Encara queden 190.000 empleades de la llar sense afiliar a la Seguretat Social

BarcelonaEl procés de regularització dels empleats de la llar a Espanya s'ha estancat els darrers anys, després de l'espectacular impuls que va viure els anys 2011 i 2012 amb els canvis legislatius per promoure l'afiliació a la Seguretat Social d'aquests treballadors, segons un estudi presentat aquest dimecres per l'oficina espanyola de l'Organització Internacional del Treball (OIT). Segons l'estudi, basat en les dades de l'enquesta de població activa (EPA) i l'institut d'estadística (INE), a Espanya encara hi ha gairebé 190.000 empleades de la llar que no estan afiliades a la seguretat social.

"Després d'un salt important d'afiliació entre els anys 2011 i 2012, la tendència no aconsegueix mantenir-se els anys posteriors, cosa que porta al fet que el 30% de les empleades de la llar no estiguin afiliades a la Seguretat Social i, per tant, no tenen cobertura", assegura Magdalena Díaz Gorfinkiel, autora de l'estudi.

L'estudi evidencia que els dos decrets de l'any 2011 van comportar una transformació del sector, ja que els empleats de la llar afiliats van passar de poc més de 290.000 a tot l'Estat a més de 415.000, però després la xifra ha quedat estancada.

Evolució de la cobertura dels empleats de la llar

De fet, la taxa de cobertura es va disparar de gairebé el 43% el 2011 al 63,7% el 2012, però a partir d'aquell any es va quedar estancada, i només va millorar el 2015 fins al 69,1%, però no per un augment dels afiliats, ja que aquell any eren menys que l'anterior, sinó per la forta caiguda dels ocupats en el sector, ja que van passar de 657.000 el 2014 a poc més de 614.000 el 2015.

L'ocupació al sector no ha deixat de caure en els darrers anys. L'any 2010, el treballadors de la llar eren 735.400, i el descens ha estat continuat fins als 614.200 del 2015. "La disminució de la població ocupada al sector pot explicar-se per raons lligades al context de crisi econòmica a Espanya" diu Magdalena Díaz Gorfinkiel, que també destaca que s'ha de tenir en compte que d'una banda s'ha destruït ocupació irregular –s'ha passat de 443.730 no afiliats el 2010 a 189.777 el 2015– i alhora s'ha produït un descens de la població migrant.

L'estudi destaca que durant tots aquests anys no hi ha hagut una variació de la distribució per sexes i les dones que treballen a les llars es mantenen sempre al voltant del 90%.

També destaca que les feines domèstiques han ajudat a amortir la caiguda de l'ocupació a Espanya durant la crisi. La formalització dels empleats de la llar a partir del 2011 ha fet que el nombre d'afiliats a la Seguretat Social d'aquest sector hagi crescut –de 291.670 el 2010 a 424.423 el 2015–, mentre que el nombre total d'afiliats a la Seguretat Social no ha deixat de disminuir, en passar de 17,4 milions el 2010 a 16,9 milions el 2015.

Això ha provocat que el pes del empleats de la llar sobre el total d'afiliats a la Seguretat Social hagi augmentat. L'any 2010, els treballadors domèstics només eren un 1,7% del total d'afiliats a la Seguretat Social, mentre que el 2015 eren el 2,5%.

No obstant, l'informe destaca que el procés de regularització dels treballadors de la llar va tenir un impacte inicial important, però després no va aconseguir mantenir la línia ascendent i s'ha estancat.

A més, el procés de regularització ha estat molt més important entre els treballadors de nacionalitat espanyola que entre els immigrants. Els afiliats espanyols han crescut un 95%, en passar de 113.511 el 2011 a 222.634 el 2015. En canvi, entre els estrangers, l'augment només ha estat d'un 11,5%, i ha passat de 181.405 afiliats a 201.789, tot i que s'ha de tenir en compte que el 2011 els afiliats estrangers eren molts més que els espanyols.

Frau en el nombre d'hores

Un altre dels aspectes que destaca l'informe és que hi ha frau en el nombre d'hores que es declaren. Malgrat l'augment d'afiliacions, la recaptació no ha evolucionat en la mateixa proporció. Les causes no són només pel canvi del sistema de càlcul, sinó també per l'existència de feina "no declarada", bàsicament perquè no es declaren totes les hores treballades, o només les que es fan en una llar (que és la que paga la Seguretat Social) però no les que es fan a altres llars.

De les afiliades, un terç declara que treballa menys de 20 hores setmanals, un 17% menys de 10 hores, i un 30% diu que treballa més de 40 hores setmanals L'informe també destaca que queden aspectes pendents de resoldre, com l'exclusió dels treballadors de la llar de la prestació d'atur.

LES CLAUS

Per què s’estanca el procés de regularització?

Segons el director de l’OIT a Espanya, Joaquím Nieto, el fet que frena més l’afiliació és que els treballadors del règim d’empleats de la llar no tenen subsidi d’atur i, per tant, tenen menys incentius per exigir-lo. A més, el qui contracta una persona per a la llar evita el pagament a la Seguretat Social.

Per què la recaptació de la Seguretat Social creix menys que el nombre d’afiliats?

Un dels aspectes que destaca l’informe és que hi ha frau en el nombre d’hores que es declaren. Malgrat l’augment d’afiliacions, la recaptació no ha evolucionat en la mateixa proporció. Les causes no són només pel canvi del sistema de càlcul, sinó també per l’existència de feina “no declarada”, bàsicament perquè no es declaren totes les hores treballades, o només les que es fan en una llar (que és la que paga la Seguretat Social) però no les que es fan a altres llars.

Què passa si contractes una treballadora de la llar i no la dones d’alta?

És una temptació habitual, com la de demanar una factura sense IVA. La diferència, però, és que, pel motiu que sigui, aquella persona pot acabar denunciant (fins i tot quan ja ha deixat de treballar a la casa) que no estava donada d’alta. I la sanció pot superar els 10.000 euros.