerços, a porta freda. Amb 27 anys va passar a dirigir una oficina a Alella, per acabar al Vendrell. "Allà estava bé, fins que va venir un headhunter per anar a una entitat més gran" a l'Hospitalet de Llobregat, i va continuar voltant per Barcelona i afores. "De fer una feina maca (captar actius, passius i negocis que coneixes), passes de cop i volta a tancar aixeta. Fins que es comencen a no renovar línies de crèdit i es dispara la morositat. Afecta la liquiditat, i arriben les fusions", recorda.

La seva última etapa va ser en oficines de Sant Cugat del Vallès i Barcelona, on la seva tasca va concentrar-se en vendre assegurances i targetes. "El 2010 em vaig acollir a l'ERO perquè era personal afectat". D'aquí, a través d'un contacte, va passar al món dels pàrquings, i des d'aleshores gestiona una operadora d'aparcaments, sobretot públics: "Vaig dedicar la mateixa liquidació de l'ERO a crear la societat".