La regularització de mig milió d'immigrants el 2004 es va traduir en 2.400 milions d'ingressos extra
Un estudi de la UPF i la UB analitza l'efecte de la decisió que va prendre el govern de Zapatero fa més de quinze anys
BarcelonaRegularitzar la situació de persones immigrants impacta positivament en l'economia. Això es desprèn, almenys, d'haver estudiat l'efecte de la regularització massiva d'immigrants que va plantejar José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, quan va arreglar la situació de 600.000 persones enteses com a il·legals. La decisió es va traduir en un augment d'ingressos públics a escala local d'entre 4.000 i 5.000 d'euros per persona regularitzada. És a dir, al voltant de 2.400 milions d'euros en total.
L'estudi l'han elaborat els professors Joan Monràs i Javier Vázquez Grenno, de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Barcelona, respectivament, amb l'ajuda de Ferran Elias, científic de dades d'Ocado Technology. L'informe explica que l'augment dels ingressos va ser fruit sobretot dels impostos que van pagar els nous treballadors a través de les seves nòmines. Però, a més, arriben a la conclusió que inserir-los al mercat laboral també va millorar les condicions d'alguns altres treballadors.
"Els treballadors nadius que compartien característiques amb els treballadors indocumentats i treballaven en el mercat informal van haver de fer front a una realitat més dura, mentre que els treballadors nadius amb altres habilitats, com a resultat d'aquesta política, hi van sortir guanyant", sintetizen els autors. Dit d'una altra manera, el moviment va oferir més oportunitats als treballadors més qualificats.
Sense 'efecte crida'
Per analitzar la trajectòria laboral que ha caracteritzat la vida d'aquells immigrants, l'estudi es fixa en els que van començar com a treballadors de la llar. La conclusió és que, sent llavors condició imprescindible per obtenir el permís de treball tenir un contracte de sis mesos, la majoria es van estar mig any treballant d'això i, un cop passat aquest període, es van moure cap a altres sectors d'activitats amb sous més alts.
L'altra conclusió és que regular la situació de totes aquestes persones no va comportar el que es coneix com un efecte crida, és a dir, no va fer que vinguessin molts més immigrants. Basant-se en una comparació del nombre d'immigrants extracomunitaris i comunitaris abans i després de la regularització, afirmen que "va comportar un canvi de l'estatus dels immigrants que s'hi van acollir, més que no pas una variació en el nombre total d'immigrants".