Neix el registre obligatori contra les hores extres no pagades

Barcelona“Inspecció de Treball farà complir aquesta llei, tal com fa amb totes”. Són paraules de fonts del departament de Treball davant l’entrada en vigor, demà, de l’obligatorietat per a les empreses de registrar els horaris dels seus treballadors. La normativa té un triple objectiu: evitar que els empleats facin hores extres sense cobrar-les, garantir el dret a la desconnexió digital (no haver de respondre a trucades o a correus electrònics fora de l’horari laboral) i que entre jornada i jornada hi hagi un descans mínim de 12 hores. Durant el primer trimestre de l’any s’han fet 5,6 milions d’hores extres a la setmana a Espanya, de les quals gairebé la meitat (46%) no eren remunerades.

L’any passat Inspecció de Treball va obrir 759 expedients sancionadors per incompliment de jornada, un 6% més que el 2017, quan es va arribar als 715. Quan s’obren aquest tipus d’expedients -segons expliquen les mateixes fonts de Treball-, les empreses els poden recórrer. Tot i que des de la Generalitat s’insisteix en l’obligatorietat de complir amb la nova normativa des del primer dia, la realitat és que el decret llei, aprovat fa dos mesos pel govern espanyol, ha agafat per sorpresa a moltes companyies que encara estan treballant per poder aplicar-lo. La dificultat radica en els treballadors que passen gran part de la jornada fora de l’empresa, com els comerciants, advocats o periodistes, i en les persones que fan teletreball, entre altres col·lectius.

És el cas de la Seat, que amb 14.997 és l’empresa que té més empleats a Catalunya. Tot i que ja té un registre horari per als que treballen a la fàbrica, l’automobilística estava tancant aquesta setmana “diferents possibilitats” per fer compatible la normativa amb els llocs de treball on s’han impulsat mesures de flexibilitat, com el treball des de casa. “Qualsevol mesura s’acorda entre la direcció i la representació sindical”, asseguren fonts de la companyia. Arribar a un acord no és fàcil si es té en compte que la companyia té diferents centres, molts treballadors i personal que viatja. “El decret obliga a iniciar les negociacions abans de demà, no a tenir les mesures implantades”, asseguren fonts de l’empresa.

Aquesta visió coincideix amb el ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, que ja ha avançat que no multarà inicialment les companyies que no tinguin el registre vigent demà sempre que demostrin que ja han començat les negociacions per implantar-lo amb els seus representants sindicals. De fet, la mateixa ministra de treball en funcions, Magdalena Valerio, va fer una crida ahir a les empreses perquè compleixin “sense angoixar-se” però amb “serietat” la mesura. “Inspecció actuarà a partir de dilluns amb cap, mesura i sentit comú”, va assegurar.

Seat, però, no és l’única que està ultimant el compliment de la normativa: l’empresa de màrqueting i noves tecnologies Cyberclick, que té més de cinquanta treballadors, també està estudiant quin mètode farà servir per complir-la. En el seu cas també és complicat perquè els seus empleats treballen per objectius. “Cadascú s’organitza la seva pròpia feina i no se’ls controla ni els horaris ni els dies que treballen ni si són a l’oficina o a casa”, explica David Tomás, cofundador de Cyberclick. Tomás assegura que tot i que entén la nova mesura, és incompatible per a empreses que treballen per objectius. “Acabarem comprant algun sistema tipus apli però ens incomoda haver-ho de fer perquè per al treballador és un maldecap i la direcció obté unes dades que no necessita, perquè cap empleat fa hores extres”, explica.

En canvi, Danone, que té un miler de treballadors a Catalunya, assegura que ja compleix amb la normativa, tot i que no ha especificat quin tipus d’eina fa servir. La multinacional també ha explicat que posarà en marxar una campanya interna en què s’incidirà sobre la flexibilitat horària i la importància de conciliar la vida laboral i la personal.

La manera com s’aplica la mesura tampoc agrada a les patronals i els sindicats. Foment del Treball va anunciar dimecres que demanaria una moratòria en la seva implantació a l’espera de “més certesa jurídica”. Per a la patronal el registre perjudicarà les petites i mitjanes empreses perquè, entre altres aspectes, els suposarà un cost extra. Pel que fa als sindicats CCOO i UGT, estan convençuts que la seva implantació causarà “bastants problemes” i han denunciat que a les companyies on no hi ha representació sindical els empresaris imposaran el seu propi sistema.

Multes de fins a 6.250 euros

Tot i la permissivitat del ministeri de Treball durant els primers dies, l’advocat laboralista de la UOC Pere Vidal recomana a les empreses que tinguin el registre operatiu a partir de demà. “Tot i que el redactat de la llei és una mica ambigu, deixa clar que s’ha de tenir en vigor el 12 de maig”, assegura. L’advocat recorda que totes les empreses, encara que no facin hores extres, estan obligades a tenir aquest registre i que s’ha de negociar i acordar amb els empleats. En cas d’incompliment, la companyia s’enfronta a una sanció que pot anar dels 626 euros als 6.250, depenent del nombre de treballadors que tingui. A més, la llei també obliga l’empresa a guardar les dades durant un període de quatre anys.

LES CLAUS

1. ¿Les empreses han de tenir el registre d’horari operatiu aquest diumenge?

Tot i que el text sembla una mica ambigu, els advocats consultats asseguren que el decret llei diu que s’ha de tenir operatiu a partir d’aquest diumenge. Tot i així, el ministeri de Treball s’ha mostrat flexible i assegura que no multarà sempre que la companyia demostri que ja ha començat les negociacions amb les seus treballadors per implantar el sistema.

2. Amb quines dificultats s’estan trobant les companyies?

Els principals problemes recauen en els llocs de treball que durant la jornada laboral no són a l’edifici de l’empresa, com els comerciants. Ens aquests casos les companyies estan obligades a implantar sistemes com ara aplicacions perquè aquests empleats puguin registrar la seva jornada.

3. A quines multes s’enfronten les empreses que no tinguin el registre?

Les sancions van dels 626 euros al 6.250, en funció del nombre de treballadors o del seu volum de negoci, entre altres aspectes.

4. Què passa si es detecta que el treballador fa hores extres?

La companyia ho ha de comunicar tant a l’empleat com al comitè d’empresa. Fet aquest pas, l’empresa té dues opcions: compensar les hores amb dies de descans dins dels quatre mesos següents de quan s’han fet o pagar-les incloent-les a la nòmina i sempre tenint en compte que el límit d’hores extres per treballador a l’any mai pot superar les 80.

5. Què pensen patronals i sindicats de la nova mesura?

La normativa no ha agradat a empreses i tampoc a Foment del Treball, que ja ha demanat una moratòria en la seva implantació. Als sindicats, que havien demanat en reiterades ocasions que es controlés l’excés d’hores extres, tampoc els convenç la manera com s’està implantant. De fet, asseguren que generarà moltes complicacions, sobretot en els negocis on no hi hagi representació sindical perquè l’empresari acabarà imposant el sistema que ell vulgui.