BarcelonaL’indiscutible producte estrella de la banca espanyola, la hipoteca, està explorant els seus propis límits. Els préstecs per adquirir habitatge han estat des de fa dècades el gran reclam comercial dels bancs a l’hora de fidelitzar els clients i enfortir els seus ingressos. Però el context actual ha propiciat que el que era un veritable anatema financer es comenci a plantejar seriosament: que altres productes passin al davant de la hipoteca.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Durant la presentació del seu pla estratègic per al trienni 2019-2021, CaixaBank, primer banc espanyol en banca minorista, va admetre que està a punt de viure un gir històric: les hipoteques, que ara mateix suposen el 36% de la seva cartera de crèdit, podrien caure fins al 33%. I aquesta és exactament la proporció que tindran el 2021 els crèdits a empreses, que hi arribaran des del 31% actual. L’entitat que presideix Jordi Gual també veurà com el crèdit al consum, que actualment suposa el 5% dels seus préstecs, creixerà un punt per arribar al 6%.
La banca espanyola, en el punt de mira de l’opinió pública d’ençà de la crisi i dels diversos escàndols que l’han esquitxat, té un argumentari clar per defensar el seu paper. I una de les bases amb què sempre juguen els principals directius dels bancs i de la patronal bancària és el paper de les entitats per ajudar a fer que Espanya tingui un percentatge d’habitatge en propietat superior al dels països més rics d’Europa. Segons l’Eurostat, amb dades del 2016, Espanya voreja el 78%, per sobre de França (65%), Alemanya (51%), Itàlia (72%) i el Regne Unit (63%).
Això ha sigut possible pel paper atorgat a les hipoteques, però les coses estan canviant. Els experts assenyalen diverses raons per explicar que el préstec sobre habitatge hagi deixat de ser la principal font de crèdit dels bancs. El primer i més important és la conflictivitat judicial que envolta aquests productes. Directament o indirectament, les hipoteques han estat en el punt de mira els últims temps per les clàusules terra (declarades nul·les per la justícia europea en aquells casos en què no es va informar prou els usuaris), l’impost sobre actes jurídics documentats (que el govern espanyol ha acabat revertint en els bancs després d’una dura polèmica al Suprem) i fins i tot l’IRPH, que si fos anul·lat per la justícia europea costaria als bancs espanyols entre 7.000 i 44.000 milions d’euros.
No és l’únic problema amb què s’han trobat les hipoteques els últims temps. El preu del diner en mínim històric fixat pel Banc Central Europeu ha dinamitat la rendibilitat d’aquest producte (i de la de la resta de crèdits). La reacció de la banca a la dura realitat actual ha sigut fer un esforç comercial per imposar les hipoteques de tipus fix, que es comercialitzen a un preu superior a les de tipus variable. Però aquesta decisió té un revers: quan els tipus pugin, les hipoteques ja concedides no se’n beneficiaran i es reduirà l’aportació d’aquest producte al compte de resultats.
Una alternativa competitiva
Fonts financeres consultades per l’ARA recorden que, malgrat que hagi caigut de rendibilitat, la hipoteca segueix sent clau per als bancs pels seus intangibles: “És un risc segur i et fidelitza el client, t’aporta les assegurances i altres productes: té una rendibilitat annexa”. Però, encara així, aquesta veu admet que la dura competència entre bancs pressiona a la baixa el preu dels préstecs a l’hora de comprar habitatge.
El nou gran actor del sector són els crèdits a empreses. Malgrat que lògicament estan afectats pel preu mínim del diner, tenen una rendibilitat netament superior a la de les hipoteques. Les diverses fonts del sector consultades apunten que no és fàcil quantificar aquest sobrepreu, però en general es pot dir que un crèdit d’una empresa petita pot ser entre un 50% i un 100% més car que una hipoteca.
A més, de la mateixa manera que la hipoteca propicia guanys annexos que arriben per la via d’altres productes, el crèdit a empreses també és un cavall de Troia que dona pas a altres productes: comissions, impagats, negoci a l’estranger o gestió. “Com més petita és l’empresa, més rendible és donar-li un crèdit”, reflexiona una altra font. “Però la morositat en empreses és més alta que en el mercat hipotecari”, afegeix.
Al sector expliquen que les exigències de la normativa, els preus relativament ajustats i els nous competidors fan que els bancs estiguin apostant per l’assessorament (en banca privada i corporativa) com a principal valor afegit. I aquest és un altre avantatge del crèdit a empreses respecte al corporatiu. El sorpasso és qüestió de temps.
LES CLAUS
1. ¿Actualment es fan menys hipoteques a l’estat espanyol?
No. La creació de noves hipoteques augmenta a un ritme del 5% interanual. Però les hipoteques que es cancel·len van a un ritme superior, per la qual cosa aquests crèdits perden pistonada dins la cartera de crèdits dels bancs.
2. Per què les hipoteques són un problema per a la banca?
Perquè els últims temps s’ha disparat la conflictivitat judicial de productes associats a les hipoteques: les clàusules terra amb mala informació s’han anul·lat, els bancs han de pagar ara l’impost de constitució del préstec i és possible que l’índex de referència IRPH sigui anul·lat per la justícia europea. Això, afegit als tipus baixos, atorga al producte una rendibilitat dubtosa.
3. Quins avantatges manté la hipoteca?
Que és el producte vincula de manera més efectiva els clients amb les entitats: amb el préstec es domicilia la nòmina i arriben productes obligatoris com ara assegurances de vida o de la llar, que sí que són molt rendibles i han fet de taula de salvament dels bancs especialment en temps de diner barat.
4. Quin tipus de crèdit guanyaran pes els pròxims anys?
El que està tenint un augment interanual més important és el crèdit al consum, amb alces del 15%. El crèdit a empreses també creixerà. CaixaBank ha calculat que en tres anys passarà de representar el 33% a empatar amb les hipoteques amb el 36% del crèdit total. Aquests crèdits són més rendibles per als bancs, tot i que també tenen més morositat. Sovint obren la porta a poder fer tasques d’assessorament a empreses, amb importants comissions.